El novembre del 2014, Samantha Cristoforetti als 37 anys, es va convertir en la primera dona italiana a arribar a l’espai a bord de la nau espacial Soiuz TMA-15M.67.
El dia 28 de setembre ha esdevingut la primera dona europea comandant de l’Estació Espacial Internacional (ISS).
L’astronauta italiana Samantha Cristoforetti, de l’Agència Espacial Europea (ESA. ISS, per les sigles en anglès), rebrà el proper 28 de setembre la clau simbòlica que li lliurarà l’actual comandant, el cosmonauta Oleg Artemyev.
Un cop assumit el nou càrrec, serà la cinquè comandant de l’Agència Espacial Europea (ESA) de l’estació, seguint els passos dels anteriors astronautes Frank De Winne, Alexander Gerst, Luca Parmitano i Thomas Pesquet.
“Em sento molt honrada pel meu nomenament com a comandant i espero aprofitar l’experiència que he adquirit a l’espai ia la Terra per dirigir un equip molt qualificat en òrbita”, ha destacat Samantha.
Primera dona europea que ocupa aquest càrrec
La cerimònia pròpiament dita del dimecres 28 de setembre del 2022 s’ha retransmés en directe des de l’Estació Espacial Internacional a través d’ESA Web TV.
David Parker, director d’Exploració Humana i Robòtica de l’ESA, considera que “la riquesa de coneixements i experiència de Samantha la converteix en una excel·lent candidata per a aquest lloc.
Com a primera dona europea que ocupa el lloc de comandant, una vegada més, torna a impulsar els límits de la representació femenina al sector espacial”.
El títol complet d’aquest càrrec és comandant de la tripulació de l’Estació Espacial Internacional. Aquest comandament es concedeix atenent les decisions conjuntes adoptades per la NASA (Estats Units), Roscosmos (Rússia), JAXA (Japó), ESA (Europa) i CSA (Canadà).
L´Estació Espacial Internacional està representada en aquest procés de selecció pel responsable del Centre Europeu d´Astronautes i director del Programa de la ISS, Frank De Winne.
Samantha Cristoforetti
L’astronauta de l’ESA Samantha Cristoforetti va néixer el 26 d’abril del 1977 a Milà (Itàlia) i va passar la major part de la seva joventut a Malè, a la província de Trento. Des de petita somiava tocar el cel i li apassionava la ciència ficció.
Samantha és pilot d’aviació, la tercera dona astronauta europea que arriba a l’espai i la segona de l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’única en actiu el 2022.
Actualment és la primera i única dona astronauta italiana. Ha format part de l’Expedició 42/43 a bord de l’Estació Espacial Internacional (ISS) i l’any 2022 va tornar a viatjar a la ISS, com a part de l’Expedició 67/68.
El 2001 es va graduar per la Universitat Politècnica de Munic amb una llicenciatura en Enginyeria Mecànica. Durant els estudis va passar quatre mesos a l’École Nationale Supérieure de l’Aeronautique et de l’Espace a Tolosa (França).
Va escriure el seu projecte fi de carrera sobre combustibles sòlids per a coets durant una estada de 10 mesos a l’Institut Mendeleev de Química i Tecnologia a Moscou (Rússia).
Pilot capità de combat
A l’octubre de 2004 va obtenir el títol en Ciències Aeronàutiques per la Universitat Federico II de Nàpols amb 110/110 amb honors.
Tan aviat com la força aèria italiana va obrir les portes a les dones, Samantha va ser una de les primeres a allistar-se, entrenant-se a l’Acadèmia Aeronàutica italiana de Pozzuoli (instal·lació militar), convertint-se en una de les primeres dones a ser pilot tinent de combat a la Força Aèria d’Itàlia.
El 2005 es va formar com a pilot de caça a l’Euro-NATO Joint Jet Pilot Training Program (ENJJPT). Amb els avions de formació i de combat Cristoforetti ha acumulat més de 500 hores de vol, arribant al rang de capità i està habilitada per pilotar els avions següents: Aermacchi MB-339 (A, CD), Aermacchi SF-260, AMX International AMX, Cessna T-37 Tweet, Northrop T-38 Talon.
Astronauta de l’ESA
La seva formació tècnica, la seva habilitat per pilotar màquines d’alta tecnologia, la facilitat per als idiomes i el seu entusiasme per viatjar la van convertir en una candidata perfecta per ser astronauta.
El maig del 2009 va ser una de les sis persones escollides entre els més de 8.000 europeus que es van presentar a les proves per formar part del cos d’astronautes de l’ESA.
L’any 2012 l’Agència Espacial Europea li va assignar la missió Futura. Durant el seu entrenament va haver de viatjar per tot el món, cosa que li va resultar fàcil gràcies al seu domini de l’alemany, el francès, l’anglès i el rus. Amb la mirada posada en el futur, l’astronauta ja està estudiant xinès al seu temps lliure.
Rècord femení de permanència a l’espai
El novembre del 2014, Samantha Cristoforetti als 37 anys, es va convertir en la primera dona italiana a arribar a l’espai a bord de la nau espacial Soiuz TMA-15M.67, com a part de la tripulació de l’Expedició 42.
Durant aquesta missió, que es va endarrerir un mes a causa de la decisió de dos coets russos, va aconseguir el primer rècord femení europeu de permanència a l’espai en una única missió, en estar 199,7 dies a l’Estació Espacial Internacional.
Així va trencar el rècord de l’astronauta de la NASA Sunita Williams, que havia estat 195 dies consecutius a l’espai anteriorment, i el qual va mantenir fins a l’any 2017, superat per l’astronauta nord-americà, Peggy Whitson amb 289 dies de permanència seguida a l’espai.
Les missions de Samantha Cristoforetti
Cristoforetti va participar com a comandant a la missió NEEMO-23 de la NASA del 10 al 22 de juny de 2019 al laboratori submarí Aquarius, l’única estació de recerca submarina del món, com a prepraratòria per a una futura exploració espacial.
En aquesta missió va provar tecnologies i objectius per a missions a l’espai profund i exploracions lunars al llit marí.
El 2021 va ser anunciada com a membre de l’Expedició 67 que viatjaria a bord de la nau SpaceX Crew-4, com el tercer passatger de la tripulació ia més que seria la comandant durant la primera part de l’Expedició 68, el 28 de maig de 2021.
Finalment el llançament es va realitzar el 27 d’abril del 2022 a les 07:52 a causa dels retards en el retorn que va patir la missió Ax-1 per motius climatològics.
Astronautes europees
L’any 1991, la britànica Helen Sharman que no formava part de l’ESA.
El 2001, la francesa Claudie Haigneré, que va volar a la ISS a la Soiuz TM-33 durant 10 dies en representació de l’ESA i que el 1996 va realitzar un altre vol espacial a la Soyuz TM-24 a l’Estació MIR en representació del CNES ( Centre Nacional d’Estudis Espacials) francès.
L’astronauta Samantha Cristoforetti és actualment l’única astronauta europea i de l’ESA en actiu.
Hi ha hagut tres astronautes europees més: Marianne Merchez, belga de l’ESA; i les alemanyes de l’Agència Espacial Alemanya, Renate L. Brümer i Heike Walpot, però cap no va arribar a volar a l’espai.
Fonts:
aquesta.int
SINC (Servei d’Informació i Notícies Científiques)
Wikipedia. Origen de la imatge:
Wikipedia
