Molta emoció durant la projecció del documental guanyador d’un Goya “Las Maestras de la República”. En poc més d’una hora passem per sentiments de tristesa, indignació, admiració… diu Luz Martinez Ten a La Independent.
El documental ens revela la història d’unes dones que amb gran compromís educaven a l’alumnat en els valors d’igualtat, solidaritat i llibertat.
Però també ens mostra com el franquisme va reprimir a les mestres i als mestres republicans per ser responsables de formar la nova ciutadania en els valors de la República, sent a més en el cas de les dones, per haver encarnat un model que no era conforme l’ideal de dona que propugnava el nacional-catolicisme. Luz Martinez Ten, secretària de Polítiques Socials del sindicat FETE-UGT, és una de les impulsores del documental. Parla a La Independent entusiasmada de la repercussió que està tenint i també sobre la necessitat de reivindicar la història de les dones, tantes vegades silenciada.
Luz Martinez Ten. coeducacion.blogspot.com
Com estàs vivint les projeccions del documental ?
Durant les projeccions es genera un ambient especial. És important que acudeixen moltes persones grans i algunes expliquen que durant molts anys tenien por a explicar allò viscut però també de vegades no parlaven per tristesa. Un home exposava que en proclamar la República van sortir al carrer a cantar i cridar d’alegria … amb el trist que va ser el que va venir després. Persones que no havien parlat s’estan animant i també persones joves estan donant importància a les històries de les seves avantpassades i els seus avantpassats.
Les mestres de la República eren conscients del seu feminisme ?
Moltes mestres i intel·lectuals de l’època, dones que estaven militant en partits polítics i sindicats, es reunien perquè volien el bé col·lectiu per a totes les dones, assumint conscientment la construcció de la igualtat. A més comptaven amb el model d’altres dones de l’estranger. Sent relativament poques, van generar des del convenciment un impacte social, una revolució pacífica. Llavors i ara també, la forma de treball era atípica, no com en un sindicat o un grup polític que és molt estructurat i jeràrquic. El feminisme és molt mòbil i lliure, però tenim gran capacitat de fer xarxes.
Hi haurà una segona part d’aquest documental?
Hi estem treballant. Volem parlar de l’exili interior i exterior, del compromís de les mestres amb els sindicats, amb la política, el feminisme … El documental.
Ens han invisibilitzat les dones en la història ?
Sempre s’ha inculcat un model de dona que lloa la discreció, per això mentre s’ invisibilitzaba la nostra història ni nosaltres mateixes li donàvem importància. Ens han ensenyat a no valorar les activitats de cura ni els reptes que han viscut les dones per sortir de situacions adverses. Amelia Valcarcel diu que les dones estem sempre “tornant a néixer” com si no haguéssim tingut referents en el passat.
De la mateixa manera que estem visibilitzant a les mestres de la República cal fer-ho amb moltes altres dones. Fins i tot en la història recent hi ha risc d’invisibilització. Jo vaig viure la transició i tinc dues germanes majors molt actives en el feminisme, van ser les meves mestres. Van entrar en partits polítics en la clandestinitat i van veure com els drets de les dones com el divorci, l’avortament o el poder estudiar qualsevol carrera quedaven en l’agenda dels partits com a secundaris, però les feministes s’hi van oposar. Eren una generació que va trencar amb el model de dona que s’havia imposat en la dictadura.
Amb el projecte de mestres de la República veig que també caldrà explicar la història d’aquestes dones. Es parla molt dels pares de la constitució però no de tota aquesta generació de dones que han fet una revolució no només en el pla polític sinó personal, ja que es van enfrontar fins i tot a les seves pròpies famílies que moltes vegades no les entenien.
Tens por que la desigualtat vagi per cicles ?
Impressiona que la tendència a tornar a la desigualtat després de períodes de relativa obertura és històricament molt forta. És com si d’alguna manera hi hagués un patró.
Les mestres mai van imaginar que podia succeir la barbàrie que va venir després. Tota la generació que va viure la guerra tenen molta por que es repeteixi alguna cosa així. Crec que tots els mecanismes que hi ha ara a Europa impediran que torni a passar una cosa tan brutal però sí que hi ha un altre tipus de violència i imposicions, no només econòmiques sinó també morals, que intenten tornar a deixar a la dona en un paper secundari.
Hi ha un retrocés en el feminisme entre les noves generacions ?
No crec que hi hagi un retrocés, hem avançat, però el sistema encara posa barreres. Quan una jove veu les dificultats per triar sobre la seva maternitat, dificultats en la relació de parella, el sostre de vidre laboral … Pensa que l’han estafat. El patriarcat és un sistema que va trenant tot perquè acceptem uns estereotips. Cal donar a la joventut instruments perquè analitzin si el que moltes vegades decideixen és el que volen o el socialment imposat. Una cosa molt interessant és treballar sobre les noves masculinitats, cada vegada hi ha més grups d’homes per la igualtat. Marina Subirats va fer una investigació en la qual va concloure que el sistema patriarcal no només afecta negativament a les dones, els homes també pateixen conseqüències, una de les més greus és que estadísticament tenen més probabilitats de morir per assumir riscos imposats al seu gènere.
Aquest govern ens vol imposar un model retrògrad. Som moltes les persones, dones i homes, que no estem disposades a retrocedir. El feminisme resulta molest per a moltes persones.
És incòmode que el feminisme replantegi qüestions. Com diu Amelia Valcarcel “cal desnaturalitzar el que pot semblar normal”. Curiosament, just abans que arribés el Partit Popular, amb Zapatero, hi va haver un període en què podríem dir que estàvem “de moda”. Cal reconèixer que hi va haver moltes coses que es van fer malament però van posar les polítiques d’igualtat en el cor de l’estratègia. En poc temps vam arribar lluny i ara ens volen tornar al corralito.
Dones que entenen la paraula igualtat, trobaran moltes dificultats però seran conscients dels seus drets o dels que haurien de tenir. Ens faran retallades, faltarà pressupost, treuran programes … Però les idees no ens les llevaran, quan una dona fa un pas important cap a la llibertat és gairebé impossible tornar enrere.
