Abdesman Laarusi, l’imam de Terrassa, considerat a la ciutat com un home de tendències “moderades”, finalment haurà de fer front a una querella interposada pel fiscal del cas, malgrat que la comunitat pertanyent a la seva mesquita l’hagi recolzat i que fins i tot dones de La Comunitat de Dones Musulmanes de Terrassa l’hagin defensat.
La gravació feta per Mossos d’Esquadra de paisà de dos dels seus discuros, demostra la defensa i la crida d’aquest imam a exercir la violència masclista.
A primers de març es feu públic un escrit* – divulgat per la Unió de Comunitats Islàmiques, a la que pertany l’Associació Musulmana de Terrassa- on aquestes dones deien que : “En cap d’aquests sermons s’ha abocat cap comentari negatiu en contra la dona i els seus drets, ni en la seva vessant civil ni islàmica, i per tant, en cap moment ens hem sentit discriminades o menystingudes pel nostre imam.”.
Però, si ja primer, la fiscalia de delictes d’odi i discriminació li va obrir diligències, ara el fiscal Aguilar ha decidit querellar-se en base a la gravació feta per Mossos d’Esquadra de paisà de dos dels seus discuros, en els qual entre altres paraules en defensa de la violència masclista deia: “No es tracta de trencar-los els ossos o fer-les sagnar. El millor, és colpejar-les amb un bastó, amb els punys o les mans en diferents parts del cos” …”Amonesteu a aquelles de les quals temeu que es rebel·lin, deixeu-les soles al llit, pegueu-les!” i “l’home ha d’ensenyar a l’esposa les obligacions i deures que Déu ens ha dictat; si no acata aquestes obligacions, el pas següent és que l’home la deixi sola al llit, només al llit, negant-li les relacions sexuals; però no ha de deixar-la sola i abandonar-la a la resta de les habitacions de la llar”.
També justifica la a superioritat de l’home respecte la dona: “elles tenen drets equivalents a les seves obligacions, conforme a l’ús, però els homes estan un grau per sobre d’elles” i afirma que els drets de les dones son la causa dels conflictes: “la dona surt a treballar i es converteix en una dona independent, amb el seu propi compte bancari, i els nens es queden sense educació”… “Aquesta dona que té la seva pròpia independència, feina i diners, mira l’home amb mensypreu; en aquest cas, l’home ha de treballar també a casa, preparar el menjar i rentar la roba, i això comporta una ruptura i conflicte entre l’home i la dona”.
També crítica les lleis en materia de drets i aconsella no denunciar als marits i que tot resti en la intimitat de la llar. Avisa també als marits que les dones les poden denunciar si es fiquen en els assumptes de les criatures.
En el segon sermó, l’imam fa referència a les lleis “d’aquesta terra”, que, segons ell, són “contràries a les lleis islàmiques”… “Aquestes lleis protegeixen a la dona, el que s’anomenen drets de la dona, drets del nen”.
També critica els drets i llibertats de les adolescents i les joves: “La noia té llibertat, va on li dóna la gana, torna quan li dóna la gana, beu alcohol i no passa res, pren drogues i no passa res, té un amic i el porta a casa i no passa res, té un gos com a mascota i no passa res, és igual què faci si té més de 16 anys”.
