OPINIÓ
Encara que pugui semblar un objectiu una mica frívol, crec que no ho és ja que el llenguatge, millor dit els llenguatges, transmeten qui som i, sobretot, com pensem i com ens anem construint al llarg de la vida.
Dit això com a introducció, vull desitjar un 2013 ple de tendresa, amistat, amor i afectes a tothom, ja que tal i com vaig escriure a Fecebook el primer dia de l’any, ens arrabassaran més drets, intentaran sotmetre’ns en molts aspectes, però la nostra xarxa d’afectes i els sentiments que ens generen o que generem, això no ens ho podran arrabassar.
I tornant al propòsit per a l’any que acabem de començar tracta del següent: Eliminar, en la mesura del possible, totes aquelles expressions que estan lligades a la religió catòlica. Si, aquest és el meu propòsit.
Fa anys vaig començar amb l’eliminació i / o substitució d’expressions sexistes i per tant, intentar fer un ús més igualitari i menys sexista de les dues llengües amb les quals m’expresso habitualment. És, per descomptat, un treball constant i inacabat, però que em manté alerta de forma permanent en la recerca de la igualtat i de la simetria també en aquest espai.
De fet i encara busco utilitzar la ironia o l’humor, de vegades sóc conscient que puc ser “insistent” en el tema, però a poc a poc hi ha més persones implicades en fer un ús menys sexista dels nostres llenguatges, sobretot en els aspectes escrits i orals.
Doncs bé, el dia d’Any Nou em vaig despertar a Valls (Tarragona), a casa de la meva amiga i companya de lluites Antònia i, en aquests minuts què estàs com semiconscient perquè encara no estàs del tot desperta, em va venir al ment aquesta necessitat. Durant l’esmorzar li vaig comentar a Antònia i va somriure mentre afegia: “Està bé, però això necessitarà un bateria d’expressions sinònimes que puguin anar substituint les que tenim tan interioritzades”. I té tota la raó cal anar substituint expressions, però igual que en la revisió per a un ús més igualitari i més simètric, ho intentaré i intentaré anar substituint expressions amb clares connotacions religioses i, per tant la majoria culpabilitzadores per les dones.
Per això proposo substituir “gràcies a déu” per “afortunadament”, “culpa” per “responsabilitat”, “defecte” per “debilitat”, “virtut” per “fortalesa”, després de l’ esternut un “salut” en lloc del típic ” Jesús “i així progressivament. Per descomptat s’admet tota l’ajuda que qualsevol persona vulgui aportar.
I, per què faig això?, Doncs perquè és un aspecte simbòlic de la meva total ruptura amb els mandats religiosos de tot tipus. I si tinc un interès, sé que aniré despullant el meu llenguatge d’aquesta pàtina que a través dels segles s’ha anat apoderant de tots els espais de la vida de les persones i que a més ens ha col·locat a les dones com a simples subordinades dels homes en tots els aspectes i més responsabilitzant-nos de gairebé tots els mals.
Ara que tornen amb més força i virulència seus postulats i els seus predicaments misògins a través del govern actual, és una de les meves maneres de plantar-los cara i de dir que no em sento part del seu ramat i que no vull reconèixer cap autoritat en la meva vida. I per això, intentaré per quarta vegada apostatar i a veure si ara ho aconsegueixo.
No els permeto ni els tolero, als de faldilles llargues i negres, que em diguin com he de parlar, pensar o viure. No els permeto que s’introdueixin en la meva vida a través de les expressions i, encara que sé que estan molt més presents del que jo mateixa imagino, en el meu petit reducte, en el meu espai personal i conegut, els nego qualsevol poder i / o autoritat .
Perquè el seu missatge és profundament injust envers les dones. Perquè en els seus missatges al llarg dels segles han predicat la violència contra les dones i encara avui en dia no la condemnen obertament. Perquè segueix havent-hi elements que encara ens responsabilitzen a les dones de ser agredides, violentades i assassinades per les nostres parelles o exparelles. Perquè des dels púlpits i confessionaris segueixen predicant “paciència i resignació” amb les situacions límits que estan vivint milers de dones. Perquè són excloents en quant a la igualtat de dones i homes dins de la seva secta. Perquè volen apropiar-se dels nostres cossos. Perquè defensen la vida, però mai la qualitat d’aquesta mateixa vida. Perquè segueixen governant a l’ombra a través dels titelles que avui tenen les carteres ministerials. Perquè són opacs en tots els sentits, inclòs l’econòmic. Perquè a part de les excepcions -sóc conscient que n’hi ha-, són profundament classistes i el de la famosa caritat cristiana se la passen pel forro quan es tracta d’embargaments, desnonaments o acumulació de riqueses. Perquè ens han robat patrimoni de tota mena al llarg dels segles i de totes les formes possibles.
Per tots aquests motius i molts més, intentaré per quarta vegada sortir de les seves llistes i intentar esborrar del meu vocabulari expressions que fan perviure la seva ideologia misògina i violenta envers les dones.
Però sobretot intentaré anar esborrant del meu llenguatge totes aquelles expressions derivades de la seva influència i poder que sotmeten, culpen, neguen llibertats, imposen voluntats, estigmatitzen i en definitiva pretenen imposar com hem de viure el nostre dia a dia i que, en utilitzar voluntàriament o per hàbit, permet que pervisqui aquest esquema simbòlic que ells pretenen mantenir tant sí com no. Els nego, dins de les meves possibilitats, aquest poder de pervivència.
Ho intentaré i aquest serà un dels meus propòsits per aquest anys nounat. Insisteixo en què s’admet tot tipus d’ajut possible. Gràcies per endavant.
