Dimecres 24 abril 2024

Dimecres 24 abril 2024

Compartir

A qui afecta més negativament la reforma de les pensions?

 

Les dones i les persones migrants en seran les més perjudicades · L’executiu espanyol preveu aprovar-la el 28 de gener

 

 

Segons la direcció del PSOE, l’aprovació de la reforma ha de ser  “consensuada entre sindicats i patronal”. CCOO i UGT s’han avingut a pactar, però de moment no hi ha acord en l’edat de jubilació obligatòria, que el govern pretén que passi als 67 anys. Les posicions dels sindicats minoritaris i moviments socials són lluny d’aquest consens, i ho han demostrat amb nombrosos actes reivindicatius aquestes dues últimes setmanes.


 

Un d’aquests actes va ser la manifestació del dissabte 22 de gener, que va aplegar més de 4.000 persones als carrers de Barcelona, segons el còmput fet per l’agència d’informació 29-S. Els sindicats CNT, CGT i COS, amb el suport dels moviments socials, han convocat una jornada de vaga general el dijous 27 de gener, juntament amb les vagues generals convocades al País Basc i Galícia, en contra de la que es considera la retallada més important dels darrers 30 anys. La reforma implica unes retallades que suposarien fins una pèrdua entre el 10% i el 25% del valor de les pensions actuals, la restricció d’accés al cobrament d’algunes pensions, tant contributives com no contributives, o un augment obligatori de l’edat de jubilació als 67 anys, entre altres retallades. L’aplicació de la reforma, en cas que s’aprovi,  s’iniciarà probablement el 2013 i serà gradual.

Aquestes mesures són explicades des del govern com una “garantia” pel futur sistema públic de pensions, ja que segons els seus càlculs el Sistema de Pensions esdevindrà deficitari. Els sindicats, però, han contrarestat aquests arguments tot recordant que des dels anys 90 els pronòstics han estat erronis, i la Seguretat Social ha tancat cada any amb superàvit. A més, els sindicats apunten que darrera aquesta reforma hi ha la intenció d’estimular els plans de pensions privats de les diverses entitats financeres, que podran substituir o complementar les pensions públiques.

El treball reproductiu i el seu efecte en les pensions

Si anys enrere ja s’alertava de les dificultats que tenien les dones per accedir al sistema de pensions, degut al seu rol socialment atribuït al treball reproductiu, ara, amb la reforma que vol aprovar el govern espanyol, ho tindran encara més complicat. La divisió sexual del treball i la desigualtat de gènere sembla que no es tinguin en compte en el sistema de pensions, ja que aquest no ofereix cap tipus d’oportunitat al respecte. Segons l’estudi “El Sistema de pensiones desde una perspectiva de género”, realitzat pel Centro d’Estudios de la Mujer (CEM) l’any 2006, persisteixen una sèrie de característiques que posen les dones en desavantatge a l’hora d’accedir al sistema de pensions i al compliment de les condicions del sistema de capitalització individual. Algunes d’aquestes característiques, vigents a dia d’avui, són la menor participació de la dona en el mercat laboral, la no comptabilització econòmica del treball reproductiu, la segregació laboral en funció del gènere, la doble jornada laboral (treball reproductiu i treball productiu), la taxa més alta d’atur que la dels homes, llocs de treball més precaris, jornades laborals més curtes, discriminació salarial, les conseqüències de la càrrega reproductiva en la salut o la retirada del mercat laboral de manera anticipada.

Segons dades anticipades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre l’enquesta de l’ús del temps de 2009-2010, les dones destinen una mitjana de 6,30 hores diàries al treball remunerat i unes 4,25 hores diàries al treball reproductiu (treball domèstic i de cures), mentre que els homes destinen una mitjana de quasi 8 hores diàries al treball remunerat i 2,30 hores al treball reproductiu. La parcialitat i temporalitat del treball productiu de les dones a causa, majoritàriament, de la combinació amb la tasca reproductiva (maternitat i cura de familiars) també es contempla en les xifres difoses per l’Observatori del Treball, i revelen que durant l’any 2009 la majoria de contractes a temps parcial, un 64%, van ser ocupats per dones.

La majoria de contractes temporals comptabilitzats al desembre de l’any 2010 també van ser ocupats per dones. Aquesta parcialitat i temporalitat laboral fan que les cotitzacions de les dones siguin més irregulars i això repercuteix en el còmput de les pensions contributives. Si ja era complicat que les dones poguessin complir el càlcul dels 15 anys de cotització, amb la nova reforma de pensions aquest còmput mínim s’eleva als 20 anys i per tenir el 100% de la pensió de jubilació la cotització s’eleva fins a 40 anys, deu més dels actuals. Aquestes condicions també afecten greument al col·lectiu migrant (dones i homes), el qual possiblement veurà inassolible el còmput de cotització proposat.


 

VII Congrés del Col.lectiu pels Dretsde les Dones Vídues a Catalunya

Arxiu Associació Drets Dones Vídues de Catalunya

Disminució del valor de les pensions

Com alerten diversos sindicats, com més temps de cotització es marqui en còmput de la pensió, més baix en serà el valor, ja que els primers llocs laborals ocupats, generalment, impliquen salaris més baixos. A més, amb l’ampliació del període per percebre el 100% de la pensió dels 35 als 40 anys, es podrà reduir un 2% la pensió per cada any que no s’arribi als 40 anys de cotització, reduint una mitjana del 10% de les prestacions, segons dades extretes del document “El sistema de la Seguretat social i la seva reforma. Gener 2011” del sindicat CGT.

Cal recordar que la discriminació salarial ja és un desavantatge estructural que tenen les dones. Segons les últimes dades disponibles de l’INE del 2008, a l’Estat espanyol les dones cobren un 22% menys de mitjana que els homes (a Catalunya, les dones cobren un 25% menys). Aquesta dada també es reflecteix i s’agreuja en les pensions contributives per la suma de la parcialitat i la intermitència de les cotitzacions. Segons les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), corresponents al novembre de 2010, la pensió mitjana de jubilació de les dones a nivell estatal és de 619 euros, aproximadament, mentre que la dels homes ascendeix fins a 1.042 euros. Cal recordar que les mitjanes no són generalistes, ja que el 72% de les dones no arriba a la mitjana de pensió.

Per altra banda, el retard de la jubilació proposat pel govern espanyol també comportarà una rebaixa del valor de la pensió. La doble càrrega, reproductiva i productiva, també repercuteix en la salut de les dones –sobretot aquelles pertanyents a les classes baixes–, i és un dels motius pel qual algunes decideixen avançar la retirada del mercat de treball. Aquesta dada toparia amb l’allargament obligat de la jubilació, dels 65 fins als 67 anys, a més de les restriccions i penalitzacions per acollir-se a la jubilació anticipada. Segons explica Blanca Rivas, membre del Secretariat jurídic de la CGT de Catalunya, “si s’allarga l’edat de jubilar-se, la gent probablement és jubilarà a la mateixa edat (ara la mitja és de 62 anys i mig), i això farà que es cobri un percentatge més baix de la prestació.”

Respecte a la resta de pensions, les retallades proposades per l’executiu espanyol, segons diferents sindicats són: la variabilitat de l’edat en el subsidi d’atur de majors de 52 anys, que passaria a ser per a majors de 55 anys; l’aplicació de nous càlculs de la base reguladora per la prestació d’incapacitat temporal i permanent i reducció de treballadores que hi tenen dret; o la possible eliminació/reducció del recàrrec en les prestacions per manca de mesures de seguretat  en les prestacions per accidents de treball, entre altres.

“La pobresa té nom de dona, vídua i pobra”

La reforma que es vol aprovar també afectarà la pensió de viduïtat. Actualment, la reben majoritàriament dones, i la pensió mitjana estatal és de 573 euros, segons dades de novembre de 2010 de l’INSS. Tot i així, Maria Elvira Climent, presidenta del Col·lectiu pels Drets de les Dones Vídues de Catalunya, alerta que a aquesta mitjana “no totes hi arriben” i que “n’hi ha que cobren 120 euros”. Aquest col·lectiu forma part, juntament amb col·lectius de dones vídues del País Basc i Galicia, de la Plataforma Juntes pel 70%, que reivindica que la pensió de viduïtat es calculi a partir del 70% de la base reguladora de la pensió del marit, ja que actualment és del 52%.

Segons explica Maria Elvira Climent, “el dia 25 de juny de 2008 es va aprovar al Congrés dels diputats que la pensió de viduïtat es situaria al 70% de la base reguladora i que s’inclouria al Pacte de Toledo. A dia d’avui, no n’hem sabut res més”. Es per això que aquest col·lectiu i altres entitats afines convoquen cada 25 de mes, a les 11 del matí, una concentració reivindicativa a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Aquest mes, però, a més de la concentració, representants del col·lectiu aniran al Congres dels Diputats de Madrid, on el 25 i 26 es debatrà la reforma de les pensions. “La nostra vida va lligada a la pobresa, una  pobresa que té nom de dona, vídua i pobra. Les dones de la postguerra hem lluitat tota la vida, i ara que som grans, és trist que també ens toqui lluitar.  Anirem a Madrid a defensar les nostres pensions”, explica Maria Elvira Climent. Segons dades del document abans citat de la CGT, la reforma de pensions proposa que a banda d’acreditar el vincle relacional (difícilment en les parelles de fet o altres relacions extra matrimonials) s’acrediti la relació de dependència econòmica de la vídua, cosa que fins ara no existia perquè la pensió de viduïtat és vitalícia i la persona passa a cobrar un tant per cent dels diners cotitzats de la seva parella difunta. Aquesta situació farà que moltes dones quedin excloses de la prestació, tot i tenir prestacions més baixes arrel de les seves cotitzacions marcades per la desigualtat de gènere.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: CONFERÈNCIA d’Éric Fassin: Democràcia sexual, biopolítica i “qüestió rom”/ La Independent / Notícies gènere

En el marc del projecte de recerca “Noves visions de la comunitat / Noves identitats,...

Una nova sèrie de televisió donarà veu a 26 dones

“Miralls de dones”, dirigida per Judit Porta, és un encàrrec de la Diputació de Barcelona...

Feminisme i República: Govern en paritat

                              ...