El sistema de Nacions Unides té davant seu tres conflictes on la vida de milions de persones està en perill: Síria, la República Centreafricana i Sudan del Sud. Enfrontaments interns que estan causant crims de guerra i lesa humanitat i indigència entre les seves respectives poblacions.
Violència de gènere en els campaments de refugi. Taxa altíssima de la mortalitat materna.
Els tres països estan en alerta 3, la qual indica que milions de persones depenen d’ajuda externa: aigua potable, menjar, sabó, tovalloles sanitàries en el cas de les dones, tendes de campanya i matalassos on dormir. Les tres situacions enfronten un obstacle comú: les parts enfrontades impedeixen l’accés als llocs de concentració – refugi de la població – siguin custodiats per Nacions Unides o no – en conseqüència, el repartiment de l’ajuda es complica, fins i tot desapareix, i és llavors quan, segons l’ONU, s’aconsegueix l’alerta màxima. “En molt llocs, la gent ha estat reduïda a la dependència més absoluta, tocant a fons el seu orgull i dignitat”, conclou l’informe intern de la Comissió de Drets Humans sobre el conflicte intern al Sudan del Sud, entre el 15 de desembre 2013 i el 15 març 2014.
El conflicte armat al Sudan del Sud, concentrat a la franja petroliera que comprèn els estats Unity, Upper Nile (Alt Nil) i Jonglei, està provocant nivells extrems de desnutrició, amb risc de fam en els propers mesos. La manca d’assistència mèdica adequada és crítica en el cas de dones embarassades i l’absència d’escoles en els camps de refugi i en àrees afectades per la guerra retarda la recuperació psicològica i emocional per als més petits. El Programa Mundial d’Aliments va començar distribucions d’ajuda llançada des d’avions.
L’ONU en la mira del govern
La guerra va esclatar a la capital del país, Juba, fa tres mesos i mig i “està causant la mort i el desplaçament de centenars de milers de persones”, en paraules del coordinador de l’Ajuda Humanitària de Nacions Unides ( (OCHA), Toby Lanzer, qui es queixa que amb prou feines han rebut el 24% dels fons sol·licitats per al trimestre gener-març; el país hauria necessitat per a aquest període 166 milions de dòlars més. Japó acaba de desemborsar prop de mig milió de dòlars en estris per als camps de refugiats i els Estats Units, 83.
Eren les dues de la tarda i Patrick esperava el seu torn per rebre la vacuna contra el còlera, necessària quan arriben les pluges torrencials, quan les condicions d’higiene són pèssimes i quan hi ha amuntegament, com en el cas de Tomping, un dels campaments de desplaçats de UNMISS a Juba, que alberga a més de 20.000 persones. Era el 17 de març i Patrick Tor Galoak, complia tres mesos vivint a Tomping, pràcticament sense fer res. “La gent en general no vol sortir del camp perquè no hi ha garanties per a la nostra seguretat. A vegades durant el dia alguns surten però a la tarda tornen”. Patrick, va arribar a les portes de UNMISS fugint de la persecució contra els nuer els dies posteriors al 15 de desembre.
La campanya de vacunació contra el còlera és una mesura preventiva. Els camions de l’ONU excaven per fer noves latrines, s’habiliten espais per dormir, i es traslladen famílies i persones a un altre campament també sota supervisió de l’ONU. Patrick diu que “la situació no és bona, simplement la fem servir, però vivim amuntegats i les baralles per l’espai es succeeixen”. Nacions Unides estima que gairebé quatre milions de persones depenen d’ajuda externa; els desplaçaments massius per la violència no han permès a les famílies conrear les seves terres, ara ja és tard i les pluges estan a sobre. La distribució d’aliments i altres estris s’ha complicat en l’últim mes: “Estem enfrontant nombroses restriccions de moviment en les últimes setmanes, hi ha molts punts de control o check points a les carreteres que impedeixen una distribució ràpida de l’ajuda”.
A més anem contra el temps perquè les pluges estan arribant; en un mes i mig serà impossible viatjar per terra. L’ajuda que no puguem fer arribar en camions ara serà lliurada en avions, però els costos operacionals són molt més alts. I com més diners haguem d’invertir en transport menys n’ hi haurà per menjar o altres necessitats”, és l’advertència que recentment feia John Ging, director general d’OCHA, en al·lusió als registres que fa l’exèrcit dels camions de la Missió de l’ONU al país (UNMISS) . Des de fa aproximadament un mes, el govern del President de la República i del partit en el poder, Moviment per a l’Alliberament del Poble del Sudan (SPLM).
Salva Kiir, va iniciar una campanya política de descrèdit de UNMISS, amb fortes crítiques sobre els seus procediments “colonitzadors” i amb acusacions directes d’estar lliurant armes als rebels. El cas es va desencadenar a mitjans de març quan es va descobrir un carregament d’armes i municions etiquetat com articles generals, dins d’un vehicle que transportava ajuda humanitària d’ UNMISS a Bentiu, capital de l’estat Unity, una de les zones en conflicte. Encara que hi ha una investigació d’alt nivell en marxa, el deteriorament de la imatge de UNMISS ha complicat les operacions de lliurament d’ajuda a l’interior del país a totes les organitzacions internacionals d’ajuda humanitària.
Prioritats en temps d’escassetat
En aquest context de tensió diplomàtica, va arribar a Juba una delegació de Directors d’Emergència de les oficines de l’ONU a Roma i Nova York per demanar a les parts bel·ligerants respectar l’alto el foc i no entorpir més el lliurament d’ajuda. “Necessitem que el govern faciliti el lliurament d’ajuda humanitària. A Bor (capital de Jonglei) no hi ha menjar perquè hi ha retards en el lliurament. És inacceptable perquè el menjar està emmagatzemat aquí (Juba), només hem de portar-lo allà. I necessitem que els rebels donin suport a la nostra acció humanitària. La nostra tasca és salvar vides i no hi ha temps a perdre”,va dir John Ging. Per la seva banda, el govern de Salva Kiir es va comprometre públicament a no ser un obstacle, però manté una actitud crítica davant l’organisme internacional i tots els vehicles, inclosos els de UNMISS, són registrats en els controls militars.
El Pla de Resposta a la Crisi al Sudan del Sud, gener-març 2014, d’OCHA, segueix els estàndards internacionals. Hi ha previstes mesures especials per atenció en parts, suport per a casos de violacions i abusos sexuals i lliurament de kit d’higiene per a dones desplaçades. Aquest pla té una intenció clara d’atendre les necessitats específiques de les joves i les dones, però la marca Protecció, sota el qual es troben aquestes accions, a penes ha rebut 3.8 milions de dòlars dels 63.4 sol·licitats a la comunitat de països donants, fet que significa que els serveis d’atenció psicosocial i els centres d’atenció a la Violència de Gènere seran insuficients. En general, les organitzacions internacionals que hi ha ara al país coincideixen que proveir menjar, aigua potable i atenció mèdica bàsics és la màxima prioritat en aquestes circumstàncies. Per aquesta lògica, OCHA no complirà el seu pla d’instal·lar set centres d’atenció per a casos de violència de gènere en els campaments de refugi per a finals de març; en paraules del seu coordinador, “aquest era el pla, i podrem implementar al 100 % si aconseguim el 100 % de l’ajuda econòmica que hem demanat, sinó haurem de prendre decisions difícils”.
D’una banda, l’OCHA reconeix que haurà de sacrificar certs serveis considerats necessaris en situació de conflicte i refugi, com els centres per a la identificació i tractament de supervivents de violència de gènere; de l’altra, s’especula sobre situacions que no es poden comprovar perquè no hi ha registre de necessitats, com en el cas de la mortalitat materna. El director d’Emergència de l’Organització Mundial per a la Salut, Richard Brennan, va assegurar en el seu pas pel país que Sudan del Sud havia fet alguns progressos per reduir la mortalitat materna però que “el conflicte de desembre ha posat aquest progrés en risc i ara més dones embarassades van a enfrontar complicacions, preveiem un augment del nombre de cesàries i estem segurs que la mortalitat materna tornarà a augmentar”. La realitat és que no hi ha estudis ni estadístiques que demostrin que la mortalitat materna començava a disminuir abans de l’esclat del conflicte, el desembre de l’any passat. L’única xifra disponible és de l’any 2006, quan Sudan del Sud encara no s’havia independitzat del nord. Segons aquesta estadística 2.054 dones moren per complicacions en l’embaràs o en el part per cada 100.000, una de les taxes més altes de mortalitat materna del món.
Incertesa i tercera via
El 15 de desembre passat, la tensió política entre el president del país, Salva Kiir i el segon home fort, exvicepresident, i avui líder dels rebels, Riek Machar, va derivar en un enfrontament armat entre partidaris d’un i altre, tant en les files de les forces armades com en l’executiu i en l’Assemblea Nacional. La fractura representa les dues ètnies predominants en la història recent, els nuer i els dinka, encara que altres grups, com els shilluk, també han estat objecte d’assassinats, robatoris i desplaçaments massius a Upper Nile.El nombre de morts està estimat en 10.000 i de persones desplaçades per la violència, en 700.000.
Les negociacions de pau estan estancades des de fa unes setmanes i enlloc s’ha respectat l’alto el foc. La incertesa sobre el desenllaç final d’aquesta guerra és general perquè cap dels dos líders, un en el poder i l’altre a la clandestinitat, expressa públicament solucions a mitjà termini. Per analistes i activistes de drets humans una pau duradora passa per crear un estat inclusiu, on les disputes intercomunals, entre grups ètnics i clans per recursos com l’aigua, la pastura, el bestiar o la terra es tanquin segons normes i diàleg; el govern atengui les prioritats de tota la població. Cada vegada més opinions s’expressen en favor d’una tercera via, la de tenir un govern interí fins al 2015, any d’eleccions generals, on no hi siguin presents ni Salva Kiir ni Riek Machar. Mentrestant, els combats en certes regions estratègiques del país continuen entre l’Exèrcit per a l’Alliberament del Poble del Sudan (SPLA) i el SPLA a l’oposicio, com es coneix als rebels de Marxar, i com més es prolongui la guerra més assistència humanitària es requerirà i, per tant, més s’empobrirà la població.La guerra ha d’acabar.
