Arturo Landeros* Viento Sur
Entre altres èxits presidencials de Donald Trump hi ha el fet que l’ICE, el Servei d’Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (Immigration and Customs Enforcement) sigui conegut internacionalment. L’última notícia que ha fet la volta al món, l’assassinat de Renee Good a Minesota.
Les sigles, tan presents als noticiaris de països com Mèxic i alguns de Centreamèrica des de fa dècades, cobren notorietat des que Trump va rellançar la participació d’aquesta agència a la política interna dels Estats Units a principis de 2025 via “La Gran Bella Llei” (Big Beautiful Bill). Un únic paquet legislatiu que combina l’enduriment migratori, les reformes fiscals, les retallades a la salut pública i la desregulació energètica. Per a l’ICE va significar l’augment de pressupost per al reclutament d’un nombre força significatiu de personal entre empleats i oficials. A la seva web oficial, anuncia que: “Després de rebre més de 220.000 sol·licituds de nord-americans patriotes”, l’agència “va superar amb escreix el seu objectiu original de contractació de 10.000 nous oficials i agents en un any”. De fet, n’ha més que duplicat el seu personal, passant de 10.000 a 22.000.
Tampoc es queda curta la secció de comunicats de la seva web on en un butlletí del 31 de desembre de 2025 assenyala que: “Mentre els agents de l’ICE arrisquen les seves vides per arrestar els pitjors delinqüents estrangers indocumentats, incloent assassins, violadors, abusadors sexuals de menors, terroristes. Malgrat això, els seus heroics esforços han donat resultats per a la nostra seguretat, 622.000 estrangers indocumentats, incloent-hi desenes de milers dels pitjors delinqüents han estat deportats”. No hi ha manera de comprovar les dades que assenyala la web, però el llenguatge utilitzat pel funcionari de torn que el va redactar no té malbaratament.
Els dispositius i els recursos de l’aparell contra la migració indocumentada són amplis, centrats bàsicament en dues agències, l’ICE i la Border Patrol. La diferència de l’ICE amb la Border Patrol és que els primers es mouen per l’interior dels Estats Units mentre que els segons vigilen les fronteres del país. Totes dues són agències del Departament de Seguretat Nacional (DHS) dirigit per Kristi Noem, un personatge sortit d’algun capítol de la sèrie de texans fatxes Yellowstone. Els agents d‟aquestes corporacions són oficials federals protegits per lleis que els garanteixen una àmplia immunitat.
A més, l’ICE és el braç de recerca més gran del DHS, dos dels seus departaments es dediquen a investigar i classificar tant possibles deportables com terroristes: L’Oficina de Detenció i Deportació (Enforcement and Removal Operations, ERO), i l’Oficina d’Investigacions de Seguretat Nacional (Homeland Security Investigations, HSI).
La patrulla fronterera, creada el 1924, estableix 19 setmanes d’entrenament, però en el cas de l’ICE, creat el 2003 després de l’11 de setembre, no hi ha informació sobre la formació que reben les reclutats. I els requisits per unir-se a l’ICE no inclouen un examen o tenir un títol acadèmic, gairebé totes són proves físiques. Tot i això, ateses les funcions de seguretat domèstica de l’ICE en interactuar amb ciutadans nord-americans, les seves activitats tenen implicacions legals molt profundes, especialment si en una detenció contravenen la quarta esmena, per exemple, i pretenen entrar a l’habitatge o el negoci d’algú mentre no hi hagi flagrància.
Les dues organitzacions mantenen càrregues ideològiques fortes sobre la defensa d’un territori que creuen sota setge. Els operatius conjunts que s’han viscut a ciutats com Los Angeles i Chicago evidencien els biaixos racistes i classistes en la persecució d’individus que caracteritzen com a criminals. Tant Greg Bovino, comandant de la Border Patrol com Todd Lyons director de l’ICE no es tallen ni un pèl en mostrar el llenguatge trumpista que immigració és igual a inseguretat. La manera d’actuar de les dues agències és summament violenta.
És per això que les organitzacions civils dels Estats Units critiquen l’intempestiu augment de personal de l’ICE sense tenir en compte la important capacitació legal i de respecte als drets humans necessària per interactuar amb la ciutadania. L’oferta laboral amb una remuneració salarial important ha portat al transvasament d’altres forces de l’ordre a les files de l’ICE. Però el calador major continua sent la llarga llista d’exmilitars que han acabat el seu temps a l’exèrcit o que no s’han pogut establir en una feina no relacionada amb la violencia.
Tot i això, el recent assassinat d’una ciutadana nord-americana a mans d’un veterà agent de l’ICE amplia la preocupació pel tipus d’integrants de la corporació. Els fets van passar enmig d’una batuda migratòria a la ciutat de Mineàpolis, Minesota, al nord del país. Renee Good juntament amb altres persones de la comunitat formava part d’un grup d’observació davant dels abusos de l’ICE. Al moment de ser abordada violentament per un agent que pretenia treure-la per força de la seva camioneta, Renee va girar de cop per escapar esquivant els oficials, un dels quals li va disparar directament a la cara. L’automòbil va avançar en línia recta fins a xocar amb un pal. Els agents de l’ICE van formar un cordó al voltant del lloc impedint que Renee fos atesa. Aquí va morir, una mare de tres fills, poeta, compromesa amb la defensa dels més vulnerables.
D’aquí ve la creixent visibilització internacional de l’ICE i amb això la seva inaudita capacitat per a la crueltat, la de Trump i la de la seva policia migratòria. No només és el fet d’irrompre a la vida de les persones més vulnerables a punta de violència, maltractaments i inhumanitat. També és com aquestes agències s’han convertit en la taula de salvament d’uns veterans que ara desencadenen la seva fúria i frustracions acumulades al llarg d’una vida i són carn de guerres injustificades, despulles i invasions, contra la població migrant i els seus aliats.
El que se sap de l’assassí de Renee Good és justament això: Jonathan Ross, un oficial que fa 10 anys que és a l’ICE a l’oficina de l’ERO. Un home professional de la violència, crescut en guerra rere guerra, perseguint enemics fantasmes ja sigui a l’Iraq o al seu propi país. Fidel seguidor del MAGA (Make America Great Again) i d’un determinat tipus d’església rara que premia els que fan justament el que se suposa que és contrari a aquesta religió, ser cruel amb el proïsme. Un autèntic YMCA (Young Men Christian American), com la música de Village People que acompanya Trump quan balla a les seves conferències. Un patriota americà. I com no pot ser de cap altra manera, el pistoler de Minnesota està casat amb una dona filipina, que va obtenir la ciutadania nord-americana. Cert, la dona no hi té res a veure en aquesta història, però és tot tan clixé que no podria no fer-ne esment.
Una vida per una altra, i com deien els clàssics, “no és el que mates sinó el que deixes viure”. Renee Good i la seva dona feien una ronda d’acompanyament per protegir els migrants de la fúria de l’ICE. No cal dir gaire res més de la persona que va posar el cos per defensar els més vulnerables mitjançant operatius solidaris davant de les batudes de la migra. Com moltes companyes fan a l’Estat espanyol. Potser per això ICE i CIE comparteixen lletres. Seria digne recordar Renee Good com recordem Carlo Giuliani en una altra època igual de fosca que aquesta.
*Arturo Landeros és sociòleg i integrant de la Taula per Mèxic.
