L’esquelet de la dona romana es va trobar en una tomba formada per teules
Un equip d’investigadors liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre els quals hi ha Núria Armentano, de la Unitat d’Antropologia Biològica, ha trobat les primeres restes antigues d’un teratoma ovàric calcificat en la pelvis de l’esquelet d’una dona de l’època romana. La troballa, feta a l’excavació de La Fogonussa (Lleida) confirma la presència en l’antiguitat d’aquest tipus de tumors, molt difícils de localitzar en l’estudi de restes antigues. Dins de la petita massa rodona han trobat quatre dents i un petit tros d’os.
(Foto: International Journal of Paleopathology)
Els teratomes contenen restes de matèria orgànica, com ara pèl, dents, ossos i altres teixits i solen ser benignes. És el primer cop que es fa referència de un teratoma ovàric en restes antigues, com el trobat en aquesta recerca, a la literatura científica i ha estat publicada a l’International Journal of Paleopathology.
El tumor trobat és una formació arrodonida incompleta de superfície rugosa, del mateix color i textura que els ossos, d’uns 43mm de longitud i 44mm de diàmetre. Es va localitzar a la part dreta de la pelvis de l’esquelet d’una dona d’entre 30 i 40 anys d’edat, i d’uns 1.600 anys d’antiguitat, procedent de la necròpolis romana del jaciment arqueològic de La Fogonussa (Lleida). L’estudi macroscòpic i l’escàner van permetre identificar al seu interior quatre dents de morfologia anòmala, dos d’elles adherides a la paret interna del tumor, i un petit fragment d’os.
Una troballa excepcional
“La calcificació i preservació de les parets externes d’aquest tumor són excepcionals, atès que el normal en aquest tipus de restes és que es conservin només les estructures internes i desapareguin les externes, molt fràgils”, explica Assumpció Malgosa, coautora de l’estudi.
Poques vegades s’han pogut fer diagnòstics similars en contexts arqueològics, entre d’altres motius per la dificultat de detallar-ne amb precisió la seva naturalesa, ja que poden ser càlculs renals, fibromes, teratomes, restes d’artèries, i un llarg etcètera. A més, aquest tipus de tumors calcificats són difícils de reconèixer durant l’excavació i es poden confondre fàcilment amb pedres.
Imatge de les restes excavades. Es pot apreciar el tumor calcificat, al costat dret de la pelvis.
(Foto: Iltirta Arqueologia)
Dos imatges amb la vista macroscòpica del teratoma ovàric, amb dues dents adherides a l’interior.
S’hi van trobar també dos peces dentals més i un petit fragment d’os. (Foto: Antropòlegs.lab)
Els teratomes són asimptomàtics en el 60% dels casos, però en ocasions, quan són voluminosos, provoquen torsions i problemes funcionals dels òrgans propers per compressió. L’embaràs sembla afavorir algunes complicacions dels teratomes, com ara dificultats en el moment del part. Tot i així, actualment és difícil que arribin a crèixer i menys a calcificar-se, perquè es detecten molt aviat i s’intervenen ràpidament.
Escavacions a La Fogonussa, Lleida
En el cas de la dona romana, els investigadors no descarten que el tumor li causés la mort, tot i que no ho poden precisar; també hi ha la possibilitat que visqués amb el tumor calcificat sense més complicacions durant tota la seva vida.
L’esquelet analitzat es va recuperar l’any 2010 durant l’excavació de 46 tombes de La Fogonussa, a Lleida, i formava part d’un total de 87 esquelets. Estava complet i ben conservat, enterrat en un tomba de teules.
En la recerca han participat investigadors de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB, del Grup de Recerca Antropòlegs.lab, de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, de l’Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona i de l’empresa Iltirta Arqueologia de Lleida.
Més informació: “An ovarian teratoma of late Roman age”. Armentano, N. Subirana, M. Isidro A. Escala O. Malgosa A. International Journal of Paleopathology 2 (2012) 236-239.
