Porta anys revisant la premsa i prenent nota de les (de vegades moltes) barbaritats d’ordre masclista o sexista als titulars i articles dels més reconeguts mitjans de l’Estat espanyol. Joana Gallego, entrevistada per La Independent, parla del Màster en Gènere i Comunicació que s’inicia enguany a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’autora de llibres com “El sexo de la noticia”, “Putes de película” i “De reinas a ciudadanas”, entre d’altres on analitza el contingut dels missatges en els mitjans, ens diu que és “inconcebible que no hi hagi formació docent en aquest tema”, que per part del professorat universitari li sigui desconegut el concepte de “visió de gènere” i recorda els efectes que això comporta en l’alumnat i el seu futur accionar com a professionals: reproductors homes i dones d’estereotips masclistes.
El màster de la UAB pretén donar “una formació integral sobre la comunicació i la relació amb el gènere des del major nombre de perspectives possibles”, assegura la professora Joana Gallego que, juntament amb Isabel Muntané, és coordinadora d’aquest imprescindible emprenedoria.
Per què és necessari un màster d’aquest tipus?
No n’hi ha cap específic que abordi la comunicació des d’una perspectiva de gènere. Essent com és la comunicació fòrum estratègic més important de l’actualitat, és inconcebible que no hi hagi formació docent en aquest tema. Isabel Muntané i jo, com coordinadores, hem analitzat tota l’oferta a Catalunya, a Espanya i fins i tot en altres països i no hem trobat un sol màster d’aquestes característiques.
En gran part del contingut de les carreres de comunicació i periodisme no s’inclou la visió de gènere. Què passa, per què no es dóna rellevància a aquest tema?
Algunes professores o professors, pel seu compte, potser introdueixin algun tema amb perspectiva de gènere, però això no és suficient. La majoria desconeix de què es parla quan diem “comunicació amb perspectiva de gènere”. En algun cas, fins i tot es mostra rebuig a aquest terme.
Quin és l’efecte d’aquesta mancança de les universitats?
Doncs que els i les professionals acaben la carrera sense pràcticament haver cursat cap matèria o assignatura sobre gènere. Després s’incorporen a la professió de publicistes, periodistes, comunicadors o cineastes, i segueixen reproduint els vells estereotips sense ni tan sols adonar-se que estan incorrent en això. Cal reflexionar seriosament sobre gènere i comunicació per intentar combatre aquests clixés anacrònics.
Com són les i els professionals en comunicació actualment?
Persones amb una formació adequada, que dominen idiomes i que compten amb algun màster; però que no han aprofundit en les implicacions que té una representació asimètrica entre homes i dones. Que de vegades ni se n’adonen que reprodueixen els mateixos estereotips de sempre. A les dones se les segueix representant com “excepcions”, on l’aspecte, la bellesa, els gestos, la indumentària i la presència segueixen dominant per sobre de la seva activitat, els seus èxits, la seva intel·ligència o la seva capacitat. I en publicitat i cinema ni en parlem!: el model dominant és invariablement una dona jove, prima, atractiva i gairebé sempre en un paper secundari.
Quan es fan cursos o tallers sobre visió de gènere destinats a professionals de la comunicació, acostuma a no haver-hi molt d’interès. Per què hauria de cridar l’atenció ara un màster?
El màster ofereix una formació més profunda, reglada, completa; analitza els diferents contextos socials amb un rigor que no pot oferir un taller o un seminari. El màster pretén donar una formació integral sobre la comunicació i la relació amb el gènere des del major nombre de perspectives possibles: política, social, cultural, esportiva, nous formats comunicatius, etc.
Una persona professional de la comunicació i periodisme que té formació en gènere pot oferir a la societat …
Una anàlisi molt més precísa i rigorosa de la realitat que l’envolta. Percep amb més claredat la transcendència que té per a les persones els missatges que elabora, així com l’efecte distorsionador que els models estereotipats provoquen en la societat. És capaç d’oferir una mirada crítica sobre les desigualtats entre homes i dones, i intentar induir a un canvi social que les elimini.
I, a nivell personal, què guanya amb aquests coneixements?
Crec que un major grau de consciència respecte a les desigualtats entre homes i dones, que pot aplicar fins i tot a la seva pròpia forma de ser al món. Més confiança i seguretat per afrontar els problemes i conflictes amb els que, inevitablement, totes les persones ens hem d’enfrontar. En aquest sentit comptarà amb una sèrie de pràctiques i tallers que tractaran de donar poder a les persones que el cursen.
Quin ha estat el criteri d’elecció dels mòduls i matèries que s’impartiran en el màster?
Que tractin el màxim d’aspectes possibles i no en quedi cap àmbit exclòs. Així, hi haurà una formació general sobre gènere i informació, però també s’abordaran els diferents suports i sectors que conformen el món de la comunicació: premsa, ràdio, televisió, internet, publicitat, cinema, etc. I pel que fa als temes, es reflexionarà sobre els reptes més importants que la societat actual ha d’afrontar, com la trata de persones, les identitats sexuals, els col·lectius més estigmatitzats, etc.
Quins són els requisits per accedir al màster? Hi ha excepcions en l’admissió, per comunicadores socials sense estudis reglats, per exemple?
Segons la normativa per cursar un màster cal tenir una llicenciatura o grau. Per a persones que provinguin d’altres països hauran d’estar en possessió d’un títol equivalent. També es podran cursar mòduls per separat per a aquelles persones que no vulguin matricular-se en tot el màster, però sempre que hi hagi un mínim de persones que el cursin complet. En ser un màster propi comptem únicament amb els ingressos de les matrícules.
