A Llinars del Vallès, el passat dia 1 de març el físic i investigador del CSIC Antonio Turiel va fer una xerrada-debat sobre les conseqüències del “Peak Oil”, quan la producció de petroli arriba al seu màxim, i la dificultat de mantenir l’actual model de creixement basat en energies barates. Aquesta xerrada formava part d’un cicle organitzat per diferents entitats i col·lectis d’indignats/des per donar a conèixer treballs i opinions crítiques amb el model actual de desenvolupament. Participaven persones prou reconegudes en el seu camp; la política, l’economia, els recursos naturals etc.. que consideren que el model imperant ens aboca al col·lapse.
A aquest acte no varen assistir cap representant del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, un dels llocs en el que s’està desenvolupant el cicle de xerrades, conjuntament amb Cardedeu i Llinars del Vallès.
Àgora Vilamajor, un dels col·lectius convocants, decideix enviar una carta als seus representant municipals de Sant Antoni de Vilamajor lamentant la seva absència, i oferint-les la possibilitat d’organitzar una xerrada pels representants dels tres municipis.
La resposta de la regidora de Hisenda i Participació Ciutadana no pot ser més descoratjadora, deixant clar que no ha de justificar la seva absència, malgrat que a aquella hora tenia una reunió a l’ajuntament, respon que no te interès en anar a sentir el que ja saps fa molt anys i que, textualment, “Aquests són temes dels que és bo estar-ne informats a nivell personal, des de l’ajuntament no hi tenim res a fer, són temes molt complexes en els que els interessos de moltes nacions hi estan en joc, i ni vosaltres ni en Turiel ni en Sweentham ni jo, hi podem fer res”.
Des d’ una mirada sociològica sorprèn una resposta tan taxativa. Si bé es evident que no ha de donar explicacions per no assistir a un acte que considera no li aportarà res, si que hagués estat un bon moment per explicar com està aplicant el que sap a l’ajuntament on governa , i com des de aquesta institució s’estan posant els mitjans per adequar-se a una situació molt incerta que ella no nega que es produirà.
Però es difícil que fes aquest exercici de pedagogia quan no es creu que siguin les institucions i els i els professionals de la política qui han de donar resposta a aquesta problemàtica. Per a la regidora és un tema, el de la crisis d’un sistema basat en energies barates, que es bo tenir-ne informació però a nivell personal.
Després es sorprenen de la desafecció política i que cada cop més ciutadans i ciutadanes cridin allò: “que no, que no, que nos representen”.
