El proper 20 de Juny és el dia Internacional de les persones refugiades. Constituït per Nacions Unides l’any 2001, des de diferents institucions humanitàries a nivell internacional intenten incidir en els governs de tots els països on estan arribant aquestes persones. Cal una ajuda ràpida i eficaç.
Algunes d’aquestes organitzacions creuen que no hi ha cap previsió clara d’com encarar aquesta tragèdia des de la Comunitat Europea.
Divendres passat, l’Agència ONU per a les persones refugiades (ACNUR) va confirmar que més de mig milió d’iraquians encara viuen fora de casa seva. Fa mes de dos anys, forces d’Isis van ocupar la ciutat de Mossul. Aquestes persones desplaçades no poden cobrir les seves necessitats bàsiques de subsistència. Hi ha més de 5.000 famílies iraquianes en situacións dramàtiques. Segons enquestes, la desocupació és un dels majors problemes, ja que és un país, amb més d’un deu per cent de població desplaçada a causa del conflicte bèl·lic.
Irak.Foto:Acnur/Baldwin
A causa de la dilatació en el temps del conflicte, només un tres per cent de les persones desplaçades, tenen intenció de tornar a les seves llars, ja que segons Acnur, més de 14.000 persones d’aquest col·lectiu iraquia desplaçades, s’han registrat en camps de persones refugiades, al nord i Sud-est de Mossul i a la frontera amb Síria. Els motius principalment, han estat, l’ofensiva que ha dut a terme l’exèrcit iraquià, contra les forces d’Isis a finals de març.
També, uns dels drames que està succeint i que està fora de control, és el nombre de criatures que viatgen sols creuant la Mediterrània cap a Europa. Segons l’Organització Internacional de Migracions (OIM), s’ha duplicat el nombre aquest any, si es compara amb l’any 2015. L’OIM va afirmar que més de 7.000 menors han realitzat, des de gener de 2016, una perillosa travessia des dels seus països d’origen: Gàmbia, Egipte, Costa d’Ivori i Guinea. Vénen soles i es troben amb un seguit de perills derivats, sobretot de les màfies.
Niños cruzando Europa Foto:Unicef/ UNO 12804/Georgiev
Segons Joel Millman, portaveu de l’OIM a Ginebra, “hem notat un increment importantíssim de nens en aquests trànsits, però encara més s’ha incrementat el nombre de menors no acompanyats. S’ha generalitzat que les dones viatgin soles per unir-se amb els seus marits i els nens, per unir-se amb els seus pares, ja que hi ha un gran desig de reunificació familiar.
D’altra banda, els processos de concessions de visats, solen allargar-se o ser impossibles, de manera que els pares cauen en la temptació de posar els nens en mans de contrabandistes per traslladar-los, cosa que no hauria de fer-, pel perill que comporta” . Es parla de milers de nens desapareguts en aquests recorreguts.
Segons informacions recents, més de 206.000 persones desplaçades, han entrat a Europa el 2016, arribant als ports de Xipre, Itàlia, Grècia i Espanya.
Després de la perillosa i dura travessia, el caos és una constant per a aquestes persones, i no es veu sortida posibble a curt i mig termini, ja que segons les organitzacions que estan treballant amb aquests milers de desplaçats, la Comunitat Europea, no tenen cap tipus de pla o projecte per solucionar aquesta tragèdia.
Segons l’ONU, de les 55.000 persones refugiades i migrants que van arribar a Grècia, 22.000 són criatures. Els han distribuïts en 35 campaments i Unicef està intentant cobrir les necessitats de més urgència, com la salut i l’educació.
També la directora regional de l’ONU, a Grècia, Casa-Pierre Poirer, va destacar la solidaritat que està duent a terme el govern i el poble Grec amb les persones refugiades, recordant que sols no ho podran fer, i agraeix a l’Unicef l’augment de la ajuda, al costat del govern grec i les associacions humanitàries locals, igual que altres agències de l’ONU.
En l’última setmana de maig, més 880 persones han mort, intentant arribar a Europa, tot i que segons el portaveu a Ginebra de l’Agència Willian Splinder, assenyala que la xifra, pot ser molt més gran. “Fins ara, el 2016 ha estat letal. Més de 2.510 persones han mort, i si comparem amb anys passats, el 2015 durant el mateix període van ser 1885 i en els primers mesos del 2014 en van ser 57”.
Les persones refugiades que arriben a Europa, denuncien la intensa activitat dels traficants de persones. Estan actius des de Níger fins a Líbia, països on esperen mesos per poder embarcar.
Segons ACNUR, durant l’espera són molt freqüents els abusos sexuals, la violència de gènere i una infinitat d’atemptats contra els drets humans. A l’Estat Espanyol, La Cedaw -Tribunal a l’Ombra, està denunciant, l’incompliment dels acords signats pel Govern Espanyol pel que fa a donar protecció als campaments de confinament de persones refugiades, a dones i nenes, que per el sol fet de ser dones, estan patint, discriminació, abusos sexuals i trata. Ja està legislat, per a aquests casos, concedir l’asil, cosa que no es compleix, tot i les exigències que es duen a terme des del Tribunal a l’Ombra – Cedaw, Ajuntaments, associacions feministes i gran part de la societat civil.
