Divendres 19 abril 2024

Divendres 19 abril 2024

Compartir

Alegria per Malala, Premi Nobel de la Pau 2014

 
 
Foto:Archivo AmecoPress
 
La jove pakistanesa comparteix guardó amb Kailash Satyarthi, per la defensa de l’educació de nens i sobretot nenes.

 
Malala Yousafza ha guanyat el Premi Nobel de la Pau 2014. L’adolescent tirotejada pels talibans el 2012 per defensar l’educació femenina al seu país comparteix guardó amb l’activista indi Kailash Satyarthi
 
Han rebut el guardó per la seva lluita contra la repressió a nens, nenes i joves, i pel dret de la infància a l’educació. “Els nens han d’anar a l’escola i no patir explotació econòmica. Als països pobres del món, el 60 per cent de la població té menys de 25 anys. Per aconseguir un desenvolupament mundial en pau, és un prerequisit que els drets dels infants i la joventut siguin respectats”, explica la pàgina web oficial dels Nobel. 
 
Convertida als seus 17 anys en la guardonada més jove dels Nobel, Malala va començar la seva batalla contra la repressió dels talibans als 11 anys, quan en un bloc de la BBC en urdú anava relatant pas a pas com els integristes insultaven a les nenes que anaven a l’escola i les amenaçaven amb acabar a l’infern. 
 
La jove, que viu a Birmingham (Anglaterra), recorda en el seu llibre de memòries (Malala. Meva història, Aliança), com va començar tot. “Fa molt temps gairebé em van matar, simplement per defensar el meu dret a anar a l’escola. Era un dia com molts altres. Jo tenia 15 anys, era a novè curs i la nit anterior m’havia quedat massa temps aixecada estudiant per a un examen”. Els talibans li van disparar a l’autobús en el qual es dirigia a casa. Des de llavors s’ha convertit en un símbol mundial demostrant que els terroristes temen més a una nena amb un llibre que a un exèrcit. El seu lema bé podria ser una frase que no es cansa de repetir: “Un bolígraf pot canviar el món”. 
 
Malala Yousafzai va començar a tenir notorietat quan als 13 anys explicava la seva vida sota el règim talibà a un bloc per a la BBC sota un pseudònim. Després, el 2009, va participar, al costat del seu pare, en un documental (“Pèrdua de classes, la mort de l’educació de la dona”), que mostrava les dificultats que s’enfrontaven les dones per educar-se en aquestes zones. A l’octubre de 2012 va ser víctima de l’atemptat talibà que gairebé li costa la vida. Malala va estar internada a l’Hospital Reina Isabel de Birmingham, a Anglaterra, fins al 4 de gener de 2013, quan li van donar d’alta, després de nombroses cirurgies de crani i d’implantar-li una placa de titani al cervell i un dispositiu auditiu. 
 
Malala va sobreviure i el seu cas va tenir repercussió internacional en tots els fòrums i els mitjans del món, a favor de la seva recuperació. No només va aconseguir canviar amb el seu cas el curs de la història, sinó que també es va convertir en la portaveu mundial dels drets de les dones i l’accés a l’educació de les nenes de la zona del Pakistan i l’Afganistan. 
 
Va escriure al costat del seu pare, el seu gran mentor, Ziauddin Yousafzai, la seva biografia ‘Jo sóc Malala’ (I am Malala). El llibre que va comptar amb la col·laboració de la reconeguda periodista anglesa Christina Lamb i va ser publicat per una editorial britànica apunta als 61 milions de nens i nenes que no poden estudiar en el món sencer. 
 
El 2013 Malala va ser nominada a rebre el premi Nobel de la Pau-la més jove fins ara nominada -i figura entre les 100 persones més influents, segons la revista Time. La jove pakistanesa també va rebre el Premi Nacional de la Pau el 2011, el Premi Simone de Beauvoir, el 2013, i el Premi Sàkharov, per la seva lluita per l’educació de les dones en aquest país.
 
 
 malala-yousufzai
 
 
 
Actualment la família Yousafzai viu a la ciutat de Birmingham, Anglaterra, on Malala va a l’escola. Viu allà més per prescripció mèdica que per una altra cosa. Tant Malala com el seu pare viuen amenaçats de mort pel règim talibà. Ella diu que mai va pensar que els talibans fossin capaços d’agredir a una nena. “Em preocupava més el meu pare. Però vaig arribar a preguntar-me què faries, Malala, si arribés un talibà ? El colpejaria amb una sabata, vaig pensar”, va comentar la noia. “Però després em vaig dir,” i et trobes amb un talibà amb la sabata a la mà llavors no hi haurà cap diferència entre tu i el talibà”, va afegir Malala.
 

 
 
 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Que els infants no paguin la crisi!

Sota aquest lema, la FEDAIA fa un crida a unir esforços per combatre la pobresa...

“Imaginant T”, la llibertat de viure el teu propi cos

Stefania Minghini, guionista i actriu: “Imaginant T” toca un tema original i transgressor com és...

“Fonaments de la perspectiva de gènere”, un curs e-learning

La consultora de gènere INDERA ha anunciat la primera edició del curs “Fonaments de la...