OPINIÓ
Seguim fent pedagogia sobre les raons, milers, que ens porten a secundar la vaga general feminista del 8 de març. Continuaré amb algunes raons més.
Les dones de trata i prostituïdes en clubs o locals dedicats a això, són tractades de la pitjor manera que es pot tractar a un ésser humà. Són tractades com esclaves per les xarxes criminals, amb l’únic objecte de guanyar diners amb els seus cossos, el d’elles, que són la matèria primera per a muntar aquests negocis criminals. I en alguns casos són nenes que amb prou feines poden haver assolit la majoria d’edat. Nenes i dones de països empobrits on el seu futur és incert i fins els quals arriben els captadors d’aquestes xarxes criminals per, amb promeses de feines ben pagades i fins i tot enamorant-les, les porten fins aquí amb l’únic objectiu de explotar-les.
Compta “El músic” en el llargmetratge “El proxeneta, paso corto, mala leche” de Mabel Lozano, que quan els captadors arribaven a un determinat país perquè havien obert un nou negoci, valien totes les dones, fins i tot les lletges, això sí jovenetes. I quan ho escoltes se’t regira tot per dins. Perquè com també explicava Rosa Cobo, no són vistes com a persones, són vistes com a matèria primera que els faran guanyar molts diners. De nou, la terrible aliança entre capitalisme i patriarcat s’acarnissa sobre les dones.
No vull oblidar-me de les dones que estan gestant per a altres persones en veritables granges de dones. Dones vulnerables econòmicament, que gesten a canvi d’una quantitat misèrrima de diners que pot salvar-les puntualment algun moment, però que a canvi renuncien no només a la criatura que han gestat, sinó també a la seva pròpia vida durant els mesos de gestació i haurà de fer front a les possibles seqüeles que li quedin després de l’embaràs.
I les criatures nascudes d’aquests embarassos comercials i que són literalment venudes a persones amb poder econòmic que els permet la compra de nadons, les deixen privades de filiació biològica materna i lliurades a persones desconegudes que segurament no permetran mai que conegui a la seva família biològica ni a tota la seva història genealògica real. Són condemnades al fet que “alguna cosa estranya i inexplicable” hi hagi sempre en les seves vides. De nou la complicitat entre el patriarcat i el capitalisme aprofita els cossos de les dones per enriquir-se.
Hi ha un altre col·lectiu de dones dels que no vull oblidar-me per fer pedagogia per anar a la vaga general feminista. El de les dones recluses.
Aquestes dones, segurament hauran comès errors i per ells estan pagant amb la seva privació de llibertat. Però les condicions de vida a les presons, l’amuntegament, i, en molts casos també la seva falta d’habilitats socials i personals, fan d’elles un col·lectiu especialment vulnerable que, en recuperar la llibertat, han de tenir recursos per al seu reingrés en la mateixa en condicions òptimes. I aquests recursos no existeixen. Perquè són les grans oblidades de la nostra societat. Les seves veus són silenciades dins i fora de les presons, i tenen dret a alçar-les. Perquè en major o menor mesura, tothom s’ equivoca en alguna ocasió en la seva vida i tenim dret a ser disculpades si assumim les conseqüències del nostre error.
I per últim però no menys important vull recordar-me de les sense veu. D’aquelles dones assassinades pels que van dir estimar-les o, per homes que volien demostrar la seva masculinitat tòxica i per això les van assassinar. Però les sense veu no són només les dones assassinades pel patriarcat. Són també les víctimes vives a les que el terror de les pallisses o els maltractaments tenen mortes en vida. Són aquelles dones i criatures a qui, excepte la vida, les hi han arrabassat tot, fins i tot la dignitat.
Per totes elles, vives o mortes, a totes i per totes les dones oprimides fins i tot sense ser conscients de l’opressió en què vivim, segueixo insistint en la necessitat de fer la vaga general feminista del pròxim vuit de març.
Per elles, per mi, per totes, el vuit de març jo pararé. I ho faré orgullosament, amb el cap ben alt i plenament convençuda que si les dones parem, el món s’atura. Però també plenament convençuda que el relleu generacional en la lluita feminista, malgrat tot, està assegurat i que, per tant, la fi de l’aliança entre el capitalisme i el patriarcat està més a prop.
Com a feminista abolicionista i plenament convençuda, el 8 de març de 2019, pararé orgullosament.
