Dimarts 16 juliol 2024

Dimarts 16 juliol 2024

Compartir

«Meditacions sobre la fúria», IX Jornades Marçalianes

Per Aina Torres, poeta*

Text de presentació de les Jornades

El títol d’aquestes Jornades neix del text que Maria-Mercè Marçal va escriure l’any 1993 quan li van encarregar una conferència sobre «la dona i l’escriptura». Un text que es va publicar després al llibre Sota el signe del drac” i que està encapçalat per uns versos de Felícia Fuster que diuen: «Qui m’ha ferrat / Qui m’ha fixat damunt dels ossos a cops / aquesta pell / aquesta pell de dona que tot i despullant-me m’ha vestit?».

En aquest text, Marçal medita sobre les dificultats de ser dona i escriure. Afirma que les dones hem patit una orfenesa cultural i vindica la necessitat de construir una genealogia femenina: «Hem d’anar, doncs, a la recerca i captura de les mares literàries escamotejades», diu.

I és que quan Maria-Mercè Marçal intenta escriure sobre dona i escriptura, s’adona que l’envaeix un obstacle paralitzador, una barrera entre ella i el text, un sentiment que identifica com la «fúria». Una ira que ja s’havia apoderat d’altres dones escriptores, conscients que eren discriminades pel fet de ser dones, i que només té dos camins: el silenci o el xiscle. Un xiscle que implica una actitud de revolta permanent. Davant d’això, Marçal, es pregunta: «Pot arribar a ser creativa, la fúria de les dones? O millor: enfrontar la pròpia Fúria, intentar donar-li un camí formal a través de l’escriptura, no pot representar un dels camins fructífers per a la creació literària?». La resposta serà afirmativa i avui ho veurem.

D’esquerra a dreta: Aina Torres, Neus Aguado, Catarina Riba i Fina Llorca

La primera taula rodona, amb el títol Enfrontar la pròpia Fúria, analitzà la fúria en l’obra i en el pensament de Maria-Mercè Marçal. Hi intervingueren: Neus Aguado Giménez, que parlà sobre L’ominosa omissió com a punt de partida; Caterina Riba Sanmartí, que analitzarà les Fúries entre els versos; i Fina Llorca Antolín que explicà com es va poder Articular la veu de la Fúria.

D’esquerra a dreta: Aina Torres, Georgina Monge, Maria Rodó i Júlia Ojeda

La segona taula rodona sota el títol Relectures de la fúria marçaliana, repassà el llegat de les fúries de Maria-Mercè Marçal. Hi varen intervenir: Georgina Monge López que analitzà les Desigualtats de gènere en l’àmbit literari; Maria Rodó de Zárate que reflexionà sobre El lesbianisme feminista de Maria-Mercè Marçal, avui; i Júlia Ojeda Caba que parlà sobre El feminisme nacionalista català. Una actualització hereditària.

Heura Marçal, presidenta de la Fundació Maria-Mercè Marçal, va rebre al públic assistent i explicà les diverses activitat de la Fundació Maria-Mercè Marçal (FMMM), destacà especialment l’arxiu de fons documental a càrrec d’ Elena Riera, que ja compta amb més de 5.000 documents.

I per tancar l’acte, hi hagué una molt celebrada actuació de Gemma Humet que interpretà tres poemes musicats de Maria-Mercè Marçal el darrer d’ells fou una primicia ja que estrenà El mercat dels folls. Finalment, l’artista visual Francesca Llopis feu performance molt asertiva, envoltada de papers i tinta, sobre el tema de les Jornades “Meditacions sobre la fúria”.

*Organitzadora d’aquestes Jornades

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

8 de març de 2017: La revolució imparable de les dones

ESPECIAL 8 DE MARÇ 2017 Catalunya i PPCC Estat espanyol Món El lema de...

Gran participació en el XVI Fòrum contra les violències

La pandèmia ha agreujat la situació de moltes dones. El coronavirus en aquesta època...

Terrorisme masclista i bon periodisme

Fa uns dies vaig escriure al voltant d’aquesta lacra social que es el terrorisme masclista....