Sovint els éssers humans podem avançar gràcies als nostres desitjos. Somiar és una de les nostres més transcendents capacitats intel·lectuals. Prefigurar el futur per a si o per a una comunitat ha fet sorgir en la història de la humanitat a qui identifiquem pel seu lideratge, per la seva valentia, per la seva empenta llanço o bé per la seva genialitat. Prefigurar és prendre en les nostres mans això, un desig que penetri, que transcendeixi, que aconsegueixi aquest objectiu.
Aconseguir el desig, no és només pensar-ho. És posar fil a l’agulla i construir-lo. És així com moltes persones, comunitats o països, són capaços d’aconseguir fites o propostes.
Què és el que vostè desitja per al 2013? A més de pau i eradicació de la violència contra cada mexicà o mexicana, què més? Només els seus propòsits personals? O bé alguna cosa més substantiva.
Jo tinc tres desitjos per a l’any que comença:
Primer desig: que a Mèxic es faci bon periodisme. De manera professional, on cada qüestió que ens arribi via els mitjans es pugui verificar, tingui fons i forma. Que les idees tinguin d’on agafar-se.
Estic pensant en el periodisme que fan algunes dones a Mèxic. Estic parlant d’Anabel Hernández que ha pres un document oficial i li ha posat nom, rostre, dades a més de 25 mil persones desaparegudes durant el sexenni de Felipe Calderón. Això és més enllà de la denúncia fàcil o l’eterna costum, cada vegada més comú, l’intercanvi de cartes i peticions. Posar rostre, és posar sentit a la tasca periodística, encarnar els esdeveniments, deixar testimoni històric. No és suficient la denúncia.
El meu segon desig és que a Mèxic es pugui parlar, es pugui investigar, es pugui tenir llibertat de premsa, no només per qualificar, sinó per complir fidelment amb el dret dels que vivim a Mèxic de conèixer el que està succeint, conèixer el curs de les accions governamentals, de la activeu dels grups civils o no governamentals. Tinc el desig del bon periodisme com escut contra les agressions i que aquesta violència cessament veritablement. Que pari la persecució a periodistes, que desapareguin tots els mecanismes creats per a la defensa d’alguna cosa que està previst a la Constitució. Que es compleixi la Constitució, que fem de la llibertat un sistema de vida, una forma de govern, sense demagògia i sense mentides.
El meu tercer desig és que durant 2013 siguem capaços de dialogar, sense renunciar als nostres principis i punts de vista. És temps de contribuir a la governabilitat ia la pau nacional, des d’una cantonada digna i capaç, més enllà dels interessos elementals, dels pressupostos que cada persona, grup o associació albiren.
Respectar les diferències, harmonitzar els projectes, buscar espais reals de reflexió i pensar en un futur més humà i simple, més complex i profund. No renunciar a aturar la injustícia, la discriminació de la majoria poblacional que som les dones, no renunciar al desig de transformar la nostra situació i no lliurar-nos al cant de les sirenes. Però sí veure el context, no podem aconseguir la llibertat per les dones, sense aconseguir la llibertat per a tothom arreu.
Ara el 2013 es posarà a prova tot el que ha dit el nou govern, la seva febril activitat legislativa, un pressupost que ha donat un trosset a molts interessos i un núvol de paraules que caldrà anar desfent. Ara sabrem d’on ve i per on ens portarà la nova acció de les indies i dels indis de Chiapas, quan no cessen els crims i encara es pot llegir amb indignació com només en tres dies, els darrers de l’any, hi va haver tantes víctimes, entre elles, moltes civils per bales, una joveneta definida com la més buscada per les autoritats policials i desenes de crides per trobar les desaparegudes.
Probablement 2013 requerirà de la nostra consciència i la nostra intel·ligència, però també de la nostra fortalesa humana per no caure en el desànim, però tampoc es pot caure en una credibilitat malsana. El nou govern és el vell règim, sens dubte, caldrà observar i seguir detingudament abans de caure en els seus braços.
