Dilluns 24 juny 2024

Dilluns 24 juny 2024

#Queremos Ser Niñas, nova campanya de Calala

Calala llança la campanya #Queremos Ser Niñas per tal d’aconseguir fons perquè els col·lectius de dones de Centreamèrica puguin continuar amb la seva tasca d’educació sexual i de lluita pels drets sexuals i reproductius de nenes i joves de la regió.

 

Segons l’informe Mons A part (UNFPA 2017), Amèrica Llatina és la regió amb major desigualtat econòmica i social del món, sent especialment vulnerable la població jove de Centreamèrica a causa de l’escassetat d’oportunitats laborals i la precarització. Aquesta situació s’accentua especialment en el cas de les dones joves centreamericanes, que no només s’enfronten a la manca d’oportunitats, sinó que també han d’afrontar la violència institucional que reflecteixen tant les administracions com les lleis, resultat de cultures fortament patriarcals.

Destaca com preocupant a la regió un fet que ha estat denunciat de manera alarmant tant per institucions de Cooperació com per organitzacions de Drets Humans; l’embaràs adolescent.

Les dades sobre aquest fenomen són impactants. En el document Vivències i Relats sobre embaràs adolescent, també publicat per UNFPA, s’estima que una tercera part dels embarassos a Llatinoamèrica corresponen a menors de 18 anys, sent gairebé un 20% nenes menors de 15 anys. Novament Amèrica Central i el Carib concentren els majors percentatges de la regió: Nicaragua (28%), Hondures (26%), República Dominicana (25%), o El Salvador (24%). Amèrica Llatina és a més l’única regió del món en què s’observa un increment de xifres d’embaràs adolescent, especialment a Mèxic, Guatemala, Nicaragua, Perú, Equador i Paraguai.

Però aquest fenomen va molta més enllà de les xifres i comporta una sèrie d’implicacions. El terme embaràs adolescent té una connotació negativa i en certes ocasions estigmatitzada. Cal no oblidar que l’adolescència comença amb el desenvolupament sexual dels nens i, en el cas de les dones, amb l’inici de la menstruació, abastant fins a la majoria d’edat. Cal distingir, en aquest període de temps dos grups: les nenes i les joves; amb casuístiques, drets i realitats diferents.

En el primer grup, nenes d’entre 10 i 14 anys, és necessari destacar l’existència d’un risc important per a la salut de la mare si es porta l’embaràs a terme. Aquest tipus d’embarassos representen una vulneració dels drets de les nenes ja que posen en risc la seva pròpia vida. Planned Parenthood ha calculat que a la regió llatinoamericana el risc de mort materna en mares menors de 15 anys és dues vegades més gran al de les dones grans. Entre les complicacions identificades per l’estudi destaquen l’augment de risc d’anèmia, nàusees, vòmits o infeccions urinàries i vaginals. No obstant això, hi ha també la possibilitat de complicacions mèdiques més severes, com són la preeclàmpsia-eclampsia, ruptura de membranes, part prematur i part per cesària “que (…) afecta les nenes en aquesta edat tan primerenca, incloent seriosos riscos immediatament després de la cirurgia, complicacions tardanes, entre elles, la formació d’adherències, i riscos durant la cirurgia subsegüent, així com una alta probabilitat de tenir parts per cesària en els seus futurs embarassos “.

Les legislacions restrictives pel que fa a l’accés a l’avortament posen en particular risc a les nenes, ja que, com demostren els estudis, presenten més complicacions de salut. A més, en molts països, no està permès interrompre un embaràs, encara que això impliqui la mort de la mare. Cal recordar que ni tan sols encara que l’embaràs sigui resultat de violació és permès l’avortament en la major part dels països de la regió. Cal subratllar que l’embaràs de nenes està relacionat amb violència sexual ja que no és possible considerar que ha existit consens en les relacions sexuals.

 

Calala niñas

 

El segon grup, joves majors de 15 anys, a diferències de les nenes, compten amb una sèrie de Drets Sexuals i Reproductius que responen a la capacitat reproductiva del seu cos i al reconeixement de les joves com a persones autònomes. D’acord amb l’informe de UNFPA abans esmentat, només un terç dels embarassos adolescents no són planejats.

Parlar de nenes i joves per igual sota la categoria de “adolescents” nega i invisibilitza la sexualitat d’aquesta últimes, que es troben -com l’evidència ho demostra- exercint-la molt abans d’haver complert la majoria d’edat. Això vol dir que hi ha un conjunt de dones joves que tenen capacitats reproductives plenes i decideixen iniciar famílies de forma primerenca. És a dir, l’embaràs de dones joves no és necessàriament un problema de salut, com pot ser-ho en el cas de les nenes. És una problemàtica social que respon a cert paradigma en relació a l’estructura de les famílies, la distribució del treball a les llars i el canvi de societats rurals a societats industrialitzades.

En els estudis i acostaments al tema es destaquen conseqüències de l’embaràs adolescent de caràcter social i econòmic. De forma particular s’identifica aquest fenomen com un obstacle per a l’accés a l’educació i com una causa de la pobresa. Les dues relacions haurien de ser considerades com a hipòtesi i no com a premisses de la nostra anàlisi. Per exemple, a Nicaragua el 46% de les mares adolescents són analfabetes; això vol dir que han estat absents dels processos d’educació formal molt abans d’haver iniciat el seu embaràs (ja que és al voltant dels 6-7 anys que s’ensenya a llegir i escriure a les escoles). Podríem fins i tot invertir la lògica d’aquest argument i dir: és la manca d’educació la que porta a l’embaràs, especialment la manca d’educació sexual i reproductiva que permetria a les joves prendre decisions sobre la seva fertilitat.

Atendre l’embaràs adolescent des d’una perspectiva de drets implica reconèixer que hi ha dones joves que legítimament decideixen iniciar la seva maternitat a edat primerenca.

Per garantir que això sigui una decisió i no una imposició cal garantir els seus drets sexuals i els seus drets reproductius: educació sexual per a entendre el seu cos, anticonceptius per controlar la seva fertilitat i avortaments segurs per no morir.

El suport a col·lectius de dones que treballen a la regió és fonamental per garantir aquests drets, fomentar una educació sexual i protegir la vida i la salut de les nenes i joves. Es pot realitzar una donació a www.calala.org

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Montmeló: Presentació de la publicació ‘Per un ús no sexista del llenguatge’

19.30 | Presentació de la publicació ‘Per un ús no sexista del llenguatge’ . Ajuntament...

Les periodistes no ens aturem en la lluita

Ara fa justament un any La Independent, i sota aquest títol: Les periodistes no...

Ha mort l’artista Nicole Fenosa

Aquesta artista ha mort aquest 13 de novembre a París als 86 anys d’edat. El...