Sèrie dones esportistes
Entrevistem Margarida «Tita» Llorens Bagur, nedadora en aigües obertes, esportista, apassionada dels viatges. Nascuda a Ciutadella i «orgullosa de Menorca arreu on vaig».
El seu progrés en l’àmbit de la natació ha estat important des del 2010 i en les seves braçades es podrien destacar les travessies en aigües obertes, entre d’altres: canal de Menorca (39 Km) la vuitena al món sense neoprè; canal de Mallorca (84’3 km) la primera pers al món que ho aconsegueix sense neoprè; travessia Roses – Port bou (42 km) la primera persona en aconseguir-ho sense neoprè; canal de Javea-Eivissa (101,6 km) la primera persona que ho aconsegueix sense neoprè.
Uns èxits esportius gens menyspreables que se sumen a totes les gestes, que no són poques, del seu currículum els darrers 10 anys. L’any 2012 va crear Menorca Channel Swimming Association una entitat que dona suport logístic als nedadors i nedadores que volen creuar el Canal de Menorca, i organitza dues travesses en aigües obertes, dues de les travessies que han esdevingut més ben valorades en l’àmbit nacional i internacional.
La teva és una trajectòria poc corrent, vas començar jugant a tenis fins l’any 1998
Es pot dir que venc de família de tenistes, el meu pare ha estat entrenador, la meva mare jugadora i el meu germà, ara mateix, és entrenador aquí a Menorca però també ha estat entrenant a la Federació Catalana i a la Nacional i va ser molt bon jugador. Jo jugava, però en el tenis mai vaig trobar el que he trobat a l’aigua. A Ciutadella no teníem piscina coberta i anar a classes de natació era complicat. Vaig començar a anar a la piscina Municipal als 30 anys, sabia nedar, però mai havia pensat en la natació com a esport. A Menorca esteim rodejats d’aigua i els estius de petita els feia dins s’aigua, o bé a la piscina del tenis o a la platja.
L’any 2009 et dediques de forma íntegra a la natació i disputes la teva primera triatló
Vaig estar uns quants d’anys que nomes entrenava fins que un dia em van dir de fer un triatló per equips, jo havia de fer la part de natació, i allà vaig tenir clar el que volia fer i faria.
Dius que «a l’aigua t’agrada tenir-ho tot sota control»
En tot el que a la natació fa referència m’agrada que estigui tot controlat, això pot ser bo per tenir una bona disciplina però amb les aigües obertes mes d’una vegada ha estat un problema, a les aigües obertes t’has de reinventar moltes vegades.
Practiques i competeixes en un esport poc conegut, especialment les dones que ho disputen
Si , les aigües obertes aquí quasi no es coneixen, cada vegada es coneixen un poquet més però costa molt. Vaig anar a San Francisco a recollir un premi i ja que era allà vaig tenir l’oportunitat de nedar, allà si que hi ha cultura de nedar a la mar i fer grans travessies en aigües obertes. Hi ha poques dones a les aigües obertes però les poques que hi ha són fortes i bones. El meu entorn mai ha fet veure que aixo és cosa només d’homes, al contrari ells han cregut amb mi i això m’ha donat la força per fer grans reptes.
Has participat en múltiples competicions, i guanyat, en piscina, travessies curtes, llargues, ultramaratons… tot i així no tens tant ressò com altres companys que es dediquen a aquest esport
No té ressò pel que dit abans, és un esport minoritari i poc valorat per tot l’esforç que requereix i encara si ets una dona pitjor. Vaig unir les illes amb la península sense neoprè, vaig ser la primera persona que ho feia a “pelo” i la primera dona i només els diaris i la televisió de les illes es van fer ressò. També hi podem afegir que visc a una illa molt petita i té moltíssims avantatges però uns quantes desavantatges.
Creus que el fet de ser dona t’ha comportat dificultats en la pràctica de l’esport o en el reconeixement?
Tot suma, esport minoritari, dona i viure a una illa com Menorca i ja posats, et diria que no per vendre una noticia val tot.
Quins són els teus reptes pel futur?
No m’agrada deixar les coses a mitges, el meu problema és que m’agrada sortir de les travessies convencionals, m’agrada provar coses noves i això té un preu: és difícil que surti a la primera. La sort a n’aquet esport és fonamental, lluites contra la natura hi ha vegades que et juga males passades. Aquest 2022 farà el dècim aniversari del canal de Menorca i el vull celebrar al canal mateix: Repetirem canal. També tornaré a provar una travessia que l’any passat no va sortir gaire bé pel que us he dit abans, la lluita contra la natura és molt i molt complicada, el doble cruce de rande A Vigo 54km a una Ria que com jo dic esta molt viva. Per culpa del COVID vaig dixar una travessia a Argentina i si tot va bé el 2023 allà serem.
