La invisibilitat de les dones a la història, a la literatura, a l’art, a la ciències i a moltes d’altres disciplines és un fet irrefutable i que hem patit des de sempre. Tant és així, que les dones hem d’emprendre la ingent tasca de recuperar la nostra pròpia història de l’oblit, perquè no es perdi en el silenci. Necessitem referents per construir-nos com a subjectes que també han tingut un paper rellevant en l’evolució de la nostra societat i de la nostra cultura. Hem de recordar que nosaltres també existim.
Des del blog Lyceum Club Femenino, creat per les activistes Kika Fumero i Paz Montalban, tenim el repte de recuperar la història d’un bon grapat de dones que l’any 1926 van fundar a Madrid la primera institució cultural de caràcter laic i formada íntegrament per dones: el Lyceum Club Femenino de Madrid.
La nostra intenció és fer un exercici de memòria, tot recuperant els testimonis, les lluites, els somnis i els reptes d’aquesta generació perduda. I per què? Doncs perquè creiem que tota la tasca que van iniciar ha quedat inacabada, perquè ens sentim en deute amb totes elles i, seguint-ne el rastre, volem perpetuar el seu exemple per aprendre, reflexionar, discutir, construir, transgredir, en definitiva, donar-los el reconeixement que no van tenir a la seva època i fer créixer la llavor que van sembrar.
Fer front al patriarcat i a l’Església
Aquestes dones van iniciar un camí difícil i perillós, havent de fer front al patriarcat i a l’Església, que volia sotmetre les dones a l’àmbit domèstic. Van patir també desqualificacions que sorgien de la misogínia més recalcitrant: van ser titllades de “boges”, “ximples”, “dones desnaturalitzades”, “liceòmanes”, “enemigues de la família cristiana”, “desertores de la llar”… Amb la consegüent opressió de la societat de la seva època (intel·lectuals, metges, periodistes), fins al punt que van haver de recórrer a la justícia per defensar el que elles creien que era irrenunciable.
Van tenir la valentia i la gosadia de desmarcar-se del que s’esperava d’elles per convertir-se en unes ciutadanes compromeses i actives en la societat que els va tocar viure. La seva força es va traduir en una presa de consciència de la importància de crear xarxes entre totes elles i compartir les seves problemàtiques, i també les seves capacitats per construir nous horitzons professionals i personals. Era l’eclosió de la dona moderna, que es va anar gestant a finals del segle XIX i principis del XX.
Malauradament, la Guerra Civil espanyola va acabar amb aquest reducte feminista que va existir durant bona part de la Segona República. La seu del Lyceum Club Femenino de Madrid va ser tancada per motius polítics i va ser entregada a una delegada de La Falange. El somni de l’Espanya republicana i d’aquestes dones es va trencar per sempre.
També ens farem ressò de l’existència del Lyceum Club de Barcelona, que va ser creat l’any 1931 en un pis de la Via Laietana de la capital catalana. Provarem de fer una aproximació a les dones que el van fundar i conèixer-ne els objectius.
Cada setmana, un nou ‘post’
Cada setmana pengem un post al nostre blog en què parlem de dones integrants del Lyceum Club o de temes relacionats amb aquest assumpte. També proposem recursos didàctics perquè personatges rellevants d’aquesta institució s’incloguin com a objecte d’estudi a l’escola i als centres d’educació secundària.
El nostre projecte també treballa per una educació igualitària i diversa, per aquesta raó caminem fent costat al projecte Diversidad y Coeducación. Creiem que és fonamental una educació que lluiti contra el masclisme, el sexisme, el classisme i l’homofòbia.
Tothom qui ho desitgi pot seguir la pista d’aquesta iniciativa a Lyceum Club Femenino i a la pàgina de Facebook, perquè creant sinèrgies i sumant forces la lluita és més fructífera.
