Després de dècades de lluita per l’autonomia femenina, marcada per fites del feminisme com la despenalització de l’avortament el 1978, l’actual administració italiana d’ultradreta ha aconseguit revertir el progrés assolit fins ara mitjançant l’eliminació del “consentiment explícit” en les reformes de llibertat sexual i la limitació de l’educació afectiva. Aquestes mesures, juntament amb la criminalització de la gestació subrogada, suposen un retrocés cap a un model de control tradicional.
El govern de Meloni ha plantejat un atac contra els drets humans: el nou projecte de llei elimina el concepte de consentiment del Codi Penal. No importa si no dius “sí”; ara la llei t’obliga a demostrar que vas cridar o que vas dir “no” amb prou força.
Aquesta reforma és un procés institucional que culpa la víctima i l’obliga a provar la seva resistència davant l’agressor. Així és com s’institucionalitza el terror: s’ignora el pànic que paralitza. Si et quedes bloquejada, per a l’estat italià no hi ha delicte.
A més, això viola els tractats internacionals: Itàlia forma part del Conveni d’Istanbul i, amb aquest canvi, acaba protegint els agressors.
Milers de dones són al carrer. No és només una reforma jurídica, és una ofensiva política per humiliar les dones i retornar-les al passat. Si el consentiment no és l’eix central, l’Estat esdevé còmplice de cada violació.
