El fotògraf brasiler Marcos Costa mostra a Vilafranca del Penedès aquesta col·lecció de fotografies
Són dones que no ocupen càrrecs polítics, ni càrrecs de poder. Cap d’elles pertany a les classes més privilegiades del país. Els prejudicis i la discriminació racials encara troben subterfugis per perpetuar-se en un país on el mestissatge i la simbiosi entre races és un fet habitual.
Aquesta mostra fotogràfica vol registrar alguns rostres de dones negres brasileres d’ara, d’aquest nou mil·leni. Són dones negres amb edats que van dels onze als seixanta tres anys. Nenes, adolescents, joves, mares i avies. Imatges que revelen la bellesa, la simplicitat, la veracitat i la subtilitat i que porten inserides una infinitud de dimensions expresives i simbòliques, esencials per a la construcció de l’autoestima i l’autoimatge, és a dir, de la identitat d’aquestes dones.
Aquestes dones negres formen una gran part de la població i mereixen el seu lloc històric, perquè viuen i contribueixen al desenvolupament de les seves ciutats i del seu país.
Atès que la discriminació de la qual són víctimes les dones negres brasileres té a la imatge fotogràfica, o a la seva absència, un dels pilars dels prejudicis, l’objectiu principal d’aquesta mostra és utilitzar la fotografia de forma inversa, valoritzant i evidenciant, d’una forma històrica, social i estètica, la dona negra.
L’exposició pretén, també, desxifrar la bellesa que hi ha en cadascuna d’elles, sense seguir els patrons dictats per la mirada eurocèntrica, invertint el paradigma estètic que han patit fins ara, i encara pateixen, les dones negres del Brasil: per una banda, el despreci històric de la seva bellesa al propi país, i per una altra, la bellesa tòpica de la dona negra, o mulata, associada a fenòmens ja tòpics com el carnaval, la festa i la exuberància, fàcil i de consum turístic. Així, es pretenen enriquir les referències estètiques que arriben del Brasil.
Les dones negres brasileres; una bellesa robada?
Descodificant les informacions contingudes en moltes fotografies recents (dins el context de Brasil), és a dir, anant més enllà de la pura imatge, ens depravem amb la lògica del consum, que ve dictada per la indústria de la bellesa. Però també ens trobem amb una altra qüestió més delicada, que és el “blanquejament” del país i la “desafricanització” de la cultura brasilera, o, com a mínim, la negació de la seva parcel·la negra, que sempre ha estat, i continua estant, ignorada.
Lluny de naturalitzar la relació “bellesa / lletjor”, es pretén senyalar com el no seguiment d’un patró estètic, d’una moda, fa que, en aquest cas les dones negres brasileres, siguin objecte d’una forma d’exclusió i de l’intent d’imposar “exhaustives pràctiques de blanquejament de la seva aparença”.
El procés de construcció de la imatge de la dona negra al Brasil, amb la realitat històrica de l’esclavitud sempre al rerafons, va anar seguint una “jerarquia de poder naturalitzada” segons l’aparença, una jerarquia que encara avui insisteix en continuar a la societat brasilera, on el blanc està a l’escaló més alt i el negre al més baix.
La imatge dels i de les negres que es va anar formant històricament mitjançant els estereotips encara s’hi troba a dins de la mentalitat de la població brasilera, i continua reduint de forma dràstica la identitat, la individualitat i la autoimatge de cada persona afrodescendent.
Nascut a Londrina, estat de Paranà, Marcos Antonio da Costa és Llicenciat en Arts Escèniques, Universidade Estadual de Londrina (UEL). Del 2000 fins al 2010 ha realitzat diversos cursos, seminaris i jornades sobre cinema, vídeo i fotografia, sempre en relació a la seva formació universitària i a l’activitat professional que ha vingut desenvolupant.
Del 2002 al 2010 va realitzar i produir un total de 10 espectacles, i va rebre dos premis del Ministeri de Cultura de Brasil per la realització de: “Anastàsia” i “Congada de Chico Rei”.
La seva experiència dins el món teatral recorre diversos àmbits, des de l’autoria de textos, fins a la realització, producció i direcció dels mateixos, així com el treball escenogràfic i de producció visual en general dels actors i actrius.
Tot el seu treball teatral està directament relacionat amb la reivindicació i valorització de l’herència cultural afrobrasilera.
La mostra es podrà veure a partir del divendres 27 de gener i fins al 17 de febrer a la Sala dPas de l’Escorxador (c. de l’Escorxador?, 19-21. 08720 Vilafranca del Penedès).
Totes les fotografies corresponen a dones de la ciutat de Londrina, estat del Paranà, regió sud del Brasil.
