OPINIÓ
La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’adolescència (DGAIA) de Catalunya ha retirat, entre gener i setembre d’aquest any, 652 menors a les seves famílies. En molts casos es tracta només de manca d’ingressos dels progenitors, no de maltractament, ni de negligències.
La DGAIA té sota la seva tutela a 6.500 menors, la majoria en desemparament i la resta en acollida. Ara, per fi i després d’anys d’injustícies, quatre associacions portaran la manca de garanties davant la Fiscalia i al Parlament Europeu.
La diputada de Catalunya Sí que és Pot, l’escriptora feminista Gemma Lienas, ha portat al Parlament aquest tema, demanant explicacions a la Consellera d’Afers Socials.
El procés que se segueix per la DGAIA, es diu de “desemparament” i no poden intervenir els advocats, en defensa dels pares, advocats que són molt mal vistos i rebuts a la institució. Aquest procés no té tutela judicial. El porta endavant l’Administració: un equip tècnic format per pedagog, educador social i psicòleg.
Els processos per a la investigació de la família són, per exemple, que el menor no porti esmorzar o berenar al col·legi, que oblidi els seus llibres de text, que algunsdies la mateixa roba. I el que és pitjor i molt generalitzat, quan els progenitors es troben a l’atur i no disposen d’ingressos.
La DGAIA que percep gairebé 4.000 € mensuals per atendre el menor, nen o nena, hauria d’oferir als pares que es troben en situacions de precarietat econòmica una part d’aquesta xifra. En moltíssims casos no haurien d’acabar retirant als menors de les famílies.
Els menors que són arrabassats als seus pares estan controlats per l’Administració, però són fundacions o centres gestionats per particulars els que reben els diners per cada menor. Podem sospitar que s’ha convertit en un pròsper negoci.
Els nens, retirats de la seva família passen a residir en centres tutelats per la Generalitat, o viure amb una família d’acollida. També amb parents propers. Els pares no poden veure els seus petits en el temps que dura el procés o, de decidir-ho així els tècnics, es fa a l’Espai de Visites d’Infats i Adolescents. Les visites són molt curtes i sempre són vigilats per un tècnic.
Es creu que en el Patronat d’alguns centres hi ha polítics i persones influents. Fa ja sis anys que dos periodistes freelance (Jesús Martínez Fernández i Gustavo Franco Creu) van realitzar una exhaustiva investigació i van publicar un interessant llibre (Molly, història sobre els centres de menors a Catalunya). Abans de publicar-lo, Edicions Carena va realitzar un estudi jurídic per evitar que els esmentats periodistes poguessin ser processats, per indicació de la DGAIA. Era un reportatge periodístic que va haver de publicar-se “com a novel·la” i canviar les sigles de les institucions i dels personatges.
Es pregunten els periodistes al seu llibre que si Michael Jackson hagués estat pobre a on haguessin anat a parar els seus fills? Perquè el problema no és només català ni espanyol, és de molts països que es consideren avançats i democràtics. La pel·lícula de Ken Loach “Lady Birth, Lady Birth” ens va explicar la història real d’una parella anglesa a la qual l’Administració (Assistència social) els va arrabassar sis fills, un darrere l’altre. El pecat dels pares: ser pobres.
Els que van escriure “Molly” (un llibre que aconsello que no es perdin si volen conèixer què passa amb la DGAIA) van defensar que la premsa “no només ha de ser un transmissor de dades, sinó un mitjà de fiscalització del poder, el guaita que denunciï les males pràctiques socials, un servei públic “. “Les notícies escombraries serveixen per desviar l’atenció dels temes importants”. Aquesta no és una notícia fem i sí que és un tema important.
Mentre succeeixin fets com el detallat, no podem presumir de societat avançada ni progressista. I els menors, nens i nenes, pateixen, quan haurien de rebre protecció i afecte, com a aliment imprescindible per al seu creixement personal. I, llevat d’excepcions ben provades, haurien de viure amb els seus pares i germans, amb la família.
Un diumenge al mes les quatre associacions que s’han creat a Catalunya, es manifestaran a la Plaça de Sant Jaume, de Barcelona per sensibilitzar la societat i per exigir justícia i un tracte adequat cap als seus drets i els dels seus fills i néts.
