OPINIÓ
Anna Politkóvskaia no va ser la primera periodista assassinada a Rússia després del final de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). El dia del seu assassinat a Moscou, el 7 d’octubre del 2006, la llista de morts de la Fundació Glasnost va arribar als 211 noms.
Nosaltres,l’organització de la reunió commemorativa a Moscou que s’ha fet a la cèntrica plaça Puixkin, hem estat llegint els noms en veu alta, i hem trigat 40 minuts. A l’acte hi han participat periodistes russos i internacionals.
En qualsevol cas, la mort d’ Anna Politkovskaya va ser la de la primera periodista russa, que es va convertir en notícia internacional i que desperta cada any nou interès sobre Rússia i els mitjans de comunicació del nostre país. Desenes de conferències internacionals, pel·lícules, llibres, debats i articles confeccionats creen una imatge icònica de valor, de dedicació a la professió i als drets humans de centenars de col·legues i públic en general en molts països. Recordant Anna, avui recordem al mateix temps, tots i totes les que han pagat amb les seves vides per dir la veritat. Dempeus a la plaça Puixkin el 2006, crèiem que aquell assassinat seria el darrer. Erravem. Avui dia el nombre de les i els professionals dels mitjans de comunicació morts, les i els que han mort o desaparegut, és de més de 350 a Rússia. Una part va perdre la vida durant els conflictes, al Caucas i a l’est d’Ucraïna. Una altra ha mort lluny de les zones de conflicte. La majoria de les tragedies han acabat impunement.
Segons dades de la UNESCO, menys del 10 per cent de tots els homicidis de periodistes de tot el món va acabar davant un jutge i castigats els responsables, els assassins materials i intel·lectuals. I Rússia no és una excepció.
La majoria dels assassinats de ressonància encara no s’investiguen adequadament. L’assassinat de Dmitry Kholodov de Moscovsky Komsomolets el 1994 (pel qual el 2014 Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir que la Federació Russa no proporcionar la deguda investigació del cas), el de l’estrella de la televisió Vlad Lietiev, “Rússia Larrt Rei” el 1995, el de Larisa Yudina de Kalmykya el 1999 (per als periodistes russos va ser la primera icona del periodisme en defensa dels drets humans), l’estranya mort de Iuri Xekotxikhin el 2003, també 16 dels 17 periodistes que van morir al Daguestan i altres. Sobre la investigació de l’assassinat de Politkóvskaia, tot i que hi va haver algunes detencions, el redactor en cap de Novaya Gazeta, Dmitri Muratov, va dir que se sentia decebut, i que no tenia cap esperança.
Afortunadament, els monitors de la Fundació Defensa de la Glasnost i la Unió de Periodistes Russos (RUJ) no van informar sobre morts durant el 2015 i 2016. Però els atacs als periodistes, cops, amenaces i diferents formes de censura són una pràctica quotidiana.
La cultura de la impunitat (la violència contra periodistes és ignorada per la policia, els atacs contra periodistes i amenaces no són castigats de forma regular, i la legislació dedicada a protegir als periodistes no funciona correctament) és una veritable amenaça a la llibertat dels mitjans de comunicació, i al desenvolupament democràtic del país.
Les recents regulacions i concentracions de mitjans de comunicació, especialment des del 2014, suposen nous repte per a aquells que son veus independents. Com va escriure, Galina Arapova, directora del Centre de Defensa dels Mitjans de Comunicació, membre de la junta d’advocats de mitjans en l’Article 19 del Codi Penal, “totes les lleis recentment aprovades creen privilegis addicionals per als mitjans estatals, en particular la televisió estatal” i, alhora, “les autoritats fan un fort ús dels recursos administratius per mantenir a la premsa sota control i prèmer la censura al voltant de periodistes i mitjans de comunicació “. ” El Codi Penal compta amb una varietat de al voltant de 30 disposicions que podrien ser utilitzats contra els periodistes (des de la difamació criminal i la violació a la privacitat i fins a la rebel·lació de secrets d’Estat, l’extremisme o el separatisme)” – Arapova va afegir l’únic article, el 144 del Codi Penal, que se suposa és per a protegir els periodistes d’assetjament – la responsabilitat penal per “obstrucció de les activitats professionals legítimes dels periodistes” – i que s’utilitza amb poca freqüència.
Els experts en mitjans compten més de 20 nous reglaments i modificacions a les lleis diferents, restringint a les i als periodistes i els seus mtjans de treball d’una o altra manera, entrades en el Parlament des del 2014. Moltes d’elles es contradiuen i mai han estat adequadament discutides amb la comunitat professional i experts. L’aplicació de la legislació actual és també un problema, cara als mitjans pel mal ús de la legislació, en primer lloc, de la llei anti-extremisme i la regulació restrictiva d’Internet és també un problema. Algunes lleis introdueixen dures sancions que poden suposar el tancament de la sortida dels mitjans de comunicació, igual que la llei que prohibeix l’ús de llenguatge obscè en els mitjans de comunicació, que només condueix a multes juxtaposades en els mitjans. Però també és possible el bloqueig de la web o el tancament del mitjà de comunicació. La iniciativa recent anomenada “llei Yarovaya” (introduïda per MP Yarovaya) exigeix un control total sobre Internet (els experts diuen que és impossible a causa de raons tècniques i financeres).
No és exagerat dir que les noves restriccions per als mitjans de comunicació (així com per a les ONG) estan estretament relacionades amb les sancions anti-russes. Són òbvies les reaccions en relació a les tensions polítiques i són molt perjudicials per a la llibertat d’expressió i de la societat civil a Rússia.
Ombres de la nova Guerra Freda que són cada vegada més fosques, i fan malbé el medi dels mitjans de comunicació. Els principals mitjans produeixen informació anti-occidental i propaganda anti-nord-americana com a resposta a la propaganda anti-russa i a la presentació de l’àmplia difusió de Rússia com a nou “Imperi del Mal”. Molts periodistes tenen por de lluitar contra la propaganda i no volen córrer el risc d’anar als seus llocs de treball. L’autocensura és molt forta, especialment durant la crisi de les retallades de la indústria i de treball.
De totes maneres, el panorama dels mitjans russos no és un desert, i moltes companyies de mitjans de comunicació independents encara produeixen continguts i estratègies innovadores interessants, tant en la gestió i investigació, valor, i compromís amb la missió periodista, els drets humans i justícia. És una llàstima que la seva experiència no sigui coneguda a l’estranger.
Els mitjans russos estan passant per una crisi; una crisi econòmica que estreny espai per a la diversitat, moltes veus independents no poden sobreviure. Aficionats dels mitjans impresos que han cercat refugi a Internet, han vist com han estat tancats.
La manca de transparència del mercat i la dominació de l’Estat en la indústria dels mitjans, el monopoli en la distribució, petit i dependent del mercat d’ anuncis estatals és també un obstacle.
Però avui dia el principal problema és la manca de solidaritat professional entre els actors dels mitjans de comunicació, la debilitat de la solidaritat entre els periodistes i la falta de consciència del públic en general de la importància del periodisme independent com el seu propi negoci i el bé públic.
El públic rus és passiu, les eleccions recents ho van demostrar clarament. L’augment de la consciència en el periodisme com un bé públic i de negocis de tot el món, i el desenvolupament de la solidaritat professional podria ser la principal eina per superar la cultura de la impunitat i la pressió sobre la llibertat dels mitjans.
La Unió de Periodistes Russa (RUJ) tracta de desenvolupar aquesta consciència. 7 d’octubre la Ruj presenta un esdeveniment per conservar la memòria, “Life in Second”, basada en textos de Politkóvskaia i Xekotxinkhin, preparat per les i els joves actors, del Club de Periodistes de Moscú.
És important que el jovent presti atenció a aquells que van morir per dir la veritat. Són la nostra esperança. Esperen que autors intel·lectuals de l’assassinat d’Anna i els altres estaran fora del Tribunal. Que els periodistes no s’enfrontin més a la violència i a les amenaces. També desitjo que els lectors russos donin suport al desenvolupament general de mitjans de comunicació lliures i responsables.
10 anys després de l’assassinat d’Anna és un moment molt difícil per als mitjans de comunicació russos i periodistes russos. I és important actuar amb honestat i adonar-se que el futur depèn de nosaltres també.
La nostra professió és la professió d’elecció tots els dies. És important recordar-ho. És important fer visible el periodisme rus i les seves veus independents a l’audiència internacional. Serà també el nostre homenatge a Anna.
