OPINIÓ- Avui m’he despertat amb un neguit al cos poc habitual. No vull veure que passa al món, ni tampoc el que passa aquí, a casa. Així i tot, m’assabento de moltes coses: la gent que crèiem sense consciència, està despertant: metges que promouen vagues, i que mobilitzen a equips complets de l’àmbit de la salut per operar gratuïtament, però els hospitals es neguen a cedir una infrastructura que implicaria un cost de gairebé zero euros per a l’administració. Jaume Torras, mèdic cirurgià català diu que volen operar gratis perquè “les llistes d’espera són infinites”, encara que les autoritats diuen que les retallades no les han afectat. Curiós. Això passa quan polítics sense escrúpols prenen decisions que requereixen de certa “humanitat”.
Em pregunto per què aquest tipus d’iniciatives ciutadanes no s’expliquen a l’hora d’observar a Espanya “fregant la zona de rescat”. El sistema està mal muntat, i els qui ho han promogut, mantingut i engreixat, no volen assumir que la ciutadania, quan no hagi estat escoltada ni en les urnes ni als carrers (com assenyalava Cospedal fa un parell de dies, així, amb tota la tranquil•litat del món), caurà primer en el disgust, en la ràbia, i després en la ira: s’està promovent posar en cada persona una bomba de temps activada, com si fos un poltre medieval, que ens intenta desmembrar com a massa, com a moviment i com a societat, i que ens tibarà com a persones fins acabar o amb les nostres ganes de lluitar pels nostres drets o amb una rebel•lió.
Jo no puc votar. El meu caràcter de migrant no m’ho permet ni aquí, ni al meu modern país d’origen, on avui governa la dreta i un tipus Berlusconià encara més bananer (si és possible) que hipoteca en solament 2 anys les aigües, els mars, els cels i les terres (amb les seves escoles, hospitals, vies de transport, etc.) a favor dels més rics de dins i de fora del país. Aquest dilluns, si els vaticinis de les enquestes s’assoleixen, aquí també ens governarà la dreta titella amb un programa que té la intenció de generar la marca “Espanya” al servei dels exportadors i inversors, per donar la imatge d’un país d’excel•lència en tots els àmbits. És a dir: carregar-se a la petita i mitjana empresa i hipotecar els recursos de la península, siguin naturals i humans. També volen “facilitar” la gestió activa del patrimoni “danyat” de les entitats financeres. És a dir: se seguirà cobrint l’espantosa gestió de bancs i caixes sense prendre en compte a les persones que realment necessiten que les “rescatin”. Parlen de facilitar la liquidació dels deutes hipotecaris, després de l’execució del patrimoni embargable, després d’haver estat aquesta dreta, el sabó de la bombolla immobiliària. Parlen d’ocupació “segura” i “flexible”, la qual cosa és totalment contradictòria, dient que dotaran de mecanismes de seguretat als treballadores (les treballadores quedem fora en tot el seu discurs) perquè afrontin amb “confiança” els reptes de l’economia internacional. Llavors i pel que sembla, si guanya el PP, el forner del meu barri estarà preparat per fer-li front als desastres econòmics internacionals, vaivens de les borses i injeccions de capital estranger en l’economia nacional, on el meu forner, amb la seva nova preparació, podrà prendre decisions rellevants.
Volen afavorir la mobilitat i la formació contínua per als treballadors: Adéu!, adéu!, homes de seny dur: us en aneu fora de casa, que si no, se us acaba la ganga de l’atur. Però una de les “millors” propostes a nivell de treball és aquesta: “Promourem mecanismes efectius de flexibilitat interna en les condicions de treball en les empreses que millorin la seva adaptació als canvis als mercats i promoguin el manteniment de l’ocupació”: deixeu-me que ho aclareixi: et contracten amb un contracte porqueria, per un sou X, unes hores X, i si l’empresa decideix que no obté utilitats suficients, tens 3 opcions: o acceptes treballar més per menys, o menys per menys o poden acomiadar-te sense cost i amb això de la mobilitat, pots anar fent-te les maletes a Melilla o a l’Isla Perejil, que tant els hi agrada com a lloc d’oci a les tropes i a l’ “Honoris causa” Aznar.
Si la gent vota això, se m’acut que l’alimentació a Espanya és deficient i el sucre no circula pels cervells de la gent, que, per descomptat! hauran llegit en aquest programa que “el foment de l’esperit emprenedor exigeix eliminar l’excés de llicències, regulacions i controls a priori que llastren greument la competitivitat i la creació d’ocupació”. Ocupacions cada vegada més miserables, baixada d’impostos als qui més posseeixen i els impactes socioambientals ja són aquí, senyores i senyors, i aconseguiran l’eutanàsia de l’Estat de Benestar a través del seu vot o del seu no-vot: per 4 anys de PP, els -hi auguro decennis de tragèdies, malviure, rebequeries a casa (que al carrer estaran prohibides i reprimides per aquests agents de l’ordre que amb tant d’afecte ens tracten a les persones), dobles i triples jornades laborals, augment en les diferències entre rics i pobres, jubilacions precàries i a edats mes avançades… seguim?
Després d’aquesta crisi, l’educació, la salut, l’ocupació i l’habitatge mai tornaran a ser el mateix, ja que des d’aquest dilluns, començaran a ser irreconeixibles i un somni irrealitzable per a les vostres descendències, i vostès es preguntaran on són aquestes persones que algun dia es van dedicar a l’art, a la cultura, a l’educació i a la salut, com aquest tal Torras que em cau bé només per aixecar la seva veu i oferir-se d’ham al Govern de la Generalitat. Aquestes persones seran invisibilitzades, estigmatitzades pel seu hippisme rotund, per ser mals de cap, antisistemes, que acabaran migrant, com jo, per acabar en altres societats, on la dreta descarada i descarnada encara no arriba al poder o ja el va perdre. Ja estem demanant visat per a Islàndia, amb volcà i tot, col•legues. Vostès, que poden, no hi segueixin pensant.
