Lirians Gordillo Piña. SemLac
A Cuba hi ha pares presents, afectuosos, corresponsables, pares que cuiden i busquen informació, que es qüestionen la tradició patriarcal. Està canviant la paternitat a l’illa del Carib?
Després d’escoltar Rolando Gonzáles Bravo, pensem que sí. Aquest jove metge, resident a la província de Camagüey, a 545 quilòmetres de l’Havana, parla de la seva paternitat en superlatiu i com un rol actiu que barreja afecte, cura i protecció.
“Ser pare per a mi va ser meravellós des del primer moment, des que la meva dona i jo vam concebre l’embaràs, fins que va néixer la nena. Va ser una etapa molt bonica, vam anar creant les condicions materials, espirituals i de coneixement per a la criança del nostre nadó”, explica Gonzáles Bravo, de 31 anys.
Homes cubans també deixen veure altres ruptures amb el patriarcat, amb ells com a pares biològics i biogràfics que superen l’heteronormativitat i demostren que els valors comuns d’aquest rol es basen, principalment, en els afectes. Danis Rodríguez Ceballos n’és un. Aquest psicòleg de 30 anys gaudeix de la paternitat i, sobretot, valora el fet de poder acompanyar el seu company en la criança de la seva filla. “Jo sempre dic que no m’agrada que em posin categories en relació amb la meva paternitat, fins i tot les evito força, però es tracta d’això, de donar amor i gaudir aquest procés d’acompanyament”, comenta Rodríguez Ceballos, resident a la província d’Àvila, 431 quilòmetres a l’oest de la capital.
Aquestes històries no són una excepció; els darrers anys solen ser testimonis freqüents de paternitats diverses, presents i actives. Per exemple, tots dos entrevistats participen en tallers i grups de debat promoguts per la Red Iberoamericana y Africana de Masculinidedes RIAM, en col·laboració amb la campanya
Pare des del principi.
Aquesta iniciativa busca compartir experiències positives i responsables d’homes cubans a l’exercici de la seva paternitat i és impulsada des del 2017 per Unicef ??a Cuba, conjuntament amb els ministerios de Educación y Salud Pública
Foto:La Riam, en col·laboració amb la campanya Pare des del principi, coordinada pel Mined i l’Unicef ??a Cuba, i també en aliança amb el Minsap, ha buscat impulsar més la feina en els temes de paternitats. En els darrers sis mesos han treballat amb 70 pares de 12 províncies cubanes.
“Hem treballat durant uns sis mesos amb dos grups de més de 70 pares (d’unes 12 províncies cubanes) que fan intercanvis utilitzant la xarxa social WhatsApp”, explica Jesús Muñoz a SEMlac.
Muñoz és periodista i integrant de la RIAM, ha estat facilitador dels tallers sobre paternitat responsable i és col·laborador de Pare des del principi. Els temes que s’han abordat en les trobades virtuals són la corresponsabilitat en la criança i l’educació, la paternitat responsable en temps de Covid-19 i la paternitat i Codi de les Famílies.
El jove periodista ha pogut constatar avenços cap a una paternitat responsable, encara que coexisteixen característiques pròpies de pràctiques paternes masclistes. Un dels principals resultats, afirma, és “la disposició dels pares per dialogar i intercanviar sobre la seva experiència paterna, la necessitat que tenen d’expressar les pors, angoixes, desconeixements i també de relatar bones experiències”.
Rolando González Bravo: “Els tallers de paternitat responsable han estat molt beneficiosos en tots els aspectes perquè, a més d’intercanviar opinions, coneixements i experiències amb altres pares, serveix per formar aquesta empenta que necessita el canvi pel que fa a la formació de la família i el paper dels pares durant la criança dels nostres fills i filles”, opina Rolando González Bravo. Foto cortesia de l’entrevistat. Foto cortesia entrevistats.
Gonzáles Bravo també creu que la paternitat a Cuba està variant. “La concepció del que és ser pare si està canviant i espero que ho segueixi fent per bé, perquè realment tenir fills és una tasca de dos, és una cosa que s’ha de fer en equip; tot i que no formem part d’un matrimoni, perquè ser pare és un llaç indissoluble amb el nostre fill o filla, des que la dona surt embarassada fins al darrer dia de les nostres vides”, afirma.
La pròpia experiència de vida i la seva professió com a psicòleg clínic ha permès a Rodríguez Ceballos ser testimoni d’aquests canvis.
“Quan en una sessió de família un pare et diu m’hauria encantat alletar el meu fill o filla’, és una mostra de com les concepcions patriarcals es van desmuntant a favor d’una paternitat més activa en la cura i els afectes”, opina.
Tot i que encara no hi ha dades representatives sobre les paternitats a Cuba, les seves característiques i canvis, alguns estudis van mostrant que homes joves són més propensos a trencar amb els motlles patriarcals que releguen la figura paterna al suport econòmic i l’exercici de l’autoritat.
A 2018, l’informe d’Unicef ??a Cuba titulat “Estudi CAP: Paternitat responsable i activa durant la primera infància”, va reunir informació sobre coneixements, actituds i pràctiques de pares cubans a l’exercici de la paternitat.
Segons l’enquesta, “el grup etari de pares de 25-35 anys és el més representat d’entre els que tenen una actitud favorable cap a la corresponsabilitat (42%), seguit molt a prop pels més grans de 35, mentre que els pares que no tenen una actitud favorable cap a la corresponsabilitat són, majoritàriament, menors de 25 anys”.
L’estudi va incloure una mostra formada per 840 pares a set províncies de Cuba (Pinar del Riu, l’Havana, Cienfuegos, Holguín, Granma, Guantánamo i Santiago de Cuba). En el moment de la investigació, la descendència d’aquests pares assisteix a la modalitat no institucional per a l’atenció educativa de la primera infància, coneguda com a programa Educa a tu hijo.
Els costos del masclisme
Segons l’informe d’UNICEF La primera infància importa, publicat el 2017, Cuba està entre els 15 països de tot el món que compten amb les tres polítiques socials i programes bàsics per donar suport als pares perquè puguin proveir els nens i les nenes amb el millor començament a la vida. Aquests programes són: educació pública i gratuïta durant els dos primers anys, sis mesos, com a mínim, de llicència materna retribuïda per assegurar la lactància materna i 12 mesos de llicència paterna retribuïda després del naixement del nadó.
El dret dels pares a acollir-se a la llicència de paternitat a la nació caribenya data de 2003, amb el Decret Llei no. 234. Tanmateix, estadístiques oficials han mostrat històricament una desproporció aclaparadora entre les mares que s’acullen a aquests drets i els pares, en detriment d’aquests darrers.
La dada més recent la va oferir Virginia Marlen García Reyes, directora general del Instituo Nacional de Seguridad Social (INASS), al programa televisiu Mesa Redonda el 18 de novembre de 2021.
Aleshores la funcionària va informar que es protegia 46.993 dones i cinc homes a tot el país, a més que la pensió mitjana ascendia a 2.012 pesos.
Els anys 2020 i 2021, el país va aprovar altres instruments legals que beneficien les mares treballadores i busquen socialitzar les cures, en estendre el dret a les prestacions socials per llicència de maternitat a altres integrants de la família, a més del pare. Aquest és el cas del Decret llei 56/2021 «De la maternitat de la treballadora i la responsabilitat de les famílies».
La jurista Lidia Guevara explica diverses novetats d’aquesta norma en un article publicat al portal web del Tribunal Suprem Popular de Cuba, el gener d’aquest any.
“Una important acotació respecte a aquest dret rau en l’obligatorietat de la seva concessió per l’ocupador, tant al pare com a un altre familiar, sense que es pugui argüir algun impediment”, destaca Guevara referint-se a la llicència de maternitat i paternitat.
Per al jove periodista Jesús Muñoz "un canvi en la paternitat transforma maneres d'actuar en l'actualitat, però també contribueix a fer que les generacions futures d'homes i dones creixin amb altres models d'homes i de formes en què s'han de relacionar les persones en general" . Foto cortesia entrevistat
Es manifestaran prejudicis masclistes que impediran l’exercici d’aquest dret, en el cas dels homes? Especialistes i pares reconeixen que el trànsit a una paternitat corresponsable troba resistències a l’imaginari cultural masclista que perviu a la nació del Carib, a l’entorn familiar i entre amistats. “Àvies, amics, familiars i veïns de vegades posen frens i assenyalen a aquest pare que ‘és massa’, ‘això li toca a la mare’; són prejudicis que poden aturar el progrés i el canvi a favor del benestar”, refereix a SEMlac el jove psicòleg Rodríguez Ceballos.
Aquestes concepcions tradicionals s’han expressat en números i experiències de vida.
“L’assumpció d’una paternitat ancorada en models tradicionals implica, segons diverses investigacions, que molts homes encara viuen el procés de ser pares molt ancorats a la masculinitat hegemònica: ser seriosos, reservats, poc comunicatius, menys donats al contacte físic i a mostrar goig, emocions espontànies i afectes”, exemplifica Muñoz.
Per altres pares, els reptes són més complexes i passen primer per ser reconeguts i protegits legalment. Aquest és el cas de Rodríguez Ceballos, que, com a home gai, sent el desemparament legal i els prejudicis homofòbics com un desafiament per a l’exercici de la seva paternita.
“Que bé que seria una societat on ja ningú hagi de sortir del closet i la paternitat sigui educar la descendència amb amor i preparar-la per a la vida”, desitja Rodríguez Ceballos.
Aquest futur podria esdevenir-se si l’any 2022 s’aprovés el projecte de nou Codi de les famílies. La llei proposa canvis en el parentiu, el reconeixement i la protecció de la diversitat familiar, dels afectes i les cures, entre molts altres temes urgents en la societat cubana.
Per avançar, especialistes i pares proposen, a més, la permanència d’espais formatius per a pares, multiplicar la informació i els recursos disponibles per a ells, a més d’explicar més històries de paternitats afectuoses i presents.
Encara que el canvi està en marxa, Muñoz insisteix a continuar treballant amb els homes que siguin pares o que potencialment ho puguin ser, també amb les seves famílies i en l’àmbit públic. Doncs, alerta, les evidències científiques continuen mostrant l’existència de paternitats absents i desafiaments pels qui volen trencar amb els motlles masclistes.
.
