(Graf. eleconomista.es)
El Dia per la igualtat salarial entre homes i dones és una data per analitzar i plantejar el debat sobre el perquè en ple s.XXI encara estem parlant de que per un mateix treball les dones reben menys salari i també que els treballs relacionats amb la reproducció segueixen valorant-se a la baixa.
Cal fer esment que l’anàlisi de la desigualtat salarial ha de tenir en compte tant els elements que encara avui envolten la realitat de les dones en el mercat laboral com el context que la genera i la cronifica: divisió sexual tant en els treballs assalariats com els de cura, la segregació a l’hora de triar professió, segregació horitzontal persistent i estereotipada de l’ocupació que fa que hi hagi sectors feminitzats i masculinitzats, desigualtat en la promoció, valorar els llocs de treball en funció també d’estereotips sexistes o l’accés de les dones a llocs d’alta direcció.
La taxa d’activitat de les dones el 2014 segueix estant 10 punts per sota de la dels homes, la taxa d’atur és superior, de més llarga durada i en homes es redueix en major grau que en dones. L’ocupació de les dones és temporal i a temps parcial i es precaritza des de les reformes laborals que han tingut un impacte de gènere important.
Per tant parlar de bretxa en primer lloc passa per copçar que respecte a la inserció laboral i el poder adquisitiu les dones en general tenim pitjors condicions que repercuteixen durant tota la vida laboral i cicle vital.
En general podem afirmar que les dones reben menys salari sempre independentment del seu nivell d’estudis, i que la bretxa salarial ens afecta a totes i en totes les ocupacions i tipus de contractes encara que a més precarietat més bretxa, a més edat també i a més consolidació de sous i carrera professional també més diferencia de salari.
En els trams d’edat més baixos els salaris mitjans tan d’homes com de dones son similars però a partir dels 30 anys el salari dels homes va augmentant de manera constant al llarg de la vida laboral i en canvi el de les dones no.
A Catalunya, segons l’Enquesta d’Estructura Salarial (INE 2014), les dones cobraven el 2012 en salari brut 6905,33 € anuals menys que els homes. Poc a poc es va reduint aquesta diferencia respecte anys anteriors però malauradament no perquè es corregeixi la desigualtat sinó perquè les reformes laborals estan generant l’equiparació de sous a la baixa també per als homes.
Elaboració pròpia Secretaria de la Dona de CCOO, Informe 8 de març 2015
La bretxa la trobem en tots els grups d’edat, quan s’inicia la vida laboral tant homes com dones tenen salaris baixos. L’edat de les dones amb salaris més alts és la que va dels 35 als 44 anys i a partir d’aquí la bretxa va augmentant. El salari mitjà el 2012 de les dones va ser 31% menor que el dels homes i per grups d’edat la bretxa augmenta notablement dels 45 als 60 anys.
Per sectors d’activitat trobem que la bretxa existeix en tots ells, encara que tornem a trobar que en els sectors amb salaris més baixos com la construcció, la bretxa és menor.
Ara bé en el sector serveis tant feminitzat el salari brut per hora el 2012 era de 17,17€ pels homes i de 13,93 € per a les dones.
Des de les reformes laborals el contracte a temps parcial és una fórmula per a tenir ma d’obra barata i una flexibilitat a expenses de la voluntat arbitraria de l’empresariat.
Per tipus de contracte i tipus de jornada el salari sempre és inferior per a les dones i destaquem que en contractes de jornada complerta és on hi ha una diferencia considerable.
El salari brut anual i guany per hora d’un home amb contracte indefinit el 2012 ha estat de 17,88€ mentre que d’una dona ha estat de 14,32€, en contractes temporals el guany per hora dels homes ha estat de 12,45€ i el de les dones de 11,43€ hora.
Això vol dir que les dones han de treballar més de 60 dies més que els homes per cobrar el mateix.
Si mirem les vegades que els sous es multipliquen respecte al Salari Mínim Interprofessional (SMI) veiem que les dones son més en les franges on el seu sou només és una o dues vegades el SMI i en canvi els homes son la majoria quan els seu sou es multiplica per a 5, 6 i fins i tot més de 8 vegades el SMI. El 2012 El 17.36% de les dones treballadores cobraven de 0 a 1 vegada el SMI front el 7,52% dels homes treballadors mentres que les dones treballadores que cobraven de 5 a 6 vegades el SMI eren un 2,14% front el 4,22% dels homes treballadors a temps complert.
Està clar que tot i patir crisi com la majoria del sud d’Europa en el nostre país a diferencia d’aquests la bretxa es manté en l’índex de fa 10 anys amb un impacte molt gran en les dones de totes les edats i de tots els sectors d’activitat. L’esbiaix de gènere en les retribucions es converteix en bretxa més enllà de l’ocupació en prestacions d’atur o pensions
Potser millorar en politiques actives d’ocupació que tinguin en compte de veritat la condició de gènere podria millorar aquesta situació, una negociació col·lectiva amb garanties que fixi mesures i plans d’igualtat en les empreses i sobretot un canvi de mentalitats que faci del principi d’igualtat de gènere un principi de justícia i equitat.
Més informació:
Secretaria de Dona de CCOO de Catalunya
