Per Gloria López. AmecoPress
El dia 8 de març de 2020 a Madrid les dones no han estat cridades a la vaga.
A Barcelona sí. Altres territoris estan decidint la seva postura, en les assemblees en les quals es coordinen, a més, les mobilitzacions i activitats que tindran lloc no sols el mateix dia internacional de les dones, sinó abans i després d’aquesta data per a la qual el feminisme de l’Estat espanyol s’ha convertit en referent. No és per estar mancada de consens ni esgotament del que sempre es va considerar una eina, la vaga, és per que “enguany volem mostrar que un dia no ens basta”, assegura Ruth Caravantes Vidriales, una de les portaveus de la Comissió 8M Madrid amb la qual ha conversat AmecoPress.
El 8 de març de 2018 va tenir lloc la primera vaga feminista de la història del país, inspirada en les mobilitzacions massives que van sacsejar Polònia -contra el projecte de llei del Govern que restringia drets reproductius de les dones- i l’Argentina -contra la violència masclista- en 2017 i que van tenir un ressò mundial, arribant a forjar la idea d’una vaga de dones global.
Així descriu el procés l’argumentari de la Comissió 8M (que aglutina a diferents assemblees i organitzacions feministes i treballa per consensos) de 2018: “Al crit de “ni una menys, vives ens volem” que van llançar les feministes argentines es va dur a terme la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017. Milions de dones de 70 països, des de l’Argentina a Polònia, des de Turquia als Estats Units, des del Brasil a Itàlia passant per les nostres terres, ens contagiem i ocupem els carrers per a fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos”.
Efectivament, a la trobada estatal celebrada a Saragossa al gener de 2018 es va acordar convocar una vaga feminista: laboral, estudiantil, de cures i de consum de 24 hores, sota el lema “Si nosaltres parem, es per al món”. Els sindicats majoritaris -UGT i CCOO- van convocar aturs de dues hores. Altres forces sindicals com a CGT o CNT, van donar cobertura legal a la vaga les 24 hores.
Un any més tard, la vaga feminista es va convocar de nou. Va haver-hi dues trobades estatals a Gijón i a València en els quals es va apostar per aquesta eina comuna. Una altra vegada els sindicats minoritaris van donar el suport legal a les 24 hores de vaga i els majoritaris van cridar als aturs de dues hores.
Aquest “procés”, insisteixen les organitzadores, va provocar un “desbordament” del mateix concepte de vaga, fins ara vinculat exclusivament amb l’àmbit laboral, i en la participació, des del’esdeveniment fins a la manifestació central. “La idea era fer múscul”, explica Ruth Caravantes Vidriales, i donar visibilitat a com ens afecta la vida de les dones les qüestions que el feminisme portava temps plantejant”. “El 2018 aconseguim aixecar la catifa de la llar” i el 2019 continuem “visibilitzant les demandes del feminisme i, augmentant la participació dels barris i pobles”, afegeix l’activista, “resignificant el concepte de vaga, que transcendeix el laboral”.
La vaga feminista va aconseguir transmetre un missatge clar. “Aconseguim fer-ho entendre”, diu Ruth, “les dones sentien que ‘el feminisme parla de mi'”. El seu camp d’experimentació són els diàlegs amb la seva mare i les seves ties. “La majoria de les dones es van fer conscients de qui organitza el nadal, qui recorda que cal fer quan se celebra un aniversari a la família, qui sostenen les xarxes familiars tan importants quan vénen mal dades”.
Amb un dia no n’hi ha prou. Un dia no basta
Aquest 2020, no s’ha convocat una vaga feminista el 8M. I no és perquè el vuit de març cau en diumenge. És que en aquesta ocasió “un dia no basta”. Per això, des de la Comissió 8M Madrid han optat per una revolta feminista d’un mes -del 8 de febrer a 8 de març-, un concepte en el qual inclouen diferents activitats amb la intenció de “descentralitzar i ampliar”.
En realitat, tal com està plantejada la revolta, és un pas cap endavant, un avanç. Perquè un dels assoliments de les dues convocatòries de vaga va ser precisament que el teixit feminista es va veure enfortit i avui està en condicions de plantejar activitats diverses de manera autònoma i simultània en diferents llocs.
Hi ha molts exemples que constaten aquest creixement, però potser les Jornades Feministes celebrades entre l’1 i el 3 de novembre a Durango (País Basc) en les quals 3000 dones hi van participar i van debatre sobre múltiples temes, són una bona mostra de força del moviment feminista.
El 2017 hi havia cinc assemblees del 8M participant en la comissió i enguany són més de cent, amb una important implicació de gent jove. Per això, consideren un moment oportú per a apostar per la “descentralització”. “Els qui es mobilitzen per una educació sexual són diferents a les que van a una concentració antiracista, hi ha assemblees en molts barris, pobles i ciutats. I el dia 8 hi haurà manifestació, lectura de manifest als barris, cassolades. Tot això és el 8M”, argumenta la portaveu de la Comissió 8M.
Per a Ruth Caravantes la cadena feminista del 8 de febrer, amb la qual es donava inici a la “revolta feminista” i en la qual hi van participar 7000 dones, ja demostra que “anem bé”. A partir del 8 de febrer, les feministes madrilenyes s’estan mobilitzant entorn de quatre eixos: economia, fronteres, antiracisme i cossos.
D’aquesta manera des del moviment feminista es treballa per a continuar sensibilitzant i creant consciència i, alhora, per a ampliar el moviment a barris i pobles, la qual cosa permetrà una veritable transformació, més enllà del 8M.
Un moviment que a més “viu una pugna pel relat”, en paraules de Ruth, la qual cosa “significa que el feminisme està molt fort”. L’activista lamenta el to que a vegades aconsegueixen els debats, sobretot en les xarxes, però assegura estar més preocupada per l’avanç de la dreta i la ultradreta que pels debats interns.
Enguany, el lema triat per la Comissió 8M de Madrid és: ‘Amb drets, sense barreres, feministes sense fronteres’.
El dia 8 de març, a les 00.00 h hi haurà cacerolada, a les 12.00 h tindrà lloc la lectura del Manifest 8M 2020 en Barris i Pobles de Madrid i a la tarda, manifestació, des d’Atocha (comença a les 17.00 h) fins a Plaza d’Espanya.
Foto: arxiu AmecoPress
