Dimecres 03 juliol 2024

Dimecres 03 juliol 2024

Compartir

Migrades a polítics: som persones, no números

Que les pròximes eleccions de aquest 25 de novembre estiguin centrades en la demanda independentista catalana, amb totes les passions que el tema provoca, ha aconseguit que en aquesta oportunitat la migració sigui mínimament utilitzada com una arma electoral, però, la població estrangera, de majoria femenina, es tracta pràcticament en tots els partits polítics com dades econòmiques i laborals i no des d’una mirada cap a persones amb drets.

El manteniment de les mesures d’austeritat, una tendència a la privatització de serveis socials, poc compliment de tractats mundials relacionats amb els drets humans, amb la dona i la migració, és el que observen dos representants d’organitzacions de dones migrades a les propostes de la majoria dels partits polítics, especialment de dreta, que competeixen en les pròximes eleccions.

Sara Cuentas, coordinadora executiva de Diàspora Solidària, una organització de dones feministes llatinoamericanes a Europa, i Victòria Callisaya, directiva i participant d’organitzacions de migrants, com l’Associació Rumbos, expliquen sobre les propostes dels partits polítics i la seva relació amb la població estrangera a Catalunya.

Per la seva activitat i interès en la migració en general i la situació de les dones en particular, tant Cuentas com Callisaya estan al corrent de les propostes de cada partit polític, propostes que en general no creuen que s’arribin a complir, encara que confessen que tenen major preferència per una opció d’esquerra.

La migració, a través d’algunes organitzacions, també participa militantment en gran part dels partits polítics que tenen les seves seccions específiques amb representants estrangers, inclòs el Partit Popular que ha retallat drets a la migració. La representació de les persones nouvingudes a l’interior dels partits polítics ha estat publicada en mitjans de comunicació de la migració i gran part són dones, però, poca és la població migrada que podrà votar ja que aquest dret no arriba a persones residents, sinó només a nacionalitzades.

Polítiques socials

“Només són promeses electorals, no es promou la protecció i promoció de drets humans, especialment per a les dones; en educació es tendeix a privatitzar i reduir les possibilitats d’accés; s’han flexibilitzat les polítiques de protecció de drets laborals, donant carta lliure a acomiadaments i arbitrarietats; en salut es limita l’accés al servei públic, gratuït i de qualitat, especialment a la migració i la joventut”, assenyala Sara Cuentas.

“En aquestes eleccions els candidats estan enfocats a mostrar fórmules que solucionin la situació de crisi actual ja sigui des d’una situació de Catalunya dins de l’Estat espanyol o fora d’ell, la majoria no aprofundeix en salut o educació”, afegeix Victòria Callisaya.

“Ara, per exemple, davant les protestes ciutadanes, els partits que durant 10 anys no van fer res veuen la necessitat d’esmenar d’alguna manera les conseqüències socials de la bombolla immobiliària, ara es diuen humanitaris, però tot és discurs i les seves propostes insuficients”, diu.

Migració

En les anteriors eleccions alguns partits polítics de dreta i extrema dreta es van acarnissar amb la migració, és d’agrair que “ara el 90% no esmenta res sobre el tema”, diu Callisaya, encara que pel percentatge de població (15% a Catalunya) i la seva aportació no hauria de ser ignorada, sinó pres en compte des d’una perspectiva social.

“La política migratòria és 100% economicista, només es veu a les persones migrades, no com a subjectes i subjectes de drets sinó com una massa homogènia de treballadors i treballadores. La condició de ciutadania està legitimada en la normativitat i no en la inherència de la condició humana “, afirma Cuentas.

Callisaya coincideix en el comunicat en assenyalar que “el dia que els polítics deixin de veure números i vegin a les persones, que són el motor de desenvolupament de Catalunya, es podrà vèncer aquesta crisi econòmica, social i de valors”.

Tant per Cuentas com per Callisaya, encara que no els satisfà completament, ICV és l’únic partit amb un fort contingut social que té un espai, dins del seu programa, dirigit a la convivència i a la participació de les i dels nous catalans. És clar que és una opinió personal, ja que la migració en general té una àmplia ideologia que abasta pràcticament a tots els partits.

Un possible acord de govern entre polítics de dreta i d’esquerra no és positiu, afegeix, ja que el que es pacta són mínims, pel que és important prendre una bona decisió.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

maribel

Testimonis de la vergonya

OPINIÓ Aquests dies, en el conjunt d’activitats emmarcades en l’Octubre Solidari, l’Espai Cívic Centre...

Cap a La Vaga Feminista 8M. Novembre Feminista

...

Amb el somriure, la revolta

Isabel Franc acaba d’escriure -i coordinar- un assaig sobre l’humor, més concretament sobre les...