Aborden temes com els feminicidis, la diversitat sexual, la política i la xenofòbia. A Mèrida sorgeix aquest col·lectiu que s’expressa per mitjà del teatre cabaret i el burlesque. A Mèxic el teatre cabaret és una tradició que va veure els seus inicis als anys 20 en els shows improvisats de carpa i al teatre de revista, que es duia a terme a la Ciutat de Mèxic.
Personatges com Palillo, Cantinflas, la Guayaba y la Tostada, realitzaven crítiques cap a la societat i política mexicana a través del seu peculiar humor. No obstant això, en els anys 40 el cabaret canvia de rumb i es converteix en espectacle de “ficheras” i “vedets”, pel fet que el llavors president Manuel Àvila Camacho va vetar aquest tipus de crítiques.
No va ser sinó a finals de la dècada dels 80 i principis dels 90 que Jesusa Rodríguez i Liliana Felipe donen peu al cabaret contemporani, on es reprèn la crítica cap al sistema polític de Mèxic i la seva societat amb molt més força, acompanyat de l’humor basat en la farsa.
Des de principis del segle XX i fins a l’actualitat, Las Reinas Chulas, conformades per Nora Horta, Marisol Gasé, Ana Francis Mor i Cecilia Sotres s’han encarregat de mantenir viu aquest gènere dramàtic.
A la ciutat de Mèrida, capital de l’estat de Yucatán, sorgeix amb la mateixa finalitat un col·lectiu de dones de diferents generacions, anomenat Arrabaret, conformat per Ali Madai Becerril, Verónica Valenzuela Sant Rosa, i Goreti Herrera Aguilar.Aquesta agrupació, sorgeix principalment com un interès feminista de les pròpies integrants, per utilitzar el teatre cabaret i el burlesque com a mitjans per transmetre les seves idees a la societat i conscienciar sobre qüestions de gènere, i masclisme.
“Ens ha donat el teatre cabaret el recurs per dir el que ens fa mal, el que ens indigna com a societat, com a dones”, va assenyalar Verónica Valenzuela, que descriu al gènere teatral com dissident i transgressor i que també utilitza la farsa com a recurs.
“Toquem totes les fibres sensibles. Els nostres esquetxos sempre són irònics, no ens burlem com a tal, sempre fem servir una farsa, una ironia, com per platicar però alhora suavitzar una mica i riure, sempre fent pensar en alguna cosa”, van esmentar.
Una altra de les característiques principals del cabaret contemporani és la utilització de poca roba, que neix de la tradició del burlesque, com a recurs per transmetre un missatge. Referent a això, les artistes comenten que si bé no recorren a això en totes les seves presentacions, el fer-ho té un rerefons transgressor i de seguretat.
Goreti Herrera destaca que el cabaret l’ha ajudat no només a curar la seva autoestima, brindant-li la confiança sobre el seu propi cos, sinó també a expressar els seus sentiments quan es troba a l’escenari.
Per Verónica Valenzuela, aquest recurs del burlesque és una forma d’acceptar el seu cos i el que és, una manera de “alliberar de l’opressió que la societat t’està marcant”, fent-la sentir-se segura amb si mateixa, independent, transgressora i que està en harmonia amb qui és i amb el seu cos.
Ali Madai, qui és qui porta menys temps fent cabaret de les tres, assenyala que el nu en escena reivindica la seva sensualitat i sexualitat i la de les seves companyes com a dones, i convida el públic a que se senti lliure d’expressar-se, i de no reprimir aquesta part.
“En un xou, la” poca roba “és una eina del burlesque, perquè a nosaltres ens allibera també de la censura al cos, ja estem transgredint; per això en el cabaret hi ha poca roba”, han detallat.
Tot i tractar amb aquesta temàtica les tres cabareteres, tant en els seus treballs individuals com en conjunt, aborden altres que competeixen a la societat mexicana i sobretot a la yucateca, com els feminicidis, la diversitat sexual, la política i la xenofòbia, entre altres.
Aquests tòpics sorgeixen de qüestions personals de cadascuna, de males experiències que han viscut en els seus contextos. Abans de realitzar alguna presentació, fan la tasca d’investigar i aprofundir sobre aquest tema.
“A través de la investigació, colectivitzem aquest sentiment i passem per un procés de sanació, on allò que et fa mal ho vas convertint en riure, perquè tu puguis transmetre-ho al públic en aquesta forma però alhora, críticament”, va dir Ali Madai.
La finalitat de cada xou que presenten les arrabareteras és el de millorar el concepte del cabaret contemporani i desllindar-lo del xou de “ficheras”, així com crear inquietuds i qüestionaments en el seu públic sobre el que esdevé en la societat actual.
“És un xou complet de cabaret, has de veure-ho perquè t’hi identificaras, perquè som persones que estem vivint el mateix i ens preocupen les mateixes coses, hi ha empatia amb l’altra gent, només que a vegades no sabem com dir-ho”, van finalitzar.
Arrabaret col·lectiva es presentará en la ciutat de Mèrida, a la Celebració LGBTIQ + “Queer party”, que es durà a terme el dijous 26 d’octubre a punt de les 8:30 de la nit, i el dissabte 27 estarà “La mort chiquita” a les 9:30 de la nit, en coneguts llocs del Centre Històric.
