Com es parla, es veu, es valora i s’explica la dona en els mitjans, és d’allò que tracta “Cambio lingüístico y prensa”, el nou llibre d’Eulàlia Lledó que fou presentat aquest dimecres.
L’últim treball d’ Eulàlia Lledó mostra els canvis que s’estan plantejant no només en l’ús de la llengua en els mitjans, sinó que es revela un avanç en la manera de veure el món que, en definitiva, és favorable a la dona, és el que es desprèn dels comentaris realitzats durant la presentació del llibre “Cambio lingüístico y prensa” que es va dur a terme al Centre Cultural de Dones Francesca Bonnemaison.
El llibre, elaborat durant uns quants anys, és el resultat de l’anàlisi d’innombrables articles dels principals diaris i de diverses revistes. Lledó mostra diversos exemples sobre els quals realitza una anàlisi de l’ús de la llengua des de l’androcentrisme i el patriarcat i assenyala, a més, els canvis que s’han produït en els darrers anys que, tot i que haver-hi encara moltes mancances, porten un bon rumb si d’igualtat de gènere es tracta.
“Ja s’hi poden posar com vulguin les acadèmies, hi ha canvis evidents perquè noves fórmules apareixen, perquè és la gent la que fa la llengua i crea el camí. El canvi es consolidarà al marge dels que decideixin per on ha d’anar la llengua”, va dir Lledó durant l’intercanvi d’idees que es va produir entre les persones assistents en finalitzar la presentació.
Canvi inexorable
La historiadora Marta Selva, expresidenta de l’Institut Català de la Dona, va assenyalar que “el llibre planteja la inexorabilitat del canvi de la llengua” a causa de les transformacions socials que “juguen a favor nostre. Esperarem, en conseqüència”.
Selva entén que “Cambio lingüístico y prensa” planteja un diagnòstic dels usos de la llengua, així com un nus i un desenllaç, en un procés que va des de la ridiculització de la igualtat lingüística, l’advertència de situació de perill dels que estan en contra i la consolidació final d’aquests canvis.
“Aquests canvis no són estètics, sinó profunds. Revelen una mica més, que es necessiten paraules noves amb un altre punt de vista”, va dir. Ha recordat que la llengua ha estat i és usada com “instrument d’opacitat” cap a la dona i que aquesta mutació qüestiona aquesta opacitat.
Exemples letals
“Aquest llibre és demolidor, trencador, si es té en compte qui són els autors dels fragments periodístics” que Eulàlia Lledó va triar com a exemples de l’anàlisi que realitza, va dir la periodista Maricel Chavarría, que també va presentar el llibre.
Va llegir alguns d’aquests fragments, als quals ella va qualificar com “exemples letals” de l’ús de “fórmules rígides i antiquades” que encara es mantenen en l’ús de la llengua en la premsa, però, és positiu el fet que ja es vegin i siguin considerats com desfasats.
Amb tot, ha afegit, es comença a observar una alternança cap als canvis, ja que abans hi havia usos que grinyolaven i ara, en tot cas, són més subtils.
“Aquest llibre, més que indignar-me, que també, em va fer riure perquè amb elegància, com ella sap fer-ho, l’Eulàlia posa les coses al seu lloc”, va afegir.
Un tema que desborda
Per Lledó, actualment “la igualtat en el llenguatge és un tema que s’està desbordant” a les mans dels qui el volen contenir i les fórmules utilitzades per a això “estan emergint de la gent més impensada”, perquè, a causa de la pressió, són els mateixos que fan de contenció els que acaben fent un ús més equitatiu del llenguatge.
Va reconèixer que actualment es viu un retrocés en els drets socials i que això es pot veure reflectit en la llengua, pel que ha afirmat que no s’ha de baixar la guàrdia i buscar formes de visibilitzar la dona.
Eulàlia Lledó és doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. És especialista en la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics en la llengua i en la literatura. És autora, entre d’altres, dels llibres: “De lengua, diferencia y contexto”, “Las profesiones de la A a la Z”, o “De mujeres y diccionarios. Evolución del femenino en la 22 ª edición del DRAE”, “Respuesta a sor Filotea de la Cruz”. “Dona finestrera”, “Dona balconera”, el pròleg a “La virgen de los septiembre puñales” i “La voz perversa”, de Vernon Lee, o l’edició de “Tierra de Ellas”, de Charlotte Gilman.
