Insuficients finances per a comprar inputs i equips, inestable disponibilitat de medicaments, endarreriment tecnològic i limitat accés a procediments més moderns i eficients.
Aquests són alguns dels efectes que deixa el cèrcol econòmic dels Estats Units en els serveis de salut cubans.
“Encara que els cirurgians estiguem preparats, perquè hem passat diversos entrenaments, a vegades també se’ns dificulta poder realitzar intervencions a causa d’aquestes limitacions”, assegura a SEMlac la doctora Yipsi Fernández Santiesteban, cap del servei de Cirurgia de l’Hospital Germans Ameijeiras, en la capital cubana.
L’especialista ho ha experimentat directament, perquè el 2018 va rebre entrenament a Espanya, específicament per al tractament quirúrgic de càncer avançat o carcinomatosis peritoneal, mitjançant una tècnica que en el món es practica fa ja temps, però resulta nova per a Cuba.
La literatura mèdica la descriu com una pràctica que permet destruir les cèl·lules cancerígenes microscòpiques que hagin quedat en l’abdomen després de la realització de la cirurgia i tècnica específica per a tractar càncers d’afectació abdominal com els d’ovari, gàstric, colorectal, primari del peritoneu, pseudomixoma peritoneal i ascites maligna.
“Es tracta de procediments avançats de cirurgia citoreductora amb quimioteràpia intraperitoneal a altes temperatures, coneguda com Hipec, que permet una notable millora en el pronòstic i supervivència dels pacients”, precisa.
No obstant això, són poques les intervencions d’aquest tipus que s’han pogut realitzar en aquesta institució mèdica, l’única del país que les realitza.
“Amb molt d’esforç es va comprar l’equip i ens preparem per a això, però els inputs per a sostenir aquesta activitat són molt cars. Ens hem vist limitats i només hem aconseguit intervenir a tres pacients”, explica a SEMlac.
La falta de suturadoras mecàniques, inputs i equips de protecció per a personal mèdic i pacients, que permetin una intervenció segura i eficaç, han impedit el desenvolupament d’aquesta cirurgia complexa i l’atenció a persones que la necessiten. A això s’hi uneix també limitacions amb medicaments més nous per a l’anestèsia.
Altres cinc pacients amb càncer avançat no van poder accedir per això a aquesta mena d’operació. “Hem hagut d’anar enrere, al procediment antic de fer la citoreductora sense aquesta mena de complement”, comenta la cap del servei de Cirurgia.
Enfrontar aquest tipus de situacions genera un altre problema que poques vegades es visibilitza, com l’estrès i la pressió psicològica al fet que es veuen sotmesos especialistes de la salut.
“Tot això demanda esforços extra del personal mèdic i de les institucions de salut per a donar el millor servei. Sempre s’ofereixen les millors opcions als pacients”, assegura Fernández Santiesteban.
Tensions d’aquest tipus es viuen també entre pacients i especialistes d’Oncologia, per motius similars.
“El bloqueig econòmic i comercial dels Estats Units també impedeix l’estabilitat en la disponibilitat de medicaments per a malalties oncològiques d’alta incidència en la població cubana”, refereix el doctor Noyde Batista, cap de serveis d’Oncologia també l’Hospital Germans Ameijeiras.
Entre altres esmenta als inhibidors de Shake Point o la immunoteràpia en sentit general, amb grans aplicacions avui en pacients oncològics, i es refereix específicament al Prembolizumab, de la farmacèutica The Mert. Aquest, en particular, s’empra en els tractaments del càncer de pulmó, amb alta mortalitat a Cuba; els limfomes i el càncer de bufeta.
“No podem accedir al Prembolizumab perquè pertany a una casa farmacèutica estatunidenca i és, a més, molt costós. Per la pèrdua que tenim diàriament al país, causada pel bloqueig, potser tampoc tenim diners per a comprar-lo”, explica el galeno.
Entre abril de 2018 i març de 2019, el perjudici al sector de la salut cubà va ascendir a 104 milions 148.178 dòlars, xifra que supera en 6 milions 123.498 dòlars a la de l’any anterior, d’acord amb l’informe “Necessitat de posar fi al bloqueig econòmic, comercial i financer impost pels Estats Units d’Amèrica contra Cuba”, presentat aquest any per Cuba en Nacions Unides.
Aquest mateix informe resumeix una llista de contactes infructuosos fets amb diverses empreses estatunidenques per a la compra de fàrmacs nous en el tractament del càncer.
Entre altres, s’esmenta la gestió sense resposta amb la farmacèutica Pfizer Inc. per a adquirir el Crizotinib, emprat en el càncer de pulmó; el Palbociclib, per a tractar el càncer de mama metastásico hormonosensible, i el Sunitinib, únic medicament eficaç existent en el món per al tractament del càncer renal avançat o amb metàstasi, del qual es diagnostiquen 20 casos anuals com a mitjana a l’Hospital “Germans Ameijeiras”.
Un altre fàrmac d’alta demanda és el Nivolumab, amb una àmplia gamma d’indicacions oncològiques i entre els més nous en l’actualitat, però en tractar-se d’un medicament produït per la Bristol-*Myers, també estatunidenca, no pot ser adquirit per cap entitat cubana.
“No podem accedir tampoc tecnologies per al diagnòstic, sobretot de seqüenciació massiva, per tractar-se d’equips de fabricants estatunidencs”, va agregar. “Realment es limita molt el desenvolupament de les especialitats i de l’atenció a pacients amb càncer”, va reiterar.
“Malgrat tot, sempre busquem opcions i alternatives per a poder realitzar el millor tractament disponible i una bona atenció. El que depengui del personal de la salut serà sempre en funció de brindar una atenció el més humana possible”, va concloure.
