La Independent fa un recompte històric
relacionat amb aquesta data
i el seu significat.
EDITORIAL: suspensió d’Espanya per l’incompliment
del conveni europeu de violència cap a la dona
Un any més es recorda el 25 de novembre el Dia Internacional contra les Violències Masclistes i en el cas de l’Estat Espanyol, amb la seva repercussió a Catalunya, es fa amb una suspensió d’Espanya per l’incompliment del conveni europeu de violència cap a la dona que el sanciona una reconeguda plataforma internacional. La Independent creu necessari fer un recompte històric relacionat amb aquesta data i el seu significat.
El 25 de noviembre va ser declarat Dia Internacional contra la violència de gènere durant el Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981. En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Es va escollir aquest dia per conmemorar el violent assassinat de les germanes i activistes dominicanes Minerva, Patricia i María Teresa Mirabal, que van morir el 25 de novembre de 1960 a mans de la policía secreta del dictador Rafael Trujillo, a la República Dominicana, mentre anaven a visitar els seus marits empressonats. Adela Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir a Bèlgica als 88 anys.
L’assassinat d’aquestes germanes, va ser el detonant perquè el moviment popular feminista dominicà, i llatinoamèrica en general, hagin simbolitzat la lluita i la resistència contra la violència. L’any 1999, l’ONU va donar carácter oficial a aquesta data.
Han passat pràcticament 20 anys desde l’internacionalització d’aquesta data. En quina situació ens trobem?
El feminicidi a Llatinoamérica ha arribat a xifres increíbles i gens suportables per a una societat que viu immersa dins les contradiccions d’un món global en ple segle XXI. En el conjunt del nostre país i de l’Estat la violència de gènere tampoc no s’ha aturat.
Fins a data d’avui, a Catalunya han estat assassinades 15 dones i en el conjunt de l’Estat hi ha hagut 89 feminicidios (segons Feminicidi.net que fa un recompte mès ample que les dades oficials), malgrat les LLeis específiques aprovades tan en el Congrés dels Diputats o en el Parlament el grau de compliment de les mateixes pateix de la manca d’ambició i de posta en marxa.
Nogensmenys la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista aprovada en el Parlament de Catalunya compleix 10 anys aquest 2018.
Aquesta Llei, que tothom pot trobar resumida al web de l’Institut Català de les Dones (ICD), “recull les actuacions que els poders públics catalans han de dur a terme contra la violència masclista i posa en el centre de la mateixa les dones com a subjectes de dret i considera la violència masclista com una gran vulneració dels seus drets humans i llibertats fonamentals, així com un impediment per assolir la plena ciutadania, la seva autonomía i la seva llibertat”.
L’any 2002 la Fundació “La Caixa”, dins la seva Col.lecció Estudis Socials (volum núm.10), va publicar: La violència domèstica. Informe sobre els maltractaments a dones a Espanya. Un molt seriós i aprofundit estudi que van elaborar Inés Alberdi i Natalia Matas i que, segons el meu modest parer, és el millor informe que s’ha fet mai sobre la problemática de la violència contra les dones i que retrata amb profundidat i rigor tots els aspectes polítics i socials, entre ells el de la funció dels mitjans de comunicació, culturals, laborals, etc., que han d’incidir i capgirar la lluita contra la violència masclista en vers les dones.
Subrallen que en la Declaració de Nacions Unides de Beijing (1995) s’assenyalava que “la violència contra les dones és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre els homes i les dones, que han conduït a la dominació de la dona per part de l’home, la discriminació contra la dona i la interposició d’obstacles contra el seu ple desenvolupament. La violència contra la dona al llarg del seu cicle vital prové especialmente de pautes culturals, concretament dels efectes perjudicials d’algunes practiques tradicionals o consetuedinàries i de tots els actes d’extremisme relacionats amb la raça, el sexe, l’idioma o la religió que perpetúen la condició inferior que s’assigna a la dona en la familia, el lloc de treball, a la comunitat i a la societat”.
Beijing i les posterior trobades a NNUU sobre les diverses qüestions que afecten a la desigualtat que es fan de manera periòdica, han tractat en diverses ocasions l’estat de la qüestió i de com s’han implementat els acords de Beijing de l’any 1995 en cadascún dels Estats membres i que van signar el Pla d’Acció corresponent haven constatat el parcial compliment dels mateixos.
El 7 d’abril de L’any 2011 es signava a Istambul (Turquia), previ estudi de dos anys per una comissió de persones expertes en la problemática, el “Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica”. Essent aquest el primer instrument legal de força obligatòria que crea un marc legal comprensible i una aproximació per combatre la violència contra les dones, a més de prevenir la violència domèstica, protegir a les victimes i castigant als infranctors.
Algunes dades del Consell d’Europa referents a l’any 2017 indiquen que “una de cada tres dones a la UE ha estat víctima física o sexual des dels 15 anys; una de cada vint dones ha estat violada; una de cada tres dones ha sofert abús psicològic per part d’una parella; una de cada tres dones ha patit violència física o sexual per part d’un adult durant la infancia.”
Malgrat totes aquestes eines disponibles ja siguin en forma de Lleis o d’altres decrets o normes (NNUU, UE, Estats o Comunitats Autònomes) no han estat del tot eficaces per combatre ni la violència ni la desigualtat. Per aquest motiu, ha sorgit en l’àmbit de tot l’Estat la Plataforma Estambul Sombra que ha elaborat un document amb 20 reinvindicacions sobre l’aplicació del Conveni d’Istambul (Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra les contra les dones i contra la violència domèstica) abans esmentat. Turquia va ser el primer país en signar-lo (2012) i el van seguir entre 2013 i 2015 divuit països més, entre els quals hi havia Espanya.
Més de 100 ONG’S feministes d’arreu de l’Estat han signat ja aquest informe “Sombra” sobre l’aplicació del Conveni a l’Estat espanyol en el período comprés entre 2014-2018.
Aquests 20 punts demanen: més finançament, participación activa de les ONG’S, seguiment i avaluació de les mesures contra les violències masclistes; més prevenció de la violència de génere, especialment en el món eduicatiu; més atenció jurídica, psicológica i social i que aquesta es doni abans i no després i que no estigui subjecte a la presentació de denuncia judicial.
A més que la Conferència Sectorial d’Igualtat aprovi amb urgencia el procediment i acreditació extrajudicial de la situación de violència de gènere; que l’Estat aixequi la prohibició de crear llocs de treball públic tant en l’adminitració central,autonómica i local, per als serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere; acabar amb la dependència económica de les dones; promoure la pensió d’orfandat per a les nenes i nens víctimes de la violència i suspendre les visites i custòdies en situacions de violència.
També equiparar els ajuts a victimes de delictes violents i contra la llibertat sexual a les de les victimes de terrorisme; revisar el sistema VioGén, que en l’actualitat es valora pràcticament nul o sota baix risc i no inclou a les nenes i als nens; els Jutjats només dicten sentencia comdemnatòria només en dos de cada deu casos de violència de gènere denunciats i només atorguen ordre de protecció a 16 de cada 100; ajuda jurídica qualificada abans i no subjecte a la denuncia; transparencia en les dades; que tan l’Estat espanyol com la UE garanteixin millor la protecció internacional del Conveni d’Istambul a totes les víctimes que estiguin en territori espanyol; que es garanteixi el compliment de la mesura 153 del Pacte d’Estat per a “otorgar protecció a les victimes que es trobin en situacions internacionals de sustraccions de menors l’origen de la qual sigui violència de gènere”.
Inclou adequar la normativa d’estrangeria a la VG, recuperar els permisos de residencia, traductores i ajut social a dones i menors immigrants; millorar els resultats en la persecució de la trata de dones i en la protección de les seves victimes; millorar la percepció de la persecució de gènere amb motiu de la concessió d’asil; revertir les retallades de la Cooperació internacional per a eliminar la violència contra les dones; tractar judicialment i socialment les 120.640 agressions sexuals anuals com a violència masclista.
Finalment, sobre el setge sexual: pasar del MeeToo de les xarxes requereix un canvi social i polítiques publiques; i tractament real i no solament punitiu sinó que preventiu i reparador de la mutilació genital femenina.
Aquest any, la Plataforma Istanbul Sombra, que ha publicat un informe signat per 200 col·lectius, feministes, ONG de drets humans i cooperació suspèn a Espanya en el compliment del conveni europeu de violència masclista en no tenir dades actualitzades i segregats, que és la reivindicació més urgent.
En aquest sentit, Begoña San José, una de les portaveus d’aquesta Plataforma assenyalava a un mitjà estatal: “Totes les reivindicacions són importantíssimes, però si n’hem de triar una, ens cal ja dades actualitzades, segregades i treballades que ens ajudin a visibilitzar la magnitud de les violències masclistes”. Sense aquesta informació, no és possible realitzar evaluacions ni de bon tros establir polítiques públiques necessàries. “Si tot el temps ens hem de remetre a la macroenquesta de 2015 (l’últim gran anàlisi oficial sobre aquest tema), difícilment podem avançar”, afegia.
Punt final a aquest extens i intens recorregut que, com demostren aquests 20 punts de ONG’S, feministes signants d’aquest informe Sombra plantegen la necessitat que el govern de l’Estat (traslladable a les autonomies amb Lleis pròpies, cas de Catalunya) tingui en compte les greus mancances d’incompliment que l’Informe ha detectat i que cal corregir en un futur més immediat. No en va aquestes reinvindicacions es presenten amb motiu del 25 Novembre, Dia Internacional contra les Violència Masclistes.
