Per Ana Martínez, periodista XEDP
Ana Lucía Olivos Pairazamán és politòloga, especialitzada en migració, i membre de l’Associació New Women Connectors.
La seva especialitat no li ve no només del món acadèmic sinó també per trajectòria familiar, doncs, prové d’una família peruana on la besàvia, l’àvia, i la mare van emigrar a Catalunya en diferents moments de la seva vida, i de les quals se sent molt orgullosa.
Que és i que fa New Women Connectors?
New Women Connectors (NWC) és una entitat liderada per dones migrades i refugiades, creada l’any 2019, que treballem per fer polítiques més inclusives i justes, però sobretot que incorporin la perspectiva de gènere. En l’actualitat, arribem a més de 1400 persones i involucrem a activistes feministes i lidereses comunitàries de 28 països europeus.
Som dones que tenim veu i l’oportunitat d’influir en el procés d’elaboració de polítiques a les nostres ciutats. Alhora també treballem perquè els responsables polítics, de les institucions i les organitzacions estiguin disposades a escoltar, i deixar-nos espai a les dones migrades per parlar sobre el nostre empoderament.
Quin treball realitzes en aquesta associació?
Dins de New Women Connectors porto els temes de la migració de parla hispana a Europa, però també treballem com millorar l’ocupabilitat de les dones a les ciutats; i el meu treball, també, és fer xarxa amb altres entitats de dones migrades a Europa, i cooperar mútuament per fer sentir la nostra veu. Una de les accions desenvolupades va ser durant l’inici de la pandèmia, ja que moltes entitats liderades per dones migrades, van ser les primeres que van fer front a la situació de crisi econòmica i de dol migratori davant la pèrdua de familiars en origen.
Vas ser membre de l’European Migration Advisory Board, del 2018 al 2019. Són efectius aquests espais?
La meva experiència dins de l’Advisory Board va ser molt positiva i profitosa, ja que per primera vegada un dels espais de discussió i presa de decisió a nivell polític rebia un grup d’experts i expertes en temàtica migratòria però sent nosaltres també persones migrades.
Aquests espais són efectius, però ho són més quan tenen una durada llarga en el temps, quan pots realment fer èmfasi en les polítiques d’acollida, i estar en el disseny, execució i avaluació d’aquestes propostes. Si aquests espais únicament es fan servir per explicar que ets una ciutat inclusiva però sense posar en valor les veus de la ciutadania, no són efectius.
Reunió a Brussel·les amb la directora de la NWC, Anila Noor, fent una sessió de formulació de polítiques amb visió de gènere i intercultural
Europa, i en concret Catalunya, anem ben encaminats per entendre el què és i el que significa la migració?
Catalunya ha estat terra d’immigrants i emigrants. Entendre el significat de migrar és fàcil, un moviment de persones d’un lloc a un altre; el que passa és que no estem entenent l’origen d’aquestes migracions econòmiques. Hi ha moviments decolonials que ho expliquen, un sistema capitalista que s’enriqueix a base dels recursos dels altres seria una de les raons. Porto 30 anys a Barcelona, i encara avui em pregunto fins quan he de donar resposta a la pregunta de “en quin any vas migrar a Barcelona? perque parles un català perfecte, gairebé com si fossis
d’aquí” .
Migrar és veure més enllà i apostar per una societat que reconeix i garanteix els drets i deures de les persones, per fer-les sentir ciutadans i ciutadanes. És apostar per una ciutat intercultural, per un respecte a la diversitat cultural, però sobretot és també deconstruir per tornar a construir i descolonitzar el saber i el ser.
A Catalunya ens queda un camí per treballar en temes de lluita contra la discriminació i el racisme. S’ha de reconèixer i treballar contra un racisme sistèmic que perpetua aquestes situacions de desigualtat de les persones per raó d’origen, religió, gènere, etc.
Què és el que canviaries o en quins aspectes incidiries si depengués de tu?
De forma personal, vull pensar que les meves petites accions estan contribuint o incidint en trencar l’imaginari de la dona racialitzada/migrada. Som dones amb estudis, som dones preparades i empoderades. Som dones que lluitem per fer-nos ciutadanes, som dones que podem fer més que treballar en el servei domèstic o en el sector de la neteja; però sobretot som dones que portem una motxilla de sabers per sumar a la ciutat. Tinc un repte personal, i és millorar l’ocupabilitat de les dones migrades mitjançant el valor de les nostres competències
interculturals d’origen.
L’equip de dones de l’European Migration Advisory board
Ets filla, neta i besnéta de dones migrades, quins aprenentatges tens d’elles?
Sempre dic que parlo des del privilegi, privilegi d’haver après i continuo aprenent de les meves “ancestres”, del meu llinatge femení. La meva besàvia, més coneguda com la “mamita Carmen” ens va deixar el llistó massa alt. M’agrada recordar-la sempre i recordar la seva trajectòria de vida a Barcelona. La van condecorar l’any 1994 com la mare peruana de Barcelona, doncs, ajudava a les dones nouvingudes a aprendre la llengua i la cultura catalana. A dia d’ara moltes d’aquestes dones tenen encara el seu propi negoci, i la recordem amb molt de carinyo. La meva mare arriba a la ciutat l’any 1991, deixant la seva trajectòria professional a la meitat, canviant la màquina d’escriure, l’escriptori i la seguretat social, on treballava com secretària de direcció. La meva àvia és una dona exigent, exigent amb si mateixa però també amb els altres. Ella em va ensenyar a no baixar el cap quan em deien “tu no eres de aquí” o ” tienes un castellano raro”. Ella em va ensenyar a estimar la meva diversitat en totes les seves formes.
Totes tres, m’han ensenyat i ensenyen, avui dia, el valor de ser tu mateixa, de recordar-me d’on vinc, per saber cap a on vull anar.
