L’aposta de l’Estat espanyol per la calendarització de la vacuna contra el càncer cervical es basa en l’afirmació que el càncer ha augmentat la seva prevalença arreu de l’Estat espanyol en els darrers anys degut entre altres causes, i segons un estudi realitzat per l’Institut Català d’Oncologia (ICO), als canvis que s’han produït en els hàbits sexuals de la població: s’avança l’inici d’activitats sexuals i s’àmplia el nombre de parelles.
D’acord a les dades obtingudes pet les i els especialistes de Catalunya, de l’anàlisi d’una mostra representativa de la població femenina, que ha inclòs a 3.200 dones d’entre 18 i 65 anys, s’estima que un 14% de les dones d’arrreu de l’estat espanyol (dos milions en total) ja estan infectades pel VPH, i que aquest percentatge aconsegueix un 29% quan només es té en compte al grup de dones amb edats compreses entre els 18 i els 25 anys.
En la investigació de l’ICO (publicat en el Journal of Medical Virology), la gran majoria dels tipus del virus que es van diagnosticar (un 84%) eren ceps d’alt risc, com el VPH 16 que es considera el principal responsable de l’aparició de càncer de coll d’úter, i que va ser el que es va detectar amb major freqüència. Així mateix, des d’aquest equip d’investigació (íntimament lligats a l’equip d’ Harald zur Hausen, Premi Nobel de Medicina en 2008, en desenvolupar la vacuna) s’adverteix que els resultats revelen que la infecció per VPH, a més de ser la malaltia de transmissió sexual més comuna a nivell mundial, també és més freqüent a Espanya del que es pensava, i sol·liciten que “s’estenguin les mesures preventives, com la vacuna contra el virus, tant a dones de 18 a 26 anys –que actualment no estan incloses en la campanya de vacunació de la sanitat pública–, com a les que ja estan infectades”.
El que hi ha darrere d’aquestes investigacions
Aquestes afirmacions, es repeteixen en les publicacions sobre l’eficàcia de les vacunes contra el Virus Papil·loma Humà (VPH), generalment realitzades per investigadors amb seriosos conflictes d’interès, relacionats a nivell de finançament amb els laboratoris fabricadors. En el cas de l’ICO, els estudis finançats que han permès desenvolupar la primera vacuna contra un càncer, el de coll d’úter, han permès que aquest grup coordini a l’Estat espanyol els assajos internacionals multi-cèntrics d’aquestes vacunes.
La campanya de la por generada en tota Europa i ara en països en vies de desenvolupament, i que “brolla” de tant en tant perquè aquesta por no perdi força, va generar un entusiasme poques vegades vist per aquestes noves vacunes. Les autoritats de salut de molts països, fins i tot les que estan en vies de desenvolupament com Perú i Panamà, les van incorporar als seus programes nacionals de vacunació, amb la despesa que això comporta.
Efectivament, per evitar la mort de dones en edat reproductiva, una vacuna contra el càncer cervical, pot ser una fita científica i històric. Actualment, aquesta vacuna -inclosa en el Calendari Vacunal d’Espanya i la majoria dels països d’Europa- confereix protecció a les dones enfront dels serotips virals 6,11,16 i 18.
La pregunta és si són aquests els serotips més freqüentment trobats en les lesions cervicals de les dones del nostre país.? El serotip 16 és el més freqüentment trobat en les citologies de dones amb lesions cervicals de baix i d’alt grau, almenys en la comunitat de Madrid, i que pel que sembla, es repeteix en l’estudi de l’ICO, a Barcelona. No obstant això, el serotip 18 (que també quedaria “cobert” per la vacuna), es va trobar en un baix percentatge de dones, incloses aquelles amb una lesió d’alt grau. En definitiva, a nivell de percentatges els més presents són: del 16 (51%), 52 (14%), 31 (11%), 33 (10%) i 58 (8%). És a dir: la vacuna no solament deixa descoberts la majoria de genotips del virus que són més freqüents a la nostra regió, sinó que tampoc es coneix si la vacuna augmentarà encara més la freqüència dels serotips no inclosos en la vacuna, quan s’aconsegueixi l’eradicació del 16 i del 18.
Els estudis centrats en la vacuna (no finançats pels laboratoris farmacèutics) insisteixen que mentre no s’aclareixin els diversos dubtes sobre el futur pel que fa al VPH, són les citologies periòdiques el millor mètode de prevenció de càncer de cérvix, fins i tot en dones vacunades. Aquesta és el tipus d’acció estatal que s’hauria d’efectuar tant en dones com en homes, però en la situació actual, pel que sembla, es prefereix prioritzar en una despesa de vacunació, que en una de prevenció en hospitals públics i de qualitat.
La mateixa estratègia mercantil que amb altres tipus de virus
Ens vénen a la memòria les diverses estratègies per “col·locar” un mètode profiláctic (és a dir medicació pre-infecció). És el cas de la profilaxi oferta a persones que estan més exposats al VIH/sida per diversos motius, però sobretot, com a mètode de prevenció de persones “sanes” davant un “comportament de risc”: d’aquesta manera, la venda de antiretrovirals augmenta de manera proporcional al comportament de risc. Un dels arguments per usar aquest tipus de tractament pre-exposició és que si funciona per a dones embarassades portadores del VIH que prenen el tractament ARV per no transmetre el virus al fetus, per què no ha de funcionar per a tenir relacions sexuals sense protecció o en el pitjor dels casos, hi ha un atac sexual i per protocol mèdic, els ARV són imprescindibles davant una possible exposició al VIH.
En el cas de la vacuna contra el VPH, s’apel·len a aquests “comportaments de risc” per imposar la profilaxi com una manera fiable de no infectar-te amb aquest virus, deixant al marge el fet importantíssim que -a més de la fal·làcia de l’edat de “iniciació” com a argument- s’ha d’educar per a la prevenció i no per als mètodes de profilaxi, així com oferir des del sistema sanitari públic una revisió citològica anual i de qualitat per a cada persona que visqui al país.
Segons valuoses pràctiques de treball comunitari en països on aquestes infeccions es produeixen, es coneixen públicament i no es tracten o no es preveuen des de l’estat, ha quedat demostrat amb evidències científiques igualment o més vàlides que el millor mètode per prevenir el VPH en societats on no hi ha conflictes armats i on la dona és una igual a l’home és -sens dubte- l’ús de preservatiu, sexe oral i anal igualment protegits, sense importar si és amb la teva parella estable o amb altres, o si practiques la monogàmia o tens diverses parelles, tinguis 14 o 70 anys. Aquesta informació, és la que no ens arriba: la que costa poc, però en realitat, és la que més valor té.
