“La veritable naturalesa d’una persona resideix més enllà dels pensaments, judicis o anàlisis”
Einstein deia que donar exemple és l’única manera d’influir en els altres i és que les paraules commouen, però els exemples arrosseguen. Així em vaig sentir en aquesta trobada amb Rosa Navarro Mainar, una dona que sap acomodar els silencis, perquè són part de la seva saviesa.
Es defineix a si mateixa com una amant de la vida, amb l’únic objectiu de viure de la manera més honesta i sota els mandats del seu cor. Diu que ja no busca perquè ja ha trobat. Agraeix profundament la vida que els seus pares li han atorgat.
Rosa Navarro porta més de vint anys acompanyant a persones en el seu creixement personal. És diplomada en ciències socials per la Universitat de Saragossa i està formada en Art Dramàtic. És mestra de Reiki i Karuna Reiki. Ha rebut ensenyaments de diversos mestres orientals qualificats en Tantra i Dzogchen. És facilitadora de Constel·lacions Familiars i formada en resolució del trauma, anàlisi Bioenergètica, psicoanàlisi junguià i Lackanià, Kinesiologia, Biodansa, Osteopatia sacrecraneal i ha practicat intensament meditació budista des de l’any 94. Com a resultat de tota aquesta experiència ha creat el Mètode Holístic d’Autoconsciència (MHA) del qual és la presidenta de l’Associació MHA.
Som el que creiem que som?
Jo tenia un mestre de Dzogchen que deia que si ens volíem conèixer realment, necessitàvem anar cap a dins i investigar internament, a través de la meditació. Podríem més aviat preguntar-nos: qui no creiem que som? El creure que som és una creença, és un concepte de la nostra ment i és una identitat afegida a nosaltres mateixos. Ens identifiquem constantment a través dels nostres sentits que estan limitats pels nostres condicionaments.
Llavors, qui som?
Quan naixem, comencem a rebre missatges sobre la nostra persona, uns missatges establerts pel tipus de sistema econòmic, social, polític i religiós en el qual hem nascut. Per exemple, si jo vinc d’una família pobra o obrera que ha rebut missatges que per guanyar diners cal treballar molt dur, possiblement repetiré aquest patró i necessitaré treballar més per poder guanyar diners. Les creences són creences, no són realitats. Més enllà d’elles, no ens coneixem. La nostra ment està habituada a anar al conflicte i al dolor. És un mecanisme de defensa. Si a mi em fa mal una cama, la meva ment es focalitza en aquest dolor, però no a la resta del cos que està sa.
Com es pot canviar aquest sistema de creences?
La majoria de les vegades no som ni conscients que tenim un sistema de creences, perquè creiem que són la nostra veritat absoluta. El primer és reconèixer les creences que ens estan limitant i així deixem d’atorga’ls-hi poder. El mateix ens passa a nivell social, si no coneixem altres models, és molt difícil comprendre que el nostre model és només això, un model.
Osho va escriure que cal acceptar la responsabilitat individual perquè contínuament l’estem carregant cap a fora…
El paradigma en el qual vivim actualment ve de Darwin (final XIX) que va estar influït per l’economista Malthus. Aquest últim va deduir que la població augmentava de forma geomètrica, mentre els aliments creixien de forma aritmètica, és a dir, que arribaria un moment que no hi haurien suficients recursos per a tot el planeta. A partir d’aquesta premissa, Darwin va crear la Teoria de la Selecció Natural (només sobreviu el més apte). En conjunt, aquestes dues creences ens indiquen que els recursos no són suficients i que a més, per assolir-los, he de ser el millor. Malauradament aquest paradigma és el que està a la base de la nostra economia, política, educació i salut. De fet, d’aquí surt l’Eugenèsia. Hitler es va basar en això per exterminar els “menys aptes”. El nostre sistema es basa en la competitivitat.
Per què ens enganxem a aquest model?
És més còmode abocar la responsabilitat del que ens passa a una parella, al govern, al sistema, a Déu, al destí… en lloc d’assumir-la nosaltres! Aquesta falta de responsabilitat ve donada, en part, per la forma de veure els nostres pares. Si per exemple, tenim carències emocionals, la responsabilitat i l’exigència l’aboquem cap als nostres progenitors. O bé, perquè creiem que no han tingut cura de nosaltres de la manera apropiada o bé, perquè no ens han donat prou… En realitat no estem honrant l’aspecte més important: la vida que ens han atorgat. Això ens debilita a nivell energètic. En una conferència per la pau a la qual vaig assistir, el Dalai Lama va comentar que tenia la capacitat d’estimar i la compassió cap als éssers, per l’amor que havia rebut de la seva mare. En altres cultures, com ara la Tibetana, hi ha una honra cap a la vida que ens ha estat donada. Es deixa d’exigir per passar a prendre, a agrair la vida, aquesta energia que ens ha estat concedida.
Com s’encoratgen milions de persones, sense feina, que han perdut els seus habitatges, el seus béns…. perquè tornin a trobar l’equilibri?
És complicat! Hi ha persones que ho estan passant molt malament, però crec que el sentiment de sentir-se una víctima del sistema, no ens enforteix. Des del victimisme no hi ha sortida, perquè reproduïm els patrons. La pregunta que cal fer-se és: com estic donant-li poder al sistema? Ens fa por prendre el nostre propi poder, perquè significa fer-nos adults, madurs. Si jo visc en un model econòmic, amb un paradigma darwinià, on preval la competitivitat, on guanya el més fort i que per tant, és fàcil que hi hagi situacions abusives a nivell econòmic, el que he de fer, en primer lloc, és curar la meva relació amb l’abús.
Com es sana l’abús?
Perquè jo guanyi, l’altre ha de guanyar. Si jo guanyo a costa que l’altre perdi, jo acabo perdent. Ens han fet creure que som competitius fins i tot des que ens conceben. No obstant això, hi ha estudis que demostren que els espermatozous cooperen entre si perquè un arribi a fecundar l’òvul. Si jo em plantejo que sóc fruit de l’espermatozou més competitiu, la creença de mi mateix és molt diferent que si crec que sóc fruit de la cooperació de milions d’espermatozous! Si canvio la visió del meu propi paradigma, assumeixo la meva responsabilitat. Només així arribarà un moment que es podrà fer un canvi de consciència i tota la massa crítica actuarà perquè tot canviï a nivell global.
Llavors, està malentès l’altruisme i el sacrifici que promulguen les religions i les societats?
Els budistes entenen per compassió la vibració del cor davant el sofriment dels altres. Quan el sistema s’afecta davant el sofriment aliè. Això no vol dir haver d’anar a ajudar, ni a salvar l’altra persona. Quan equiparem altruisme amb ajuda, estem seguint aquest model de superioritat cap a l’altre i restem dignitat a la persona ajudada. De vegades, aquesta ajuda amaga mancances d’autoestima.
I com s’aconsegueix aquest amor cap a un mateix?
Bert Hellinger va dir que “Qui està en sintonia amb els seus pares té èxit en la relació de parella, en la relació com a pare o mare i en el que fa en general. Tota aquesta benedicció ve dels pares i es necessita molt poc per tenir-la: fer una petita reverència davant d’ells”. La baixa autoestima ve d’aquest no-reconeixement i d’aquesta exigència. A títol mental és difícil d’entendre, perquè això és una experiència, que com a tal, cal experimentar.
És possible reconciliar-se amb els límits o creences que ens han imposat?
L’important és saber que els límits que hem rebut de fora i que hem interioritzat, ens pertanyen. Deixem els pares fora i ens posem davant de nosaltres mateixos. Aquests missatges que hem rebut ja formen part nosaltres. Així que reconeix les teves creences limitants i reconeix que provenen d’un model d’amor, potser no sa, però en definitiva, d’una manera d’expressar l’amor. D’aquesta manera, et pots alliberar d’aquestes creences i prendre altres models. Cal aturar-se i respirar. La respiració és l’enllaç entre el cos físic i l’energètic. Vivim accelerats. Aquest món està dissenyat perquè no tinguem temps de sentir, perquè ballem al so del sistema. Cal aturar-se per començar a prendre la nostra llibertat, perquè el problema és que creiem que som lliures i no ho som.
Ens estan movent com a titelles?
Sí perquè donem aquest poder. Quan anem a un banc, en comptes de preguntar en què s’utilitzaran els nostres diners preguntem quant ens donaran. Ens estem movent constantment en els mateixos paradigmes que el sistema! Nosaltres ho fem en “micro” i altres ho fan en global. Si ens neguéssim que els diners que posem als bancs financessin guerres com la d’Iraq, se’ls acabaria el poder. Els donem els diners perquè som inconscients. Aquesta guerra va costar un bilió d’euros! Trenta vegades el necessari per acabar amb la fam del món, però, és clar, no interessa!
Què puc fer jo?
Cadascun de nosaltres podem actuar segons les nostres circumstàncies. No ens podem estar queixant i després no fer res en la nostra microeconomia. Osho va dir que necessitem governs perquè tenim la creença que no podem dirigir-nos nosaltres mateixos. Malthus ens va fer creure que l’home és egoista per naturalesa, que és dolent, però això no és veritat. Pots fer, i molt! Per començar, decidir on inverteixes els teus diners. Decidir on compres. Els supermercats es proveeixen de tres o quatre multinacionals. Això vol dir que perquè algú compri la llet a baix cost, estan explotant milions de persones i contaminant el medi ambient. A més, ens venen la farsa que comprant en una gran superfície estalviem diners. Les grans superfícies estan dissenyades per al consum, per tant, sortirem del supermercat amb més coses de les necessàries.
“Més enllà de l’ego resideix l’ànima”, és el nostre pitjor enemic?
L’ego, des de la perspectiva Dzogchen, és una manifestació de la nostra ment desperta o il·luminada. No és l’enemic. És amb el que ens hem identificat. El problema és que donem més lleialtat a l’ego que a la nostra part sana, a la nostra naturalesa no conceptual. No és ni bo, ni dolent. No cal eliminar-lo, cal conèixer-lo i posar també la lleialtat en altres parts de nosaltres mateixos i… Que deixi de ser tan gran! (Riu). No es pot parlar de les altres parts, perquè et parlaria des de l’ego, per tant, cal experimentar-ho i per això hi ha diversos camins.
Pot el Mètode Holístic d’Autoconsciència (MHA) ajudar-nos a trobar aquesta altra part de nosaltres mateixos?
El MHA és una eina de meditació activa que parteix de la premissa que a través de l’escolta conscient, es possibilita que la persona pugui prendre consciència de la seva autèntica naturalesa, més enllà dels pensaments, dels judicis i de l’anàlisi. Per exemple: fem l’exercici de contemplar quelcom. De seguida ens adonarem que la nostra ment analítica jutja de forma automàtica i constant: m’agrada o no m’agrada. D’aquesta dualitat ve el nostre patiment. M’aferro al que crec que em donarà felicitat i rebutjo el que no me’n donarà. Aquest és el nostre engany mental. Però si provem l’exercici de contemplar visualment, una habitació per exemple, sense emetre judicis, estaríem més a prop de la nostra ment no dual, és a dir visualitzaríem els colors, les formes i obtindríem l’experiència del que veiem, sense anàlisi.
Bons exemples…
Buda va considerar que la normalitat és estar malalt i que només ens restablim quan arribem a aquesta part del cervell que no analitza. A través de la ment conceptual tenim una visió enganyosa del món, ja que ho estem veient sota la visió dels nostres condicionaments.
Practicant el mètode
Com es porta a la pràctica el Mètode?
La persona es tomba en una llitera i se li practica una escolta no dual del cos. Això vol dir que un facilitador, utilitzant la respiració i les mans “escoltarà” el camp energètic de la persona. Aquest es percep a través de la vibració, el moviment ondulatori o la calor.
El facilitador és una persona que sana?
No, al MHA considerem que som dos éssers iguals (facilitador i facilitat), només que un dels dos té unes eines que pot facilitar a l’altre perquè contacti amb la seva fortalesa interna.
I com contacta amb aquesta fortalesa?
Suposem que sóc la persona facilitadora. Quan a través de les meves mans “escolto” el camp vital (energia) de la persona, li demano que localitzi en el seu cos la resistència (el que li impedeix obrir-se al món) i del que prèviament hem parlat. Un cop localitzada aquesta resistència, li demano que la deixi de banda i només es focalitzi en les altres parts del seu cos on sent benestar. Seguidament li sol·licitaré que es quedi en la contemplació d’aquest estat. D’aquesta manera, s’aconsegueix que la persona faci una connexió neuronal cap al benestar. En aquest moment, “escoltant” els indrets on s’interfereix l’energia, aquesta es reorganitza per si mateixa. Com que el nostre sistema nerviós té plasticitat, canvia amb aquesta experiència. És a dir, com més experiència tinguem de benestar, més benestar obtindrem a la vida.
És a dir, que en reconèixer les nostres fortaleses s’esvaeixen els nostres problemes i bloquejos?
Efectivament, la sanació es produeix a través de la consciència. És molt interessant i curiós. Quan la persona ja té aquest recurs d’experimentació, si cal, li demanarem una visualització per canviar el seu sistema de creences, si no simplement es quedarà en aquest estat de consciència. No és un mètode substitut de tractaments mèdics, simplement és una eina de meditació que ens ajuda a tenir més llibertat a l’hora de prendre les nostres decisions.
Eric Fromm deia que “Sense amor la humanitat no podria existir ni un dia més”…
Lògic! Naixem de l’amor i del sexe… dues manifestacions d’aquesta energia, tan poderosa que és capaç de generar vida.
Rosa Navarro i Sònia Rico en un moment de l’entrevista
