OPINIÓ
FMAC LLIURES: (I) La reforma ens assegura els drets? / (II) La societat contra la reforma
(I)La reforma ens assegura els drets?
El moviment obrer està escalfant motors per a la vaga general que pren forma per reclamar els drets de treballadores i treballadors que, després d’anys de lluites i desenvolupament, retalla la Reforma Laboral proposada pel Govern Central.
El nostre informe “Les dones primer… finiquitant els dret laborals” ha estat una introducció d’urgència que volia mostrar aquesta recessió de drets i que ha estat desenvolupada i assumida socialment. És per això que aquesta reforma i la retallada de drets socials i laborals és una discriminació directa a la majoria social, que som les dones.
Cal reflexionar, a més, en el context global, tot recordant que els drets humans són drets universals però no respectats arreu. Allà on es vulneren els drets humans, socials i laborals som les dones les que patim més directament les conseqüències: precarització, explotació laboral, violència… el no reconeixement de drets és un tema ideològic i no pas econòmic. En una situació de crisi no podem tancar els ulls a aquesta realitat. Retallar drets parlant de diners és una manera d’aprofitar la crisi econòmica per tirar enrere la lluita de dones i homes del moviment obrer dels darrers segles. També és tirar pedres sobre el diàleg social i el consens sobre el que la societat ha anat avançant. Cal tenir en compte que l’economia no és una variable independent sinó que aquesta millora en una societat satisfeta i amb drets reconeguts. Si observem la realitat dels països on l’economia és emergent també estem parlant de millores socials (encara que insuficients i lluny dels nostres cànons en alguns casos) . Si observem els països on l’economia ha estat i, malgrat la crisi, segueix sent equilibrada estem parlant de drets socials avançats, consensuats i un estat del benestar fort i garantista.
Les dones som la majoria social, a Catalunya i al món, i som les sustentadores de la vida, de la societat. Som les que desenvolupem, de forma molt majoritària, els treballs lligats a la cura de les persones. Un treball invisible i no comptabilitzat. Aquest fet lluny de donar-nos valor social ha servit per minimitzar-nos, per excloure’ns. L’accés al mercat laboral sempre ha estat difícil per a les dones, els avenços legislatius de lluita contra les discriminacions han possibilitat que la igualtat d’oportunitats sigui un aspecte fonamental dels drets socials i laborals i que, malgrat no hem eradicat encara les discriminacions, ens han possibilitat l’accés a un treball digne, la demanda de mesures de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, caminar cap a al igualtat salarial… aquesta reforma tira enrere molts dels acords, molts dels avenços però sobretot la necessitat de seguir avançant.
Moltes empreses aprofiten aquesta situació per a precaritzar més la nostra situació o per expulsar-nos del mercat de treball. De cara a la vaga general del 29 de març, a més, força empreses estant sent denunciades per no respectar el dret a vaga i intimidacions. La por no ens deixa avançar. Cal mostrar la força per recuperar els nostres drets!
(II) La societat contra la reforma
a reforma laboral proposada pel govern del Regne d’Espanya està mostrant-se com una reforma que afecta bàsicament als drets de la classe treballadora però que, clarament, no serà una eina per a la reactivació econòmica que diu perseguir.
La societat de forma general està mostrant la seva indignació per la regressió que representa, per les formes i presses amb que s’ha portat a terme i per què allò previsible no és una reactivació de l’economia sinó un major índex de persones a l’atur, uns salaris més baixos, unes condicions laborals draconianes que s’ajunten a les condicions socials a que ens estan sotmetent amb unes retallades importants als drets que havíem anat consolidant en aquest incipient estat del benestar.
La resposta a aquesta situació ha de ser múltiple, participativa, dinamitzadora i mobilitzadora. La vaga general del 29 de març és un inici, no pas una resposta única ni un final sinó un inici de mobilitzacions socials contra la retallada de drets socials i laborals que s’acosta.
Ja amb la reforma recent aprovada hem tingut exemples del que això significarà: acomiadaments sense raó, Expedients de Regulació d’Ocupació directes i sense pacte i un inici de degoteig de pèrdua de llocs de treball importantíssim.
En aquest sentit, des de la Fundació tornem a destacar la centralitat que tindrem les dones en la pèrdua de drets que representa aquesta reforma. De forma evident afecta a tota la classe treballadora però de forma directa, i amb discriminacions indirectes clares, les dones que perdrem molts dels drets que havien començat a desenvolupar-se i a posar-nos al lloc que ens toca, com a ciutadanes i treballadores de primera.
