Alexandria Ocasio-Cortez
Mentre el mandat de Trump segueix de forma turbulenta, trobant resistències al mateix staff de la Casa Blanca, en la societat nord-americana s’assisteix a un fenomen que molts analistes defineixen com una revolució silenciosa, que està corroint a la tradicional superioritat dels representants polítics masculins.
En tres estats republicans (Texas, Kentucky i Geòrgia) s’han presentat com a candidates per a les eleccions de mid term del 6 de novembre unes dones potents, com Amy McGrath, una pilot que ha manejat una caça de combat a l’Orient Mitjà (per Kentucky), o Gina Ortiz Jones, asiàtica americana, també veterana de guerra a la intel·ligència i lesbiana (per Texas), mentre l’escriptora afroamericana Stacey Yvonne Abrams es llança a la “missió impossible” de conquerir un estat emblema del racisme més acarnit, Geòrgia.
Amy Mc Grath, Gina Ortiz Jones i Stacey Yvonne Abrams.
Però és en l’àmbit democràtic en què s’està donant un canvi més profund, en l’aparell del partit, percebut per la majoria de la ciutadania com a part de l’establishment, més interessat en els seus jocs de poder que en els problemes de la gent. És allà que s’està veient la irrupció de representants de moviments socials, com el “poble del 99%”, les dones del “Me Too” i el recent moviment contra les armes.
Aquesta Amèrica jove que lluita per conquerir espais en la política té nous eslògans i noves cares, més joves i atrevides: moltes, són cares de dones. És una Amèrica multiètnica, la qual dóna suport a Rashida Tlaib, advocada d’origen palestí i la primera musulmana americana que ha guanyat un seient al Congrés Michigan; o la refugiada somala Ilhan Omar, que es presenta a Minnesota; o Sharice Davids, la primera indiana d’Amèrica, lesbiana, advocada experta en arts marcials, que es presenta a Kansas. Sense comptar que hi ha una candidata transgènere, Christine Hallquist, enginyera electrònica de cinquanta anys, que es va cridar Dave i que podria arribar a ser governadora a Vermont, l’estat de Bernie Sanders, amb una sòlida tradició liberal.
Rashida Tlaib i Ilhan Omar
Sharice Davids i Christine Hallquist
Entre totes, és considerada una “estrella” la que ja ha assolit una gran victòria per sorpresa, contra vents i marees. Es tracta d’una jove advocada de 28 anys crescuda al Bronx, de pare i mare de Puerto-Rico, Alexandria Ocasio-Cortez, que en el seu currículum té també un treball de cambrera en un bar-taquería.
Ocasio-Cortez va aconseguir guanyar a les primàries a un adversari poderós, el demòcrata Joseph Crowley, comptant per a la seva campanya només amb només 300.000 dòlars d’aportacions ciutadanes, mentre el seu adversari podia gastar-se 3 milions de dòlars. Però Ocasio-Cortez va usar una altra estratègia, la de apropar-se a qui fugia de la política, decebut o decebuda per la desigualtat creixent en la societat, tot i les bones condicions de la macroeconomia. Amb un discurs convincent, ella partia de les necessitats i problemes de la gent. Així la veiem en els seus espots penjats a You tube, quan parla davant d’un supermercat o una escola amb les i els vianants, sobre els drets de tota la ciutadania a una salut bàsica, a escoles gratuïtes i de qualitat, a condicions de treball dignes, en condicions paritàries entre homes i dones, locals o migrants. Tots objectius possibles, si hi ha la voluntat política per assolir-los, sosté Ocasio-Cortez.
Bernie Sanders ha obert un camí animant al Partit demòcrata a tornar als seus valors originaris, quan els seus polítics eren atents a la redistribució de la renda i a un equilibri de poders entre empreses i treballadors. Un equilibri que s’ha trencat amb la desregulació, el neoliberisme privatitzador dels anys 80 i 90, que ha accentuat la desigualtats donant un poder enorme als grans conglomerats econòmics, i reduint la mobilitat social.
Elizabeth Warren i Kamala Harris
Però, ara, gràcies també a l’ala més radical del partit demòcrata, els DSA (Democratic Socialists of America), formada per 55.000 persones inscrites, d’edat mitjana 33 anys, que recull l’aprovació de figures institucionals com Elizabeth Warren i Kamala Harris, es comença a no espantar-tant als Estats Units pel terme “socialisme”, considerat durant molt temps perillós.
I, finalment, es dóna espai a dones intel·ligents i emprenedores, les quals pel fet també d’haver crescut en condicions difícils s’han forjat en un coneixement i una força inusual i, per això, tenen molt per aportar a la societat.
