E. Miliband, L. Wood, N. Sturgeon i D. Cameron. Foto es.investing.com
Tres lidereses dels set partits britànics més importants en les eleccions legislatives del 7 de maig són dones i aquestes candidates només es van visibilitzar en els nostres mitjans de comunicació, de manera ràpida i poc profunda, després del primer debat televisat, que es va realitzar en els canals televisius londinencs el passat 3 d’abril.
Les eleccions a la Gran Bretanya pot ser que també esquerdin el bipartidisme Labour-Tory (el binomi Laborista-Conservador) i amb ell, el suport del partit frontissa que ara exerceixen els liberal demòcrates. Però, potser, no serà per l’entrada del partit xenòfob i antieuropeu UKIP (United Kingdom Independence Party), que és l’únic candidat que mereix l’atenció mediàtica.
Des de l’esquerra Bennet, Nick Clegg, Nigel Farage, Miliband, Wood, Sturgeon i Cameron. Foto SmallTechTalk.wordpress.com
Per l’educació i contra l’austeritat i les privatitzacions
La sacsejada electoral pot ser que la provoquin els escons que aconsegueixin en el següent Parlament britànic tant els Verds (Green Party) que lidera Natalie Bennett o el Partit Nacional Escocès (Scottish National Party) al front del qual hi ha Nicola Sturgeon, actual primera ministra d’Escòcia, després de la dimissió d’ Alex Salmond, en no guanyar la campanya pel sí a la independència. També pot exercir algun important paper el partit galès Plaid Cymru, que dirigeix la socialista i republicana Leanne Wood.
Bennet i Wood advoquen per polítiques contra l’ austeritat (que han pauperitzat a moltes famílies en aquest mandat del conservador David Cameron) i reneguen de la privatització de la Sanitat pública, que va ser el ‘vaixell insígnia’ britànic, montat pels laboristes després de la 2a Guerra Mundial, la necessitat, importància i decadència de la qual, va retratar tan bé Ken Loach a la pel·lícula documental The Spirit of 45. L’escocesa Sturgeon, dóna suport als laboristes en l’augment dels impostos als rics, concentrats a la City (12% del PIB britànic) però també és una ferma defensora de l’ Educació universal de qualitat i gratuïta.
Natalie Bennett del Green Party
Pel dret a l’Avortament i el 40% de quota en les grans companyies
Aquests són alguns trets professionals de les biografies de cadascuna de les candidates, silenciades en la premsa internacional. Natalie Bennett, nascuda a la ciutat australiana de Sydney és, des de setembre de 2012, la líder del Green Party però, prèviament, va ser la Coordinadora dels Verds al Council de Camden i qui va fundar el Grup de Dones en el seu partit, a més de ser la Coordinadora de comunicacions internes del partit entre 2007 i 2010. Apel·la al dret a l’avortament, la quota del 40% per a les dones en les grans companyies i també pels drets d’asil per als refugiats però també per l’abolició de determinats estatus beneficiosos per a la ‘Corporació de la City’ de Londres.
Llicenciada per la Sydney University, on va obtenir un grau en Ciències de l’Agricultura, Natalie Bennet viu a Londres des de 1999 i a l’illa va començar la seva carrera de periodista: primer al New South Wales. Després va treballar al Bangkok Post, the Telegraph, the Independent, the Times i més recentment ha estat editora de l’excel·lent setmanari Guardian Weekly. Va estar dos anys a la capital tailandesa treballant en la Comissió Nacional de Dones per preparar l’informe de l’ONU sobre l’Eliminació de la Discriminació cap a les Dones. També va ser consultora sobre treball infantil per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i sobre la Salut de les dones a l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
La lilder galesa del Plaid Cymru, Leanne Wood
Pel dret a l’habitatge, la Justícia Social i la Sostenibilitat
La gal·lesa Leanne Wood és llicenciada per les Universitats de Glamorgan i Cardiff i en aquesta última va treballar com a tutora professional en Polítiques Socials abans de ser escollida a l’Assemblea Nacional de Gal·les el 2003. Va néixer i segueix vivint a Rhondda una localitat del sud de Gal·les. Sempre ha estat vinculada al moviment sindical i ha estat responsable en temes de Sostenibilitat, Medi Ambient, Justícia Social i habitatge per al seu partit Plaid Cymru, que la va elegir com a líder al març de 2012, la primera vegada que s’escollia a una dona per a aquest càrrec.
Ella ha elaborat alguns dels documents més importants del partit. El 2008 va publicar ‘Fem més segures les nostres comunitats’ on suggeria millores en el sistema judicial de Gal·les i el 2011 va publicar’ La marca verda per a les valls ‘en el qual presentava un Programa Verd per crear llocs de treball que regenerarien les zones carboníferes de les valls i crearia a més, un College per a la formació en ‘construcció verda’; també va pensar en iniciatives per desenvolupar transports integrats en aquestes zones de les valls, bancs per a energies renovables i productes alimentaris, programes per renovar determinats edificis i, sobretot, proveir suport financer per desenvolupar mesures d’eficiència energètica a les cases i per posar en marxa cooperatives verdes.
Nicola Sturgeon, actual primera ministra d’Escòcia
Actual primera ministra d’Escòcia i primera dona en el càrrec
Lideresa del Partit Nacional Escocès (SNP) des 2014, Nicola Ferguson Sturgeon és la cinquena i actual primera ministra d’Escòcia i la primera dona en assumir aquest alt càrrec. A les eleccions del dia 7 de maig representarà la zona de Glasgow South Side.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Glasgow ja va ser triada al Parlament escocès el 1999 i des de llavors ha treballat en diferents àmbits (Educació, Salut i Justícia). El 2004 va voler optar per la presidència del partit quan va dimitir John Swinney, però va retirar la seva postulació per donar suport a Alex Salmond, que va ajuntar-se amb ella en una mena de tiquet conjunt. Tots dos van sortir elegits i Salmond va anar a la Cambra dels Comuns a Londres i ella va liderar el partit al Parlament escocès de 2004 a 2007.
A les eleccions d’aquell any 2007 Salmond va ser elegit amb el major nombre de vots del Parlament escocès i es va convertir en primer ministre d’Escòcia. Va nomenar a Sturgeon viceministra i Secretària de Salut i Benestar, càrrec que va ostentar fins al 2012. Després va ser designada Secretària d’Infraestructures i Inversions fins que el 2014, després de la dimissió d’ Alex Salmond del govern i del partit, per la pèrdua del referèndum sobre la independència d’Escòcia, el Partit la va escollir a ella com a nova líderdel SNP a l’octubre passat i com a primera ministra el 19 novembre 2014.
