A l’espai Caladona, en defensa de la vida: “Resistències i construcció social des de les dones de Mèxic i Catalunya”. Diàleg amb grups feministes internacionals i locals.
La trajectòria de lluita contra el feminicidi i per la visibilització del protagonisme polític de les dones indígenes del seu país els ha valgut a les mexicanes Norma Andrade i Ernestina Ortiz un reconeixement per part de dones catalanes representants de diverses organitzacions, com la Xarxa Feminista de Catalunya, el projecte Tamaia i la Xarxa Dones x Dones, que per a aquest efecte i amb mig centenar d’assistents es van reunir en l’espai emblemàtic de Ca la Dona, el passat 20 d’octubre.
Norma Andrade narrant la seva recerca de justicia.
Una vida exigint Justícia: Norma Andrade
Norma Andrade, del Grup d’Acció pels Drets Humans i la Justícia Social i fundadora de l’organització “Nuestras Hijas de Regreso a Casa”, va rebre el reconeixement per la seva constant denúncia de la impunitat que persisteix a Mèxic pels feminicidis que aquí es cometen, entre ells el feminicidi de la seva filla Lilia Alejandra García Andrade que va ser assassinada fa 16 anys a Ciudad Juárez.
Envoltada de les assistents a l’acte a Ca la Dona, Norma Andrade va narrar per espai d’una hora el que ella va viure com a mare des del primer moment que la seva filla va desaparèixer el 14 de febrer de 2001. Andrade va explicar com l’endemà de la desaparició de seva filla ella va interposar la denúncia per a la recerca i com des d’aquest primer moment va començar la seva viacrucis. Sis dies després, el cos de Lilia Alejandra va ser trobat amb signes de violència sexual.
Des de llavors Norma Andrade es va convertir en una mare investigadora i amb el transcurs dels anys va aconseguir conèixer la veritat sobre el que li havia passat a la seva filla. Els primers anys va haver d’aprendre a traduir el llenguatge tècnic que s’utilitzen en el sistema judicial i va haver de saber sortejar les mentides que li van voler fer creure.
Avui, acompanya a altres mares, a altres dones que s’enfronten el feminicidi que s’ha estès des de Juárez a la resta dels estats mexicans. Per exigir justícia i defensar els drets de les dones a una vida lliure de violència ella va patir dos atemptats a l’any 2012.
Andrade va sol·licitar a les dones reunides en Ca la Dona que l’acompanyin en la seva exigència de justícia, ja que d’aquí a quatre anys prescriu el delicte de feminicidi comès en contra de la seva filla Lilia Alejandra. Norma dir que el govern mexicà coneix el nom de l’assassí ja que hi ha una investigació pericial, amb proves de ADN, que assenyalen al mateix subjecte que seria el feminicida d’altres cinc dones a Ciudad Juárez.
Una part del grup al final del partit envoltant a les lluitadores mexicanes
Protagonisme de les dones indígenes: Ernestina Ortiz
Per la seva banda, Ernestina Ortiz Peña, una de les fundadores de la Coordinadora Nacional de Mujeres Indígenas (CONAMI) i integrant del Congreso Nacional Indígena (CNI), va narrar a Ca la Dona la lluita de les dones indígenes per estar presents en els espais organitzatius de les comunitats mexicanes. Va explicar com va néixer la Conami i va nomenar a les dones que van haver de fer molts sacrificis per continuar en la seva decisió d’estar presents en les lluites.
“No ha estat fàcil, a la Conami ja hi hem fet 20 anys de treball i com a dones hem hagut de sacrificar moltes hores de família o hem hagut de carregar amb l’estigmatització social d’abandonar la nostra casa o el poble, perquè molts de les trobades hem de sortir fora i això moltes vegades és mal vist en la comunitat”, ha dit Ortiz.
Va dir que avui aquests sacrificis es tradueixen en la satisfacció de veure a companyes indígenes mexicanes ocupant espais públics que abans eren impensats, com per exemple el cas de Maria de Jesús Patricio Martínez, també coneguda com “Marichuy”, dona indígena nahua, mèdica tradicional i que avui és la portaveu del Congrés Nacional Indígena, a més de candidata independent a la presidència de Mèxic en les eleccions del proper 2018.
Marichuy, va dir Ortiz, “és per a nosaltres, a Mèxic, la portaveu dels pobles que estem lluitant des de fa molts anys des de baix, que resistim i ens organitzem per defensar la nostra cosmovisió i territoris indígenes. Hi ha moltes germanes que estan donant la vida per fer realitat aquesta frase de ‘mai més un Mèxic sense nosaltres'”, ha dit, recordant la veu de la Comandant Ramona (qpd) en els primers anys del sorgiment del moviment zapatista de 1994, i que avui aquesta veu es perllonga amb la proposta del CNI i la seva portaveu Marichuy.
Ernestina Ortiz també va demanar la solidaritat internacional per estar atentes i defensar la campanya de la seva companya Maria de Jesús Patricio, ja que, va dir, l’estructura política dels poderosos, el racisme i el masclisme buscaran impedir arribar el seu objectiu de ser a les paperetes de les eleccions presidencials mexicanes.
D’esquerra a dreta: Reben reconeixement Ernestina Ortiz, Norma Andrade i Ximena Antillón.
Violència estructural: Ximena Antillón
En l’acte a Ca la Dona va ser present i va rebre el mateix abraçada solidària Ximena Antillón, representant de la Fundación mexicana “FUNDAR” que brinda acompanyament psicosocial a familiars del cas Ayotzinapa.
Antillón, en la seva participació, va afegir que tot el que s’ha exposat per Andrade i Ortiz forma part de la violència estructural tan arrelada a Mèxic. Ha explicat que en aquest país preval la impunitat, la manca de justícia, la desigualtat social i la violència de gènere sobre les dones mestisses i indígenes.
Al final de l’acte, les dones van intercanviar preguntes i van explicar el que la Xarxa Feminista ve fent en l’àmbit local. La Xarxa Feminista a Catalunya es va comprometre a estar atenta sobre els testimonis rebuts i a donar-li seguiment a alló que sol·licita.
Aquest acte va ser organitzat per la Comissió de Gènere de la Taula per Méxic en col·laboració de la Xarxa feminista, Ca la dona, Tamaia i Dones x Dones.
