Estudi realitzat en el marc de la prevenció de la violència masclista en l’adolescència a l’àrea de Mataró
En la nostra tasca diària vam observar que les noies que ateníem en els serveis de salut cada vegada eren més joves i ens vam plantejar el per què. Si ja havien rebut una educació diferent, com era que els patrons es repetien? Per això vam fer una proposta al Servei de la Dona de Mataró per fer uns tallers de prevenció de la violència de gènere en relació a la repercussió en la salut .Paral·lelament, hem realitzat un estudi dels estereotips de gènere en aquestes adolescents sobre com els incideixen en les seves relacions.
Una relació d’abús i submissió acabarà en violència
Sabem que la violència contra les dones és qualsevol acte que suposi l’ús de la força o de la coacció amb intenció de perpetuar i promoure les relacions de poder i de submissió entre homes i dones. Tot i que la violència en les relacions de parella (abusos físics, psicològics, sexuals) és la més present a la nostra societat, no podem oblidar-ne d’altres com l’abús sexual, l’assetjament sexual i moral a l’àmbit laboral, la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, així com totes aquelles pràctiques convencionals i tradicionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les nenes i les dones.
La violència es fonamenta en la visió d’elles i d’ells de l’amor. Arrosseguem una sèrie d’estereotips i creences que ens envolten al llarg de la nostra vida. Malgrat que aquesta visió ens sembli caduca és encara l’habitual entre els nois i les noies. L’amor romàntic i els estereotips tradicionals de dona i home condicionen i posen les bases per instaurar una relació d’abús i submissió que acabarà en violència. Encara hi ha actituds i conceptes que massa noies joves troben bé i accepten com, per exemple, la protecció,la possessió, la gelosia o la dependència.
Cada dia s’atenen més dones joves i adolescents
Les estadístiques constaten i demostren que la violència masclista es dona cada cop més en parelles joves. També és cert que la violència és un greu problema de salut per les repercussions que pateixen ambdós membres de la parella i els seus fills . Moltes simptomatologies amaguen processos de violència no resolts . Algunes ho fan de forma clara i visible, altres menys transparents però, d’una forma o d’un altra representen un dèficit de salut per a la vida. Teníem la idea de què les dones que pateixen violència són adultes,casades i amb fills. Però en el servei d’urgències on treballem, cada dia atenem més noies joves i adolescents que vénen per agressions rebudes per la seva parella.
La violència de gènere afecta biològicament, psicològicament i de forma social . D’aquí que sigui la infermera la que pugui donar a l’adolescent les eines per a la detecció i prevenció de la mateixa, podent incidir en altres temes que als i a les adolescents d’avui en dia preocupa i condiciona.
Enquestes a 4.040 alumnes
Si parlem de prevenció en la violència masclista hem de parlar diferents coses: la concepció del propi cos biològic que farà assumir un gènere amb un rol determinat d’home o de dona; la idea d’amor i de com establir les seves relacions; i les visions estructurals i culturals que marcaran els rols de gènere que ens envolten.
Aquest estudi ha estat realitzat a l’àrea de Mataró, a les escoles, instituts i centres de PQPI, tan públics com privats o concertats. L’estudi analitza la incidència dels estereotips de gènere en els i les adolescents, i com aquests els i les condicionen en les seves relacions de parella potenciant l’abús i la submissió i la violència contra les dones. Aquest estudi està realitzat en el marc d’uns tallers de prevenció de violència que fem periòdicament.
Els resultats que presentem són de 5 anys (2005-2010) i en l’actualitat continuem la recollida de dades. El total d’enquestes realitzades són de 4.040 alumnes. Cada alumne ha respost dues enquestes. Els resultats obtinguts són significatius. Els estereotips, que sovint creiem oblidats, estan instaurats en la seva vida quotidiana. Condicionen les seves relacions de forma inconscient i en el que fan quotidianament. Els resultats obtinguts confirmen la nostra hipòtesi de què els i les adolescents tenen clarament marcats els estereotips de gènere. Si analitzem les seves respostes veiem que accepten el sexisme, tant els trets marcadament sexistes i misògins com el sexisme benevolent. Aquest últim es justifica degut a les característiques biològiques naturals, associades a la tradició, o per l’amor a la parella. També es vist de forma complaent per la societat.
Les idees de l’amor romàntic malgrat les neguin en el transcurs del taller estan plenament presents i a flor de pell i, per tant, basen les seves relacions en aquesta idea d’amor.
Accepten de forma contundent la idea de parella ideal amb un 72% , xifra que s’ha anat reforçant al llarg dels diferents cursos. No hi diferències per sexe,tant unes com els altres pensen igual . Quan treballem, més endavant, la idea de l’amor ideal, aquest estereotip encara es reforça molt més: el noi i la noia ideal, la mitja taronja, l’amor de la meva vida etc., idees que es fomenten en una idea idíl·lica que les i els portarà desenganys i problemes, i les i els conduirà cap a relacions de dependència.
Destaquen també com a dades significatives que el 75,5% pensi que una noia si vol lligar ha de ser guapa i en un 78,8% que un noi ha de ser un catxes. La bellesa és un condicionant i les noies ho confirmen en un 39,4%: “el meu físic condiciona el meu èxit” i un 89,2% d’ells diuen que els agrada que “les noies es cuidin i facin esport”. Malgrat ho neguen en el taller, estan molt influenciats pel culte al cos i per la idea de ser eternament jove i rebutgen les persones que no es “cuiden” siguin joves o grans.
Un 50,9% accepten i afirmen que “qui t’estima et farà patir”. Si ho avaluem per sexes, és el 50%: un 25,9% de les noies diuen que sí, i un 25% dels nois també. No hi ha diferències, creuen i accepten la idea de l’amor- patiment. Malgrat es treballi en el taller, en les enquestes a posteriori preval la mateixa proporció, tenen doncs aquest concepte plenament incorporat. Els hi arriba de tot arreu: contes, revistes, sèries,cançons on en elles apareix el patiment com a gran passió i com a signe d’estimació. Reforcen així la idea de la no equitat i el dret damunt l’altra, idea acceptada encara en la nostra societat. La possessió d’un ésser humà no està ben vista, però sí que s’accepta en nom de l’amor que algú faci patir o mortifiqui a l’altra o altre.
Les característiques d’allò que és la feminitat i la masculinitat estan plenament incorporades en els seus rols, així ens diuen que les noies són més sentimentals i sensibles en un 67,7%. A la frase “les noies són més xerraires i ells no expressen els sentiments”, l’acord arriba al 70,8%, i ho tornen a fer tant els nois com noies, no hi ha diferències. Quan diem “les noies en general són més fràgils” elles contesten afirmativament un 56,3%, i davant la frase “les noies són més compassives amb la parella”, ho confirmen un 74,6%. Pel que fa a la sexualitat, “als nois no els agrada fer servir el preservatiu” ho afirmen un 41,8% i elles accepten que “sempre cedeixo perquè no s’enfadi” en un 36,2%. Aquest és un tret característic de la submissió i aquest nombre d’afirmacions és un risc.
Elles accepten el rol masclista de la feminitat i la submissió
L’opinió de les noies sobre elles mostra que per un 39% “l’opinió dels nois té més pes que el de les noies” i que per un 46% “una noia fràgil per ells té més encant”. Elles afirmen amb un 42,9 % que no els molesta el “control del mòbil”, mentre un 44,1% accepta i reconeix la trucada pel mòbil com eina de control. Si ho comparem amb els nois, aquests diuen un 67,5% que no els preocupa si elles els pregunten que fan, no se senten controlats, però, en canvi, a un 45,3 % els preocupa saber on és ella. Amb aquests resultats accepten, doncs, el rol masclista de la feminitat i la submissió, bases en què es fomenta la violència.
Reafirmen que elles tenen el poder de canviar els nois amb un 55,3% i ells diuen que sí amb un 75%, per tant torna a sortir l’estereotip de dona “cuidadora”. Coneixen i reconeixen la violència de gènere en un 82%. Accepten les seves relacions com obertes i igualitàries en un 88%, però elles afirmen un 38% que “a vegades la meva parella em fa por”.
Sobre les relacions de pares i mares i fills i filles, ambdós sexes tenen millor relació i comunicació amb la mare, un 32% no parla amb el pare. Les mares tenen clar que el seu deure és cuidar i parlar amb filles i fills diàriament. Aquesta funció no està incorporada en el rol de pare, ell pot dirigir i no ser negociador, llavors hi ha menys diàleg. Les mares tenen una actitud de complicitat i sobreprotecció amb fills i filles. Els pares són més assertius, i sobrevaloren als fills nois mentre infravaloren a les filles. Es reafirmen, doncs, els rols i estereotips, mare cuidadora i pare poc predisposat al diàleg quotidià. A les famílies hi ha poc temps i poca habilitat comunicativa. La visió dels nois i noies sobre el diàleg entre pares i mares és sorprenent, ja que un 38% per cent afirmen que no existeix aquest diàleg.
Tots aquests resultats ens fan veure que la prevenció de la violència a les escoles és important. L’aprenentatge de les conductes i actituds d’estimació en les parelles esdevé durant la infantesa i la pubertat. Els models, sigui la família, l’escola o la societat es veuen reforçats com a bons i es copien. De vegades però, aquests models no són els millors, ni els que s’han d’aprendre. És bo que nens i nenes ho sàpiguen i que la gent gran els ho expliqui bé. No fer-ho equival a donar importància i valor a les relacions doloroses o de risc perjudicant així la seva salut i el seu futur.
