LaiaArqueros. @FranU?bedaLLorente
Artista precoç i feminista de naixement. A partir del 26 de setembre Laia Arqueros Claramunt exposa a la galeria Cromo de BCN.
Posseeix la modèstia pròpia de les grans artistes, les que no necessiten parlar de la seva obra perquè la seva obra parla per elles. El seu aspecte fràgil embolcalla la fortalesa d’una producció tan potent com impactant.
Nascuda a Almeria i resident a Barcelona, se sent afortunada d’haver crescut en un entorn familiar feminista, que l’ha ensenyat, diu, “a detectar desigualtats i privilegis, a incorporar exigències i autocrítiques, a ser independent, a lluitar pels seus drets i ambicions, a viure en col·lectiu essent tolerant i respectuosa”.
Es mou entre la il·lustració, el gravat, la ceràmica i els projectes audiovisuals. A la seva obra conflueixen mitologia, erotisme, feminisme i un finíssim sentit de l’humor. De vocació precoç, la curiositat i la disciplina l’han portat a ser una de les artistes plàstiques més interessants del moment.
Madrid, Almeria, Málaga, Huelva, Buenos Aires, Barcelona… des de 2006 no ha parat de fer exposicions, una de les més destacades a Granada, 2016, dins la Biennal Miradas de Mujeres. Sota el títol En el jardín de la Casa de la Rue Jacob, Laia, presentava la seva particular visió de les Dones de la Rive Gauche i les feia confluir amb Baubo, la deessa que proporciona, des de la vagina, un riure sanador. El catàleg sencer de l’exposició es pot descarregar al seu web i és molt recomanable.
La Independent ha tingut l’oportunitat de conversar amb ella i desvetllar d’on sorgeix la seva passió per la Rive Gauche: “Tot llegint i investigant les distintes autores vaig arribar a la rue Jacob i m’hi vaig quedar; fascinada per aquell grup heterogeni de dones, la comunitat que van construir de creació, amistat, ajuda mútua, festivitat i reivindicació en una època on les dones ho tenien encara més difícil que ara”.
Per la mateixa època descobreix Baubo gracies a l’assaig Vulva, la revelación del sexo invisible de Mithu M. Sayal. “Estava passant per un moment complicat i la conjunció entre Rive Gauche i Baubo va funcionar com un ritual de pas, un despertar de fortalesa i autoconsciència. Per a mi, Baubo representa una celebració de la vida malgrat els alts i baixos, una actitud festiva i un riure’s-en d’una mateixa que veia reflectit a L’Acadèmie des femmes i en el que jo volia ser junt amb la meva comunitat”.
En el seu procés de creixement personal i artístic, la seva obra es fa més reivindicativa. “Des del moment en que ets artista s’estableix el compromís social. Amb la pròpia obra estàs generant i compartint cultura”. Aquest diàleg amb l’espectador i l’espectadora, que pot ser més o menys directe o explícit, en el seu cas adquireix un caràcter cada cop més polític i compromès, que es veu reflectit en la seva producció.
De la nova seva exposició ens diu: “Ensayo para un ritual és una continuació orgànica de la línia d’obra personal que vaig començar el 2010, Baubo me salve. Recull treballs que giren entorn les meves experiències personals i les qüestions feministes que se’m plantegen”. Tot i que en un principi havia d’incloure només obra gràfica, ha anat creixent “juntament amb la meva necessitat de diàleg entre disciplines, incorporar la ceràmica i ara també la veu i el so, és fruit de la necessitat d’ocupar més espai, superar pors, desvetllar convencionalismes socials arrelats i inconscients en la meva personalitat i establir nous reptes mentre gaudeixo”. Sens dubte el públic gaudirà, tant o més, contemplant la seva obra.
