Facebook Fridays for Future wikipedia
Les joves activistes arribades a Glasgow des del Sud del món, denuncien també com el canvi climàtic afecta més durament la vida de les dones als seus països.
OPINIÓ
El canvi climàtic s’ha estès arreu, amb grans devastacions, entre sequeres i inundacions: ja ningú no ho pot negar, veient les dràstiques reduccions del cabal de grans rius, com el Colorado o el Mekong, el Paranà i el Paraguai, fins al petit Po a Itàlia, amb greus danys a l’agricultura, mentre les glaceres de tot el món, incloent l’Àfrica, s’estan reduint cada dia.
Cada dia desapareixen espècies animals, (paciència si són exòtiques, es dirà, no em canvia la vida que hi hagi menys elefants), sinó també algunes tan familiars als nostres paisatges, com les orenetes, o tan importants en la pol·linització de les plantes com les abelles, estan en perill. Vol dir que l’activitat humana en poques dècades està destrossant allò que la natura va construir en milions d’anys? Vol dir que el nostre estil de vida també cruix i necessita una forta reflexió sobre això? Sí, i sí.
El canvi climàtic ha arribat fins a les nostres butxaques, amb la pujada dels preus del llum i el gas, i les cues per a la gasolina al Regne Unit. Un encreuament de factors geopolítics i comercials com la reducció del subministrament de gas rus per a Europa, o l’embús d’un navili al canal de Suez, ens han mostrat fins a quin punt l’actual economia globalitzada ens fa interdependents i fràgils.
Urgeix accelerar la transició verda, posant en pràctica els acords de París del 2015, arribant dins el 2030 a la neutralitat carbònica; és a dir, produir sense emetre CO2, ja que aquest gas està asfixiant la vida al planeta. Però hi ha resistència de la Xina, l’Índia i Rússia, que no volen renunciar fins al 2060 o 70 a les economies basades en l’ús de carbó, gas i petroli. Hi ha resistències també als Estats Units en contra el pla ambiental de Biden fins i tot de part d’un senador demòcrata, Joe Muchin, que s’ha enriquit amb el carbó i sosté que reconstruir una vegada i una altra les cases destruïdes per les inundacions li convé més que renunciar a la producció del carbó. És així com els interessos particulars de fulano o mengano, l’activitat de tal o qual Lobby de companyies contaminants, o la difusió de fake news poden ser determinants en les decisions globals. En aquest moment es tracta del futur de la humanitat.
És complicat governar el món, se sap. Al recent G20 de Roma, acabat amb l’alegria (forçada?) d’una foto de líders mundials llançant una monedeta a la fontana de Trevi, s’ha repetit el mantra de la promesa de limitar l’increment de la temperatura del planeta a 1,5 graus, quan –amb el lent ritme actual de transició energètica– està previst un desastrós increment de 2,7 graus.
Per això, “Quina quantitat de bla bla, fins ara”, ha denunciat Greta Thunberg, juntament amb milers de joves manifestants arribats a Glasgow per exigir mesures més ambicioses, amb una crida als líders mundials que ha recollit en poques hores 1,3 milions de signatures. A la manifestació de Glasgow del 6 de novembre també prenen la paraula amb ella, també les tres noies més actives en el moviment global Friday for the Future.
Una és Vanessa Nakata, ugandesa de 25 anys, d’exuberant cabellera afro, energia i resistència a tota prova. No li va importar que se’n mofessin quan va estar dies aixecant un cartell que deia “Amor Verd, Pau Verda”, per cridar l’atenció al govern sobre els problemes ambientals. Ha seguit en el seu compromís, escrivint un llibre que documenta els drames causats pel canvi climàtic a l’Àfrica i, a més, ha fundat el Rise Up Movement, esdevenint una veu en congressos internacionals tot recordant l’existència i els anhels d’Àfrica . “No ens podem resignar davant de la pèrdua de les cultures, de la fam, de l’extinció. Cal mesurar els costos reals de les produccions contaminants, ara descarregats sobre les poblacions locals…”, afirma amb força.
Com ella, Ou Hongyi, xinesa de 18 anys, va començar als 16 a plantar-se amb cartells escrits a mà davant del palau governamental de Guilin, al sud de la Xina. No era una veu al desert. Més de la meitat de les protestes que es van fer el 2012 eren sobre temes ambientals. “La Xina té ciutats altament contaminades, amb moltes indústries traslladades des del Nord del món. Sense voler culpabilitzar ningú, cal preguntar-se: val la pena destruir tanta riquesa biològica per induir consums superflus o nocius a la gent privilegiada del Nord?, afirma. Cal canviar el model d’economia, deixant de considerar el guany com un valor absolut i, en canvi, cercar un benestar equilibrat, amb justícia climàtica. El canvi climàtic multiplica les desigualtats”.
Mitzi Joelle Tan, filipina de 24 anys, la tercera oradora de la manifestació, va més enllà, demanant al Nord global reparacions per a les poblacions afectades per l’augment de tifons a les Filipines. Mitzi ha canviat la seva vida, després d’haver conegut els indígenes Lamud, obligats a desplaçar-se, amb amenaces i assassinats, per les companyies que produeixen combustibles fòssils contaminants. Aquestes empreses són finançades per l’Standard Chartered Bank de Londres, així com per institucions financeres internacionals, mentre als representants de les poblacions afectades per aquestes produccions se’ls nega la participació a les seus on es decideix què i com produir. Per això Mitzi ha fundat l’organització “MAPA, Most afected Peoples and Areas” per defensar els seus drets. “Si a les COP s’hagués permès la participació de representants indígenes i de poblacions locals, no hauríem arribat al desastre actual”.
Les joves activistes arribades a Glasgow des del Sud del món, denuncien també com el canvi climàtic afecta més durament la vida de les dones als seus països. Amb les sequeres, elles, que recullen aigua i cultiven, han d’anar més lluny a buscar-la, carregant de vegades els seus fillets. Els desastres ambientals, reconeix l’ONU, comporten un augment de les situacions de violència domèstica i el tràfic de dones, i que més pares obliguin a les nenes a matrimonis precoços. Per això, la lluita contra el canvi climàtic ha d’anar paral·lela a la lluita pels drets de les dones. I al revés.
Un estudi australià d’A. Mavisakalia i Y. Tarverdi, realitzat el 2018 a 91 països (assenyalat per la directora central de l’Institut Nacional d’Estadística italià, Linda Sabbatini), demostra que on hi ha més representativitat política de dones al Parlament, hi ha més atenció i eficàcia en les polítiques ambientals: això per un sentit de responsabilitat envers la comunitat que és més freqüent, encara que no exclusiu, en les dones.
En aquest moment, afirmen les joves oradores a Glasgow, els i les líders mundials som nosaltres. No podem esperar passivament les decisions dels governs, sempre tèbies i tardanes.
Per sort, en el panorama força gris de la COP, hi ha hagut notes positives, com ara obrir espais de col·laboració entre governs i forces socials, empreses, bancs, alcaldies. Hi va haver el compromís de 450 bancs i fons com el Black Rock, que representen el 40% de la finança mundial, per deixar de finançar empreses contaminants. La City de Londres promet ser el primer centre d’emissions zero, l’alcalde de Florència subratlla la importància de plans locals.
Però cal una ciutadania activa i conscient, ja que la transició no és només energètica, sinó cultural, cap a una economia més equitativa i sostenible, feta de petits i grans canvis. Reducció de malbaratament alimentari, reciclatge, reducció de l’ús de plàstic, economia circular. Amb més dones que participin als fòrums locals, nacionals i internacionals, per cuidar millor la “casa comuna”, la nostra Terra.
twitter @GretaThunberg
