L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha celebrat aquesta nova edició dels Premis de Comunicació No Sexista de manera molt diferent que en les anteriors ocasions a causa de la Covid-19.
Amb un aforament presencial molt limitat a la Ciba de Santa Coloma de Gramenet, el lliurament dels premis fou seguit en emissió en directe (via streaming).
Els Premis de Comunicació No Sexista pretenen promoure i recompensar els mitjans, les institucions i les i els professionals que amb el seu treball diari ajuden a construir una comunicació sense biaixos sexistes.
L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC)
L’ ADPC ha estat la primera associació de dones periodistes de tot l’estat espanyol. Els seus estatuts es van aprovar al juny de 1992, per la qual cosa porta vint anys lluitant per un periodisme no sexista que visualitzi els sabers de les dones.
L’ ADPC lluita per un periodisme rigorós amb perspectiva de gènere i contra la precarietat laboral. També organitza trobades i activitats dirigides a el coneixement i la defensa dels drets de les periodistes en l’àmbit professional.
Un dels seus objectius importants és el foment per l’interès de les dones periodistes a accedir a càrrecs de responsabilitat.
Els Premis
La benvinguda
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, ha inaugurat l’acte donant suport als Premis de Comunicació No Sexista ja que “encara cal evidenciar el sexisme que continua sent molt evident en la nostra societat de manera molt flagrant. És importantíssim treballar perquè les dones estiguin presents en els mitjans de comunicació”.
Ha animat a les dones periodistes que continuïn la seva missió d’explicar la veritat des d’una perspectiva de gènere i contra les desigualtats.
Marta Corcoy, la presidenta de l’ADPC, ha recordat que fa vint anys que es fa entrega dels Premis de Comunicació No Sexista, i vint anys del naixement de l’associació.
Ha agraït l’acollida i les facilitats que s’han rebut de l’equip de La Ciba, aquest nou lloc en el qual s’ha celebrat aquest any el lliurament dels premis. La Ciba és un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista.
“Hi ha hagut molts canvis socials que ho han modificat gairebé tot, no sent així amb el patriarcat i el masclisme.
El feminisme ha de ser la gran revolució social que encara no hem fet, i perquè sigui una realitat hem de continuar lluitant fins a aconseguir eradicar la violència masclista i els estereotips sexistes que encara trobem en els mitjans de comunicació i en la publicitat. També cal treballar per la paritat en els llocs de decisió.
No a les agressions verbals en les xarxes i en la vida quotidiana, no als micromasclismes i no a la discriminació per raó de gènere”, reivindicà amb fermesa Corcoy.
Premi Margarita Rivière al Rigor Periodístic amb Visió de Gènere
En primer lloc es lliurà el Premi Margarita Rivière al Rigor Periodístic amb Visió de Gènere, instituït fa sis anys en memòria de la periodista Margarita Rivière Martí (Barcelona, 1944-2015).
La periodista Neus Bonet Bagant va rebre el premi de mans d’Hugo de Cominges Rivière, fill de Margarita Rivière i de Joan Maria Morros, degà de Col·legi de Periodistes de Catalunya. El guardó fou una obra de l’escultora Cinta Sabater.
Neus Bonet treballà fent ràdio a la SER, la Cadena Cope, la Cadena 13, Ona Catalana i Catalunya Ràdio. Actualment és editora del Catalunya Migdia-Cap de setmana’, a Catalunya Ràdio.
Va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya del 2014 al 2019, docent a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Ramon Llull. Actualment dóna classes a la Universitat Internacional de Catalunya i escriu al Diari de Tarragona.
Neus Bonet posà de manifest que “al periodisme encara li falta visió de gènere i cal conèixer la història de totes les dones que ens han precedit com va ser Margarita Rivière, una de les plomes més emblemàtiques, una ferma activista el periodisme que ens ha deixat un gran llegat periodístic i literari.
Crec que cal que es conegui la història de les dones que ens han precedit. El llegat de les periodistes que ens han obert camins hauria de ser estudiat i conegut a les universitats, com estudiar en quin context elles van viure i van desenvolupar el seu periodisme. Encara queda molt camí per fer, molt”, es lamentà Neus Bonet.
El jurat
El jurat de l’edició d’enguany del Premi Margarita Rivière, estava format per Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; Joan Maria Morros, degà de Col·legi de Periodistes de Catalunya; Hugo de Cominges Rivière, fill de Margarita Rivière; Teresa Rubio, periodista; Milagros Pérez Oliva, periodista; Olga Viza, periodista; Josep Cuní, periodista i Pilar Aymerich, fotògrafa.
Premis de Comunicació No Sexista 2020
Bones Pràctiques en Comunicació No Sexista per un periodisme internacional rigorós i per visibilitzar les dones en zones de conflicte
Aquest premi fou per Txell Feixas Torras, i li lliurà Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
Txell Feixas fa cinc anys que és corresponsal a l’Orient Mitjà des de Beirut, treballant per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Ha cobert la guerra contra l’Estat Islàmic a l’Iraq, la caiguda del Califat des Rojava, les marxes per la tornada a la Franja de Gaza o l’explosió al port de Beirut.
És autora de ‘Dones valentes’ (Ara Llibres, 2020). El 2017 va rebre el Premi de Comunicació de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.
Feixas volguè retre homenatge a Neus Bonet “la veia a la ràdio i pensava que, de gran, voldria ser com ella. Una dona plena de valentia, de lluita i de sensibilitat”.
Pel que fa a la mirada de gènere, digué: “la meva mirada és la suma de moltes mirades i especialment la suma de la mirada dels dos homes del meu equip. La mirada de gènere cada vegada la tenen més homes i això ens enriqueix.
La mirada també es fa mirant als altres i vull recordar a Ana Alba, que des de 2011 era corresponsal de ‘El Periódico’ a Jerusalem. Ana ens va delectar amb grans cròniques i ens va ensenyar a posar a les dones en el centre de la notícia, fugint d’estereotips. Tots fem falta, homes i dones “.
(Ana Alba García va enviar la seva última crònica el 20 d’abril de 2020, sobre l’acord entre Netanyahu i Gantz per formar un govern d’unitat nacional).
Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista per una informació i dades actualitzades sobre femicidis i altres assassinats masclistes
S’atorgà aquest premi a Graciela Atencio, directora de Web Feminicidio.net, i el rebé de mans de Núria Parlón.
El web, que es va crear el 2010, funciona amb una aplicació tecnològica que documenta i visibilitza els femicidis a Espanya.
Graciela Atencio, és periodista argentina i ha treballat tant a l’Argentia com a Mèxic i Espanya. És editora i autora del llibre ‘femicidi, l’assassinat de dones per ser dones’ (Catarata, Madrid, 2015).
Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista per una informació sobre violències masclistes, confinament i dades
Es va concedir a Karma Peiró i al Col·lectiu StorydataBcn. Lliurà els guardons Laura Rahola, cap de premsa de la representació a Barcelona de la Comissió Europea.
Karma Peiró, és periodista especialitzada en Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC) des de 1995. És també codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència que promou l’ús de dades obertes per donar poder a la ciutadania i per a la rendició de comptes de la informació pública, i membre de Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya .
“Porto més de 25 anys informant sobre tecnologia de la manera més senzilla i visibilitzant i donant veu a quantitat de dones professionals d’aquest camp que han aportat molt coneixement. He destacat, sempre que m’ha estat possible, a les dones que es dediquen a la tecnologia, el seu treball i trajectòria”, recordà la periodista.
Les responsables del Col·lectiu StorydataBcn són Carina Bellver, Sílvia Galilea, Eli Vives i Laia Brufau. Totes elles periodistes expertes en investigació, anàlisi, visualització i comunicació de dades.
Defensen que darrere de qualsevol dada hi ha una història per ser explicada. La seva missió és suplir una mancança en l’oferta comunicativa a través d’un exercici rigorós de periodisme de dades. El seu major objectiu és defensar la necessitat d’obrir les dades a la ciutadania per combatre la posveritat.
Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per una qualitat en la recerca acadèmica enfocada a la vida quotidiana, a la feina i a les polítiques del temps
Aquest premi recaigué en Teresa Torns Martín, i Alba Barnusell, diputada delegada per a Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, li feu l’ entrega del guardó.
Teresa Torns, llicenciada i doctora en Sociologia per la Universitat de Deusto, és professora jubilada del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i del Seminari d’Estudis de la Dona (SED) del Departament de Sociologia de la UAB.
A més és sòcia de l’Associació de Dones Investigadors i Tecnòlogues (AMIT). La seva activitat investigadora se centra en les desigualtats de gènere en relació a la feina i la vida quotidiana: el mercat de treball, el treball domèstic i de cura, el temps i el benestar quotidià, les polítiques de temps i la conciliació.
“Per tenir un millor benestar, el treball de les dones és imprescindible. I les dones ho fan sense que hi hagi polítiques de cap mena al respecte”, digué la sociòloga, que recordà una frase que li va dir Laura Balbo, una de les seves primeres mentores:” Millorar la vida de les dones és millorar la vida de tots “; i un consell que li va donar la seva àvia: “El silenci i la resignació no són el camí, sinó tot el contrari”.
El Premi Bones Pràctiques en Comunicació no sexista per la qualitat en la investigació i divulgació sobre la salut de les dones
Aquesta distinció es va atorgà a Lucía Artazcoz, llicenciada en Medicina i cirurgia, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona i doctora en Salut Pública per la Universitat Pompeu Fabra.
En l’actualitat és directora de l’ Observatori de la Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra i de la Johns Hopkins University.
Col·labora en programes docents de salut pública en diverses universitats, ha publicat més de 100 articles científics en revistes indexades i en altres de divulgació, i també llibres. La seva principal línia d’investigació són les desigualtats de gènere en la salut, sobretot les relacionades amb el treball.
“Aquest premi ha estat una injecció d’alegria en aquest context de la Covid-19. Són moments molt durs per a tota la societat i per a la salut publica en particular. Aquest premi ha estat una bona notícia. Moltes vegades pensem, els que treballem a la salut pública, que som invisibles. Però algú ens mira i ens veu. Gràcies.
Si sóc aquí és perquè hi ha moltes persones que treballen per reduir la desigualtat de gènere en la salut. Vull tenir un reconeixement especial per Carme Valls i Carme Borrell“, conclogué la premiada.
Premi a la Trajectòria Professional
El premi es concedí a Rosa Maria Artal, reportera a l’Informe Semanal de TVE i corresponsal del diari ‘El País’ a Aragó durant la Transició. Li lliurà el guardó Marta Corcoy.
És llicenciada en Ciències de la Informació, amb estudis de Sociologia i Ciències Polítiques. Periodista de televisió, premsa i ràdio, i columnista del digital ‘Eldiario.es’.
Entre els llibres que ha publicat hi ha ‘El casado infidel’, ‘Salmones contra percebes’, ‘Diario de una mujer alta’, ‘Actua’, ‘Mírame’, ‘Ellas segons ellas’, ‘España, ombligo del mundo’, o ’11 -M -14-M ‘. El seu últim llibre és ‘La bolsa o la vida. Crónica de un mundo con coronavirus ‘(Roca Editorial, 2020).
Rosa Maria Artal puntualitzà: “comparteixo amb l’ADPC aquest concepte del periodisme que és un servei públic honest i que ha de servir la veritat. Un periodisme que m’ha permès ser testimoni de la història més gran, com l’enderroc del mur de Berlín, a la més petita, la del dia a dia; a l’igual que m’ha permès conèixer llocs i persones.
Lamento la deriva d’aquest periodisme que en lloc de ser el Quart Poder, que es deia així perquè era el poder de la societat; s’ha convertit ara, alineant al costat dels poderosos, en el ‘poder en contra de la societat'”.
Recordà els seus començaments quan en el món del periodisme gairebé tot eren homes “la veu autoritzada sempre era la de l’home. Maruja Torres i Rosa Montero van començar a pensar. En aquella època era un escàndol parlar de planificació familiar, de la píndola o sobre les sentències per violació”.
Tocs d’atenció
Els Tocs d’Atenció han estat dos: en primer lloc a les mentides i a l’assetjament masclista a les xarxes socials que són una xacra en tota societat. «Cal aturar aquest assetjament. Prou d’assetjament masclista a la xarxa. No és no, també digitalment! », llegí la presentadora de l’acte, Xantal Lavina.
En segon lloc, el toc d’atenció fou per al programa de TV3 ‘Especial Barça en crisi’ del 16 d’agost de 2020, presentat per Xavier Valls. Cap sòcia ni periodista al programa on van estar presents una dotzena de persones convidades.
L’eslògan premiat fou: ‘Contra el ciber assetjament, ciber empoderament’, realitzat per Jacint Llambrich.
L’acte del lliurament dels Premis de Comunicació No Sexista fou conduït per la periodista Xantal Lavina, llargament premiada, que des de 2017 dirigeix i presenta el programa ‘Revolució 4.0’ a Catalunya Ràdio i TV3.
Intervingueren via Internet les periodistes Olga Viza i Estrella Montolío.
El guardó lliurat és una fotografia de la col·lecció ‘Antropologia dels sentiments’, cedida per la seva autora, la fotògrafa Isabel Muñoz, Premi Nacional de Fotografia 2016, Premi World Press Photo, PhotoEspaña i posseïdora de la Medalla al Mèrit de les Belles Arts.
