Tamara Carrasco
Els rostres fins ara desconeguts o poc visibles en els mitjans de Tamara Carrasco, Cristina Manresa, Annabel Marcos i Teresa Laplana se sumen als de les dones que estan sent processades per la seva participació en el procés independentista català.
Mentre Tamara Carrasco, veïna de la població de Viladecans i membre d’un CDR (Comitè de Defensa de la República), s’enfrontava aquest 12 d’abril a l’Audiència Espanyola, acusada inicialment pels delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme; al Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell es citava per un delicte de desobediència a Cristina Manresa, comissària dels Mossos d’Esquadra, per l’actuació d’aquest cos durant l’1 d’octubre, quan es va dur a terme el referèndum independentista considerat il·legal. O el cas de la Intendenta dels Mossos Teresa Laplana que fou cridada a l’Audiència Nacional. I encara el cessament pel 155 d’Annabel Marcos, Directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Al mateix temps aquest mateix dijous, 12 d’abril, a Escòcia, el Tribunal d’Edimburg ha decidir obtenir més informació per pronunciar-se sobre l’euroordre presentada per Espanya demanant l’extradició de la consellera Clara Ponsatí. La justícia espanyola ha rebut diverses garrotades internacionals a causa de les negatives de diversos països (Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya) a accedir a l’extradició immediata de membres del govern català destituït després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
Ponsatí, al costat de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Marta Rovira, detingudes o en l’exili, van ser el centre d’un acte reivindicatiu realitzat la setmana passada per, segons l’entitat organitzadora, visibilitzar a les dones que estan sent represaliades per la seva acció política i que no mereixen, pel que sembla, la mateixa atenció mediàtica que els seus companys detinguts o que estan fora del país.
Imatge de Mireia Boya i Tamara Carrasco.
En el sentit de visibilitzar a aquestes dones, l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya (també processada, però en llibertat, com ho està també Meritxell Borràs) en una carta pública adreçada a Carrasco assenyala el següent: “Tamara Carrasco, dignitat del Baix Llobregat més combatiu, lluitadora per els drets i les llibertats de totes en cada lletra del teu nom. Que ningú intenti invisibilizar-te ni deshumanizar-te amagant el teu nom i reduint-te a un titular anònim. Que els carronyers no facin sang amb el teu sofriment. Tu ets nosaltres i nosaltres, des d’aquí fora, som tu, perquè tots som CDR”.
Els delictes pels quals s’ acusa a Carrasco han estat molt criticats des de diferents sectors i organitzacions socials, ja que consideren que el fet de bloquejar carreteres durant una protesta no pot ser considerat un acte de sedició, molt menys de terrorisme ni de rebel·lió. Després d’estar 48 hores sota custòdia de la Guàrdia Civil, el jutge Diego de Egea l’ha deixat en llibertat amb càrrecs i n’ha reduït els càrrecs a “desordres públics”.
Cristina Manresa i Josep Lluís Trapero.
D’altra banda, el Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell investiga les responsabilitats de l’acció dels Mossos durant l’1 d’octubre i ha citat pel delicte de desobediència a la comissària Cristina Manresa i l’intendent i número 2 de la regió Metropolitana Nord, Xavier Creus. Les persones de més càrrec en aquesta força policial catalana estan sent acusades i, en general, tampoc reben una visibilització mediàtica important, tal és el cas de qui va ser Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que va ser degradat i està sent processat.
Més informació a La Independent:
“Cap dona en l’oblit”, acte reivindicatiu a Gràcia
Investigades i perseguides pel procés
Dolors, no ens tancaran les ànsies de llibertat
Meritxell Serret, fermesa rere un somriure sincer
Clara Ponsatí, decidida i valenta
Catalunya: 23 de març de 2018. Presó o exili: “No defallirem”
