OPINIÓ
La cultura i la paraula, a Catalunya, sota sospita. Amb data de 22 de setembre, les escriptores i escriptors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana rebíem aquest correu de la nostra presidenta, l’escriptora i traductora Bel Olid:
“Com bé sabeu, el Ministerio de Hacienda ha intervingut els comptes de la Institució de les Lletres Catalanes, a més de sotmetre-la a «vigilància especial». Davant d’aquest nou atac, des de l’AELC proposem una acció de suport a la nostra Institució.
Hem creat aquests cartells que podeu descarregar i enganxar al vostre barri, amb citacions d’alguns dels nostres escriptors. Si us hi animeu, podeu enviar-nos una foto dels cartells enganxats a aelc@escriptors.cat, o via Twitter amb l’etiqueta #amblaILC.”
Citava una trobada a Barcelona, “davant de l’Ateneu Barcelonès, i a València, davant de l’Octubre CCC, per sortir plegats a enganxar-ne. Amb cartells impresos”… “galledes i cola.”
I fer-ho “de manera pacífica però amb fermesa, continuarem defensant les llibertats civils de la millor manera que sabem: amb paraules.”
La cita va aplegar un centenar d’autores i autors a l’entrada de l’Ateneu Barcelonès, seu de l’AELC, en l’anomenat Pati de Carruatges, i en un clima cordial però tens, com tot el que està passant aquests dies, tothom es va arromangar i es va posar mans a l’obra, començant per la directora de la ILC, Laura Borràs, i la presidenta de l’AELC, Bel Olid, a qui podem veure en aquesta imatge:
Dones de lletres, a la feina: Bel Olid, en primer pla, i Laura Borràs al seu costat
Segons explica Maria Campillo, la Institució de les Lletres Catalanes, creada l’any 1937, fou un dels organismes culturals més puixants del període 1936-1939 i, sens dubte, el més rendible en el camp literari.
Era resultat del procés d’articulació col·lectiva que havia presidit l’actuació dels escriptors i escriptores catalans lleials a la República i a la Generalitat durant el primer any de guerra; i responia, també, a una necessitat d’afirmació de la vida cultural catalana, imprescindible tant en el context de la defensa dels valors garantits per la República com en la Barcelona de la segona meitat de 1937, amb la pèrdua de competències del govern català que s’havia produït a conseqüència dels Fets de Maig.
Amb la derrota republicana, la institució es va dissoldre després d’una darrera junta de govern. Ben aviat, la Fundació Ramon Llull, creada a l’exili el març de 1939, n’assumí les seves funcions.
Gràcies a l’impuls de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català, el 12 de novembre de 1987 el Parlament de Catalunya va aprovar per llei la creació d’una entitat autònoma vinculada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que, amb el mateix nom d’Institució de les Lletres Catalanes, té per objectiu vetllar per la promoció de les obres dels autors i autores catalans i difondre el patrimoni literari propi.
Des de 2013, la filòloga i professora universitària Laura Borràs és la directora de la ILC, amb l’escriptora Isabel Clara-Simó com a degana. Juntament amb la presidenta de l’AELC, Bel Olid, desenvolupen una tasca renovadora i engrescadora d’aquestes institucions, que de cap manera no es mereixen el blogueig injust i sobtat dels seus comptes per part del Ministerio de Hacienda, ni tampoc no han fet res que justifiqui la “vigilancia especial” a què estan essent sotmeses des del setge organitzat per l’Estat Espanyol des de la convocatòria del referèndum del proper 1 d’Octubre, feta pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i refrendada per la majoria parlamentària.
Un cop més, com si haguéssim reculat als temps de la postguerra i de la llarguíssima dictadura, la gent de la cultura i de la paraula, a Catalunya, ens trobem sota l’etiqueta de la sospita, amb els comptes de les nostres institucions bloquejats per una decisió arbitrària i injusta, que prejutja necessària una “vigilància especial” i un bloqueig dels comptes que no tan sols afecta les escriptores i escriptors, sinó tota la comunitat catalana de lectors i de lectores, ja que el bloqueig afecta també tota la xarxa de Biblioteques Públiques.
Esperem que el Ministerio reconegui aviat el seu error i que les activitats culturals previstes per a aquest curs puguin desenvolupar-se amb normalitat. Mentrestant, ens haurem d’acontentar amb la resistència, sempre culta i pacífica, tot llegint els cartells preparats amb mà literària, amb lemes com aquest d’Enric Casasses: “La vida se sent borda si no té quelcom que la desborda”.
Imatges dels cartells literaris al carrer Canuda.
