El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i fins al dia 11 té lloc a Londres la primera edició del festival de cinema Women_Mujeres. L’objectiu: analitzar la situació de la dona a l’Estat espanyol 35 anys després de la mort del dictador Francisco Franco.
La intenció es mostrar al públic londinenc que tot i que la situació de la dona espanyola ha millorat considerablement, i que fins i tot ha aconseguit desenvolupar professions històricament destinades als homes, encara queda molta feina per fer.
La fundadora i directora del festival és la Lydia Freixes, una dona catalana amb empenta i inquietuds que la tardor del 2011 va decidir traslladar el seu domicili de Barcelona a Londres. És una persona que no es deixa vèncer per les adversitats de la vida, sinó que més aviat en surt enfortida i valenta. Amb una llarga trajectòria vinculada a la creació i l’organització de diferents festivals i mostres de cinema, i implicada en la lluita per la igualtat de gèneres, ens regala ara un festival original i compromès amb la causa.
Lydia Freixes sempre ha estat motivada pel tema de la paritat de gènere. Durant el 2009 i el 2010 va participar a Barcelona en un programa de ràdio on va crear dos espais dedicats a la dona emprenedora i al seu creixement personal. Mitjançant aquesta experiència va descobrir el pes de l’ull crític de la societat espanyola conservadora, d’un model de família sedentari arrelat en els costums, gairebé sempre patriarcal. Però també, i encara més greu, va conèixer el pes de l’ull amb què moltes dones ens mirem, la veu d’aquesta jutgessa implacable que desafortunadament portem a dins totes nosaltres, controlant i mesurant contínuament no només els nostres propis actes sinó també els de les dones que ens envolten, víctimes d’una por ancestral a no agradar, a no ser acceptades o estimades per la família, pels homes. En definitiva, la por a no encaixar en una societat en la qual encara no trobem el nostre lloc.
Així, quan diferents persones van animar a Freixes a crear el seu propi projecte a la capital anglesa, el tema va sorgir espontàniament. Segons les seves pròpies paraules, “ja no hi ha dictadura política, però sí interior, i el meu desig es contribuir a enderrocar-la”.
Aquesta dona amb empenta considera que les dones tenim la doble tasca de gaudir dels avenços aconseguits, però també de continuar lluitant per canviar aquelles coses que encara cal modificar. En aquesta darrera comesa opina que hi han de participar tant homes com dones, i és per aquest motiu que les pel·lícules seleccionades estan dirigides per uns i altres, com també s’espera que el públic assistent sigui plural.
Pel que fa al format del festival, se’n poden diferenciar dues parts: de dijous a dissabte les pel·lícules seleccionades són retrats costumistes amb una voluntat d’explicar-nos i transmetre’ns històries quotidianes, reals. A la segona part, concentrada el diumenge 11 a la tarda, trobem dues pel·lícules d’autor, més visuals i amb poca voluntat comercial.
Pel que fa al contingut, el programa del W_M Film Festival recull sis pel·lícules espanyoles i una de catalana, seleccionades seguint criteris de qualitat i de contingut. El conjunt permet una visió panoràmica sobre la situació actual de la dona a l’Estat espanyol: des de la dona-mare treballadora representada per la pel·lícula “Mataharis”, passant per la frustració de la mestressa de casa, retratada a “Mujer sin piano”, fins a la soledat i la submissió a les quals encara moltes dones estan resignades amb “Solas”.
A més d’aquestes set pel·lícules, també es projectaran set curts britànics. Al final de cada projecció hi haurà un cine fòrum per debatre els diferents temes abordats a la pel·lícula i poder així reflexionar sobre els avenços aconseguits i els temes encara pendents. I tot plegat acompanyat amb menges típiques de tot l’Estat.
La programació del Women_Mujeres Spanish Film Festival es pot consultar al web
http://womenmujeres.wordpress.com/ i també a la xarxa social Facebook www.facebook.com/pages/Women_Mujeres-Spanish-Film-Festival.
