OPINIÓ
La diputada Merçè Pigem és coneguda entre les dones per la seva visió feminista de la política, i un cop més en la trobada del passat dia 14 de novembre ens ho mostrà. Seria més fàcil per les dones de Catalunya si polítiques com Merçè Pigem prengueren força en el seu partit.
És comú sentir parlar de la feminització de la pobresa en el món, però la diputada de convergència va parlar de la feminització de la pobresa a Catalunya, i de com aquesta afecta en major mesura a les dones d’edat avançada. Reclamà en conseqüència una reforma de les pensions contributives, tot denunciant la poca vàlua que hi ha en la nostra societat del treball de cura.
Exposà la necessitat de perseguir les pràctiques de discriminació contra les dones, de realitzar actuacions dirigides a les dones amb discapacitat, per tal d’impulsar la seva participació i visibilitat en àmbit públic, així com afavorir l’accés a l’ocupació, a la formació i a la conciliació de la vida familiar, laboral i personal. Impulsar la llei de la igualtat efectiva de les dones i homes de 2007, i promoure l’accés de les dones en els espais del poder empresarial. Cal només mirar les empreses del IBEX35, on les dones no tenen quasi cap càrrec d’alta responsabilitat. En canvi si comparem la proporció de dones a les facultats no és coincident en la presencia de les dones en els espais públics.
El discurs de la diputada fou pròxim, coneixedora de la realitat de les dones a Catalunya. Especial atenció a la violència de gènere, que segurament és una de les expressions màximes de la desigualtat. Mesures com l’enfortiment de l’autoestima, més mesures de protecció, més informació, més acompanyament. Va relacionar la prostitució com una forma més de violència de gènere.
De la seva intervenció voldria també destacar la referencia a la maternitat, com aquesta dificulta o paralitza la carrera professional de la dona. És una realitat, és una conseqüència més, del poder que exerciten els homes en la nostra societat, i per tant cal posar-hi fre.
I si sovint els i les polítiques no ens parlen dels tractats i convenis internacionals, cal ara dir que aquest cop sí. El programa de CIU diu que s’ha d’impulsar el compromís d’utilitzar la influencia que té Espanya sobre països per tal de promoure la ratificació sense reserves de la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona i el seu Protocol Opcional (CEDAW), per part de tots els estat que encara no ho hagin fet.
Què va mancar? Al meu entendre, la transversalització de les polítiques de gènere, i fer una especial referencia a l’educació. La igualtat ha de ser part del projecte educatiu del nostre país. Des d’aquestes ratlles animo i encoratjo a la diputada Merçè Pigem a seguir treballant per una Catalunya més igualitària i si pot, per un món mes just per les dones.
