Occident va equivocar el focus mediàtic i no va percebre les exigències de les noves generacions, segons la professora Gema Martín Muñoz
Estats Units i ‘una Europa incapaç de crear una política pròpia i ser un contrapès’, van propiciar un ‘focus mediàtic equivocat’ que va primar ‘la guerra contra el terrorisme i l’islamisme ‘i no es van adonar de les exigències d’una nova generació de dones i homes, educats i amb diplomatures, que van generar ‘dinàmics canvis socials i econòmics’ al si de les societats àrabs, des del Magrib fins a la península Aràbiga i que ha conclòs en un ‘procés revolucionari regional’.
Aquesta va ser una de les reflexions de la professora de Sociologia del Món Àrab de UAM (Universitat Autònoma de Madrid) Gema Martín Muñoz, en la seva àmplia, interessant i pedagògica classe magistral amb la qual obsequiar a l’assistència de la Conferència organitzada per la Fundació Alfons Comín el passat 10 de maig a Barcelona. Les revolucions àrabs. Factors comuns i particularitats nacionals era el títol de la intensa i extensa xerrada, de la qual aquí en prenem alguns aspectes, en resumim d’altres i anotem al final les seves publicacions i altres suggeriments.
Segons la professora de la UAM, la Primavera Àrab, que es va iniciar al desembre de 2010 a Tunísia és ‘un procés regional de Revolucions’ com ho va ser el de l’Europa de l’Est a la dècada dels noranta, perquè ha estat una ruptura radical amb el règim anterior’ i perquè té ‘factors o causes comunes’, que se sumen a les ‘particularitats nacionals’. Fins al moment, està donant un ‘mapeig diferent’ des de la Mediterrània al Golf Pèrsic-Aràbic.
Gema Martín Muñoz considera Revolucions triomfants, les que van fer fòra als seus tirans: Zine L’Abidine Ben Ali a Tunísia (ja en fase de procés Constituent), Hosni Mubàrak a Egipte (amb dificultats, pero primera volta d’eleccions presidencials a finals de Maig), Muammar El Gaddafi a Líbia (amb situació excepcional per la intervenció exterior i amb eleccions anunciades per al Juny) i Ali Abdullah Saleh del Iemen (un procés ‘a l’espanyola’ perquè es manté en el poder una ‘estructura familiar’ decidida pel dictador).
A Bahrain va haver-hi una ‘Revolució avortada’ per les tropes d’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, amb el suport del Consejo de Cooperación del Golfo i ‘el silenci de la societat occidental’. Estats Units hi té ancorada la Cinquena Flota Naval. A Síria hi ha una ‘Revolució inacabada’ i difícil, perquè ‘no hi ha voluntat política internacional, tot i Rússia, i per por a l’alternativa d’un escenari complicat’, amb Israel i l’Iran com a contrapesos. Segons Martín Muñoz els altres casos de canvis polítics són ‘processos reformistes intensos per tal de prevenir la Revolució’ com a Jordània i el Marroc, encara que aquest últim país té quelcom de ‘paradigmàtic’ perquè ‘no era tan totalitari i ja tenia pluripartidisme, encara que amb limitacions’ .
Estat patriarcal i protector en fallida
El foc que va encendre gairebé simultàniament a Tunisia, va incendiar Egipte i va estendre les flames per la regió, té causes concretes que arrenquen d’un ‘malestar general des de la dècada dels 70s, pel profund cisma entre els règims i les seves societats’: ‘l’Estat protector patrimonialista i patriarcal ‘-que també es reprodueix en el si de la família, ja que la dona i els joves deuen obediència al pare proveïdor-‘ entra en fallida, pel fracàs de les seves promeses de protecció ‘.
Seguint el context històric de la professora, ‘a l’ensorrament moral del panarabisme per la derrota contra Israel el 1967′ es van sumar diferents crisis locals (del pa, del blat de moro …) però és l’eclosió d’una enorme generació – el 60% de la població té ara menys de 20 anys- que no s’identifica amb el procés polític post-colonial, i als qui sí que els recauen els fracassos i els índexs de desocupació, la que va canviar l’equació.
En ‘els 80s aquests règims van deixar de ser Estats protectors per l’aplicació dels plans d’ajustament estructural del Fons Monetari Internacional (FMI), amb la qualcosa es va esvair el futur d’aquestes joves generacions’ i, precisament per això, els tirans van haver ‘augmentar els nivells de repressió ‘perquè,’ amb el procés de liberalització havien crescut les exigències socials de drets i llibertats ‘, que no van poder complir-se.
Als 90s arriba la 1ª guerra del Golf de George Bush pare contra l’Iraq (per la invasió a Kuwait) que, segons Gema Martín Muñoz, ‘trenca aquesta dinàmica liberalitzadora i posa fi real al món bipolar perquè Estats Units ja és hegemònic en aquesta zona ‘. ‘La debilitat i vulnerabilitat d’aquests règims’, que necessiten del suport de Washington, permetrà la ‘creació a la regió del Golf d’una teranyina de bases’ (Aràbia Saudita i Qatar, on hi ha el Comandament Central Militar) i “una clientelització, les línies vermelles de les quals les marquen Estats Units i Israel ‘. En aquesta fase ‘s’incrementen les violacions dels drets humans, les tortures i les desaparicions’, a més de ‘la despossessió dels drets polítics i econòmics’. I ‘Europa és incapaç de crear una política pròpia i un contrapès’ i ‘només és present econòmicament’ a la regió en assumir el suport monetari als palestins, després dels Acords d’Oslo que, a més, ‘legitimen una situació de facto’ a favor d’Israel.
El 11S (setembre de 2001) complicarà molt més la situació a la regió, d’acord amb la professora, ja que a alguns països els tocarà fer la ‘guerra bruta contra el terrorisme (presons secretes …) i suposarà més carta blanca en contra dels drets humans ‘. I, encara que alguns països rebran ajut econòmic i militar, -el PIB anual creixia paral · lelament a la corrupció- la població està cada vegada més pauperitzada. Augmenta, per tant, la seva desesperació, perquè és incapaç de canviar la situació i, a més, se sent discriminada i humiliada pel tractament desigual de les polítiques internacionals.
Dones amb carrera professional abans de casar-se
En aquest marc, ‘el focus mediàtic’ atén només a la ‘guerra contra el terrorisme i l’islamisme’ i no s’adona dels ‘importants i dinàmics canvis d’aquestes noves generacions’ que tenen sobretot ‘perfil urbà’ perquè viuen en les grans ciutats, excepte al Marroc on està més equilibrada la població urbana i rural. Una joventut que ‘ha tingut accés a l’educació i a la Universitat i que, de vegades, és majoritàriament femenina’.
L’èxit de les dones supera al dels homes perquè ‘per a elles significa molt més: és una veritable possibilitat d’independència i de canvi el seu estatus social’. I ‘està passant a tots els països, amb geometries variables i no se’n salva ni l’Aràbia Saudita “, subratllà Gema Martín Muñoz que, com’ l’hi ho permeten les seves rendes petrolieres, té dobles Universitats, duplicitat d’Hospitals, d’autobusos … per l’ordenament categòric de separació de sexes’ que existeix en aquella monarquia.
I aquesta ‘generació urbana, educada i polititzada és la que està minant l’estructura patriarcal’. Hi ha dues raons fonamentals 1. Hi ha una ‘transició demogràfica’ pel ‘èxit del control de la natalitat’: el boom demogràfic dels 70s amb 7/9 nadons per dona s’ha reduït a 2/3; en el Magrib el fenomen va més de pressa que a la regió del Golf. 2. Hi ha hagut un ‘accés intensiu de la dona a la contracepció’, però també s’ha produït un ‘endarreriment en l’edat del matrimoni: elles prefereixen primer acabar la seva carrera professional i després casar-se’. Això ha implicat una ‘ruptura del model tradicional familiar’ i ha provocat un increment del model de família nuclear conjugal ‘, que s’està imposant en aquestes societats.
Quin és el problema, segons Gema Martín Muñoz? Doncs que ‘els règims encara no han assumit el canvi, ni legalitzat la nova situació de les dones’: els Codis de Família segueixen sent igual de patriarcals. S’està a l’inici d’un procés, que vol ‘els principis indefugibles inherents a la democràcia, amb el seu’ Estat de dret, les seves garanties, la seva laïcitat ciutadana i els seus sistemes econòmics redistributius’… I això, va subratllar, prendrà el seu temps, com ho han necessitat les diferents transicions en diferents continents.
I aquí nosaltres ‘hem de desprendren’s del particular vel occidental’ que publica ‘informacions esbiaixades, inexactes i instrumentalitzades’ per poder enfocar-nos en saber el qué realment està passant de veritat i esborrar ‘les fal · làcies i els estereotips sobre el món àrab musulmà’.
Les eleccions algerianes són una operació de maquillatge
En el debat, La Independent va preguntar on s’han de situar en aquest procés de canvis les reformes a Algèria de 2011 i les eleccions legislatives d’aquest 10 de maig. Se’ns va respondre que ‘la Primera Revolució va ser aquella gran tragèdia de 1991 que va fracturar Algèria amb el cop d’Estat militar, per no voler respectar els resultats de les urnes’. Segons Martín Muñoz ‘la guerra bruta posterior ha destruït a la societat i ha generat ‘més desapareguts que el Xile de Pinochet … a mès de tenir tot el suport d’Occident’.
Això d’ara ‘és una operació de maquillatge’ que no produirà canvis. El règim ‘necessita homologar-se’ i l’Aliança presidencial guanyarà les eleccions, va afirmar i va recordar que Algèria va ser ‘antiprimaveres’ i ‘va donar suport a Ben Ali i Muammar El Gaddafi’. Algèria, va finalitzar, ‘està aïllada i la societat està esgotada per la violència’.
I, en efecte, el Front d’Alliberament Nacional (FNL), el partit únic que ha governat el país des de la Independència, que acaba de fer ara 50 anys, ha aconseguit 220 dels 462 escons. L’abstenció mitjana al país va ser del 57,1%, però a Alger, la capital, gairebé arribà al 70 (69,5%) i a la conflictiva regió de la Cabília va superà el 80 (80,16%).
Darreres publicacions de Gema Martín Muñoz:
Revolucions, transicions i reformes,
http://ethic.es/2012/02/
Patriarcat i Islam,
http://www.iemed.org/
Totes les seves obres a: http://www.uam.es/
Pel · lícules que reflecteixen el canvi de les relacions familiars i el nou rol de la dona:
Egipte:
2010, El Caire 678, de Mohamed Diab,
http://www.20minutos.es/cine/
2009, Dones del Caire de Yousry Nasrallah
http://www.20minutos.es/cine/
Tunísia:
2010, Ni Alà ni mestre, guió de Nadia el Fani
Diversos països:
2011, La font de les dones, de R. Mihaileanu
