Llibre de la professora Gail Dines “Com el Porno ens ha secuestrat la sexualitat”
“La misogínia és una ideologia i cal preguntar-se d’on vénen les idees que la sustenten” afirmava Gail Dines, professora i responsable dels Estudis sobre Dones del Wheelock College, en un dels debats més interessants del Nordiskt Fòrum 2014.
Per a aquesta sociòloga nord-americana, “la misogínia és una idea produïda i disseminada per les institucions culturals (mundials) i socialitzada com a cultura des de les elits; aquí hi caben, segons les seves paraules, la violació, l’incest, la prostitució “… que, “a través de Amazon, Twitter o altres plataformes digitals, disseminen la pornografia, que ja constitueix un terç dels continguts de les xarxes o un 68% del total, si parlem de percentatge”.
Gail Gines és, a més, la cofundadora del grup feminista Stop a la Cultura Porno que es dedica a treballar precisament contra aquest “segrest de la sexualitat de la dona”, segons la seva organització. Elles denuncien la “hipersexualització o la pornificació” de la cultura. Aquest tipus de “cultura”, que es dissemina per tot arreu, “brutaliza, humilia i degrada les dones” assenyalava Gines a Malmö, perquè no planteja “relacions sexuals igualitàries”, sinó que situa a les dones només com a “mercaderia per fotre “(en el pitjor sentit de la paraula).
El complex sexual-industrial i els mitjans
Aquesta és una de les explicacions d’allò que, per a aquesta professora, constitueix el ‘complex sexual industrial’ (en comparació al militar, al seu país) que polítics, advocats, banquers i altres líders poderosos consumeixen i fan servir massivament “, perquè aquest tipus de “cultura se’l troben sempre en els hotels i en les Convencions i Congressos als quals acudeixen”, o si no, ells mateixos se l’organitzen. (Recordem al francès ‘dimitit’ del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, amb judicis encara pendents per abusos sexuals, o als homes dels potents sindicats del metall alemanys, coneguts per les seves rutes sexuals per Brasil). Per a aquesta professora, “ara els mitjans de comunicació i el show bussiness o el negoci cultural, són els perpetradors” d’aquesta violència contra les dones.
Allò més trist, per aquesta sociòloga, és que “els nois joves també es socialitzen amb la pornografia i no se’ls prepara per tenir relacions igualitàries amb les col·legues de la seva edat”. “És com si li dius a algú que passi de beure whisky a prendre una cervesa”, comparava Gines. L’Associació Nord-americana de Psicologia ja ha analitzat l’impacte en “les actituds i creences” en les noies joves d’aquesta hipersexualització de les imatges en el negoci de la música, els videoclips, el cinema… i conclou que “elles mateixes es socialitzen com a mers objectes sexuals i poc més”. Els mitjans de comunicació i la publicitat, disseminen massivament tots aquests productes “amb tanta familiaritat, que normalitzen la creença que és la pròpia manera individual de pensar de cadascú i cadascuna” i, el que és pitjor, que “es creuen que ho estan triant lliurement”.
“El feminisme ara consisteix a apoderar les dones, com abans ho va ser l’alliberament”, va acabar Gail Dines.
Fulletons: el primer diu que el feminisme ve amb onades
Assenyalar i anomenar les conductes abusives
Jackson Katz, també nord-americà, educador, autor de llibres i pel·lícules, i un altre ponent d’aquest mateix debat sobre Violència, justament, “treballa en el sistema educatiu per identificar amb els nois on són les conductes abusives”.
Ell examina amb els seus alumnes el paper d’ “aquestes institucions poderoses” com el món dels “esports, el militar, la cultura dels mitjans de comunicació, la pornografia i rescata la força de les lleis per treballar en els canvis”.
Una de les tasques més importants de Katz com a docent és “redefinir el concepte de força en els homes” que, per ell, “no és el poder sobre els altres -especialment sobre les dones-, sinó ser forts per la Justícia, contra el racisme, el sexisme i altres formes d’abús i violència”.
Identificar els perpetradors i no focalitzar a les víctimes
La seva idea és que “la dominació” està “amagada en la pròpia estructura gramatical perquè s’ usa el llenguatge passiu quan s’aborden qüestions de gènere” i això confon a les persones. I va posar exemples: “per què no diem quants homes o joves han abusat de tantes nenes o dones? Perquè el llenguatge és també poder, per tant, s’han de nomenar als homes que violenten les dones”. “No val focalitzar sempre a les víctimes i supervivents, sinó identificar els perpetradors”. També cal dir, en aquests assassinats múltiples de joves en els col·legis o instituts nordamericans que són “nens o joves que maten a altres nens. ¿S’imaginen que fossin nenes?” va preguntar.
Perquè “la violència dels homes és una qüestió d’ homes també, va continuar; la violència de gènere, l’atac sexual, la violació, la violència familiar, és bàsicament d’homes contra dones i nens; per tant, cal aparcar això de la violència de gènere o parlar de temes de dones perquè confon. Els homes també tenim gènere”. I sobretot, “cal buscar les causes que la produeixen i veure què es pot fer per resoldre-ho” perquè “no és una qüestió de masculinitats”, en la seva opinió.
Ministres i polítiques sortin dels debats del Malmö Arena
Millor educar nens que reparar homes trencats
Per a aquest educador, “és més fàcil educar els nens que reparar després als homes trencats. Per aquí comença la reconstrucció”dels valors compartits. Per Jackson Katz, el feminisme és el moviment que fa avançar els drets cap a la democràcia.
Aquesta va ser una de les discussions més interessants en l’espai central del Malmö Arena que, amb l’ epígraf ‘Violència’ va unir a diferents veus i temes, a més a més d’aquestes dues anteriors. Van intervenir la islandesa Gudrún Jónsdóttir (portaveu de centre de supervivents Stígamóta: De la victimització a l’empoderament), la sueca Anada Östensson (Fundadora de Crossing Boarders: Utilitzar la música com a eina en l’Agenda Política), la danesa Dorit Otzen d’Exit Kollegiet: La prostitució com un acte de violència) i la sueca Kajsa Ekis Ekman (periodista cultural i autora: La indústria de la subrogació: dones rentadas i nadons venuts).
