El passat 25 de setembre va tenir lloc la presentació de l’últim llibre “Mujeres granadinas represaliadas”, de la historiadora Antonina Rodrigo (nascuda al febrer de 1935 al barri de l’Albaicín de Granada i resident a Barcelona des de 1970).
La presentació del llibre, editat per “Publicacions Diputació de Granada”, es va dur a terme a la sala de la Biblioteca Arús de Barcelona, que estava ple de públic.
Antonina Rodrigo i Montse Fernandez-Garrido
L’escriptora va parlar durant dues hores, no solament d’aquest últim llibre sinó també del que ha escrit i publicat sobre el seu poeta predilecte, Federico García Lorca, així com de l’actriu catalana Margarita Xirgu. Damunt la taula, lluïa un flamant ram de flors amb els colors de la bandera republicana que una amiga feminista li havia regalat.
“Mujeres granadinas represaliadas”. Un preciós llibre de 342 pàgines amb nombroses fotografies inèdites en blanc i negre i en color, en què la escriptora descriu una vintena d’esgarrifosos i tràgics relats de la nostra història recent, després d’ haver-se submergit durant anys en una profunda recerca en biblioteques, arxius, hemeroteques i mitjançant innombrables entrevistes personals als familiars de les dones que hi apareixen.
Vicenta Lorca, mare del poeta Federico García Lorca, Matilde Robles, mare dels germans Quero (cèlebres guerrillers assassinats pels franquistes) i que va morir de pena, Agustina González López, la primera sabatera prodigiosa, Doña Paquita Casares, la mestra d’Antonina, republicana i exemple anònim de l’educació lliure i humanista auspiciada per la defenestrada República, Concha Moreno Grados i les germanes Peinado “Niñas de Carmen”, denunciades i afusellades, les milicianes (tot i que la guerra era cosa d’homes) Nicolasa Ortega Hita, una mestra de la desbandada de Málaga, Matilde Cantos Fernández, la vella socialista de pobresa digna, Angeles Fernández López, la pastissera de l’Albaycín, la peixatera Trinidad Capeli, afusellada i exterminada la seva família, Doña Clotilde García Picossi, represaliada social en la realitat i ficció lorquiana, Laura de los Ríos Giner, la nena que tocava el piano a quatre mans amb el Mestre Manuel de Falla, Isabel García Lorca, la ferida perdurable, Rosario Fregenal Piñar (Fregenala), la veïna rebel de Manuel de Falla, Maruja Ruiz Martos, líder de Motor Ibérica, Elvira Pérez Cáceres, secretaria de la ministra de Sanitat i d’Assistència Social Frederica Montseny, Purificación i Enriqueta Rivas Castro, mestres del Salar, assetjades pel terror falangista fins al suïcidi. Y María Garrido Martín, la meva mare i Leonor Martin Pajares, la meva àvia, represaliades per ser filla i esposa d’un guerriller, Juan Garrido Donaire, alies Olla Fría.
Antonina Rodrigo ens parla de la Granada que “es va mostrar amb perfil pusil·lànime a l’acabament de la guerra civil el 1939, acovardit i rendit als revoltats des del primer moment, tret d’algunes excepcions en l’exemple d’homes i dones que lluitaren en la guerra i en la postguerra per a defensar les seves conviccions”. El seu llibre “pretén recuperar i retenir la memòria històrica d’aquesta lluita feminista en l’adversitat a través de dones molt diferents…”.
Un llibre imprescindible ( i amb el preu assequible de quinze euros), per a conèixer un mica millor la història d’una ciutat que, junt amb Saragossa, fou de les més cruelment castigades pel franquisme. Un llibre de dones, per a dones i homes que vulguin aprofundir en el nostre passat recent, de la mà d’una de les més insignes investigadores espanyoles.
Antonina Rodrigo té en el seu haver nombrosos reconeixements: entre d’altres, la Creu de Sant Jordi, la “Medalla al Mérito de la Ciudad de Granada” i la “Medalla de Andalucía”. I al barri de l’Albaicín una placeta porta el seu nom.