Foto:El-nacional.com
Liderant la llista de països amb major proporció de pobresa extrema a nivell mundial, l’Índia està intentant controlar la seva població. Els successius governs han seguit el camí de menor resistència: esterilitzar a les dones, sense tenir en compte les seves necessitats i interessos.
Una mort anunciada
Aquesta setmana han mort 14 dones a l’Índia, després de ser sotmeses a una operació gratuïta d’esterilització, com a part d’un programa governamental destinat a controlar el creixement de la població del país. Un total de 83 dones, totes de comunitats pobres, menors de 32 anys, van ser esterilitzades el dissabte 8 de novembre en un hospital situat als afores de la ciutat de Bilaspur, a l’estat central de Chhattisgarh, en el lapse de sis hores. Cadascuna d’elles va rebre el pagament de 600 rupies (8 €), per a participar en el programa, segons ha informat el cap mèdic de l’estat, SK Mandal, a l’Associated Press.
Fins al moment, abunden més les declaracions que els aclariments. Els metges van adduir que “això no era l’habitual”. Per la seva banda, el ministre en cap de Chhattisgarh, Raman Singh va al·legar: “Pel que sembla, l’incident es va produir a causa de la negligència mèdica”, va demanar paciència i va assenyalar que les famílies de les víctimes rebrien, cadascuna, un pagament compensatori de 6.600 $ . Mentrestant, el ministre Narendra Modi, des de Myanmar, on es trobava de visita oficial, va expressar que ja havia parlat amb Singh i esperava una investigació exhaustiva.
Enmig de tanta confusió, els cirurgians de l’estat es van reunir d’emergència la nit del dimarts 11 per discutir sobre les pràctiques de cirurgia i directrius de l’anticoncepció quirúrgica i valorar la continuïtat del programa d’esterilització, el qual havia de complir amb un objectiu 180.000 esterilitzacions a l’any, definida pel govern central, segons ha informat Mandal. No obstant això, un portaveu de la Secretaria de Salut federal es va negar a confirmar si el Govern central havia fixat quotes d’esterilització. El govern central de l’Índia, va sostenir, va deixar de fixar objectius per a l’esterilització de les dones en la dècada de 1990.
El subdirector de salut de l’estat, Amar Singh va dir que “pel que sembla les dones han mort a causa d’enverinament de la sang o xoc hemorràgic”. El superintendent mèdic de l’Institut de Ciències Mèdiques de Chhattisgarh, Ramanesh Murthy, on algunes de les dones van ser enviades per tractament, ha assenyalat que els metges que van operar a les dones estaven “ben entrenats”. “No sé com va succeir això”, es va exclamar. Va afirmar que els metges van realitzar la laparoscòpica mínimament invasiva, cirurgia que dura menys de cinc minuts a ser realitzada i amb anestèsia local, per això, les dones van ser donades d’alta el mateix dia. Però dilluns, moltes van tornar queixant-se de dolor i la febre, i a la nit, vuit havien mort, va dir Murthy. De moment, han estat suspesos quatre metges del govern, inclòs el cirurgià que es va encarregar de les operacions i el director mèdic del districte. Després va arribar el silenci. S’ha evitat fer més comentaris fins que les autòpsies determinin exactament la causa de les morts.
Mentrestant, prop de 20 dones estan en vigilància intensiva. “El seu estat és molt greu. La seva pressió arterial és baixa” va dir el Dr. Ramesh Murty. “Ara estem concentrant tot el tractament en elles, no en la causa”. I el govern central ha enviat un equip mèdic a Bilaspur d’urgència per ajudar en la seva recuperació.
El control de la pobresa a través dels cossos de les dones
Liderant la llista de països amb major proporció de pobresa extrema a nivell mundial, l’Índia està intentant controlar la seva població. Els successius governs han seguit el camí de menor resistència: esterilitzar a les dones sense comptar amb el seu consentiment lliure i informat. Per això, realitza milions d’esterilitzacions gratuïtes per a les dones i els homes que vulguin evitar el risc i el cost de tenir un nadó. No obstant això, són més les dones pobres que accedeixen a esterilitzar-se, a canvi d’un incentiu de 8 €, que reben una sola vegada, després de sotmetre’s a la cirurgia (l’equivalent a la paga d’una setmana d’una persona pobra). I és que al país, prop de 180 milions de persones encara viuen amb menys de 1.25 dòlars al dia.
Si bé el 1996, l’Índia va deixar d’emetre els objectius nacionals per a l’esterilització femenina, assenyalant que se centraria en educar les dones sobre altres maneres de prevenir la concepció, aquest acord va acabar per diluir-se i no es va complir la seva implementació a nivell estatal . Així ho va evidenciar un informe de Human Rights Watch.
El país té una de les taxes d’esterilització més altes del món entre les dones. Segons les Nacions Unides, aproximadament un 37% de dones se sotmeten a aquest tipus d’operacions en comparació amb un 29% a la Xina. De fet, 4,5 milions de dones van ser esterilitzades cap al 2013, segons el govern indi. A moltes, com les de Chhattisgarh, se’ls va oferir un pagament de 600 rupies per sotmetre al procediment, ja que eren pobres en la seva majoria. En el mateix període, es van esterilitzar a només 120.000 homes.
Foto:neocolonialismo.blogspot.com
Fites i mètodes de coerció per esterilitzar les dones
Segons Human Rights Watch, alguns estats a l’Índia han mantingut les fites d’esterilització per als funcionaris de salut, i sovint s’utilitzen tàctiques d’intimidació per obligar les dones a sotmetre’s al procediment i així aconseguir complir els objectius de control de la població. En una enquesta realitzada per l’organització a 50 treballadors i treballadores de salut i la cura de la infància, en dos districtes rurals de Gujarat, es va evidenciar que les autoritats dels districtes i subdistrictes continuar assignant objectius anuals per a l’anticoncepció, amb èmfasi en la esterilització femenina, fins i tot van rebre amenaces de retallades de salari i suspensió si deixaven de complir els objectius. Encara que també els van oferir incentius, com cotxes i monedes d’or, per aplicar procediments quirúrgics.
Aquests procediments es realitzen sovint en condicions poc higièniques, amb equips d’operació corroïts, evadeixen les directrius establertes pel Ministeri Federal de Salut i Benestar Familiar que garanteixen una esterilització segura, que estipulen les tècniques quirúrgiques, l’atenció postoperatòria i què fer en cas de complicacions. Les directrius per als Campaments d’Esterilització també estipulen que un equip quirúrgic hauria de portar a terme com a màxim 50 esterilitzacions al dia.
L’activista Brinda Karat de l’Associació Índia de Dones Democràtiques sosté que els incentius, així com les quotes d’esterilització establertes pel govern, posen en evidència la forta pressió que les autoritats de salut exerceixen sobre les pacients perquè se sotmetin al mètode definitiu, amb o sense el seu consentiment, en lloc d’aconsellar-les sobre altres formes d’anticoncepció. És així com les dones, els seus cossos i la seva autonomia sexual i reproductiva es vulneren amb impunitat a causa del control de la natalitat.
Cossos racialitzats i en condició de pobresa en la mira de les esterilitzacions
Es fa evident que el programa d’esterilització de l’Índia està dirigit de manera desproporcionada cap a les poblacions més pobres i rurals (les castes baixes i la població dalit). El 2012, 53 dones van ser esterilitzades en el lapse de dues hores a l’estat de Bihar; les operacions es van dur a terme en una escola secundària que no tenia accés a aigua corrent o equip d’esterilització. Bihar té el més baix ingrés per càpita a l’Índia. A més, amb el cens de 2011 es va evidenciar que tenia la taxa més baixa d’alfabetització. El 2013, l’estat va dir que planejava obrir hospitals de campanya o campaments-temporals per a realitzar 13.000 esterilitzacions.
I l’any passat, a Bengala Occidental, la cinquena part més pobre dels 29 estats de l’Índia, més de 100 dones es van quedar inconscients en un camp de Bengala Occidental després d’una esterilització massiva que va sortir malament, en un hospital que no tenia capacitat suficient per a albergar a aquest nombre de pacients. Asha Thakur, de 37 anys, una de les que es van sotmetre a la lligadura de trompes, va dir: “Els metges eren abusius i ens van tractar com a animals. Tots estaven preocupats per l’hora, perquè volien acabar el més ràpid possible”. Quan se’ls va preguntar als funcionaris de salut al Parlament sobre aquest succés, van assenyalar un antecedent: “en el període 2009-2012, el govern va pagar una indemnització a les famílies a causa de 568 morts relacionades amb l’esterilització”.
Mentre que l’esterilització pot semblar una solució de planificació familiar definitiva als ulls del món desenvolupat, continua sent el mètode principal de planificació familiar a tot el món, segons les Nacions Unides. I el seu abús està molt estès. A l’Uzbekistan, per exemple, desenes de milers de dones de minories pobres s’esterilitzen anualment per tal de complir amb les quotes establertes. Fins i tot les esterilitzen mentre es troben sota anestèsia per cirurgies no relacionades.
Al Perú, més de 300.000 dones, majoritàriament indígenes, van ser esterilitzades amb la intenció de controlar la taxa de natalitat de les poblacions més empobrides en la dècada de 1990. Fins i tot als Estats Units la coerció reproductiva té una llarga i fosca història. El 2013 Carolina del Nord es va convertir en el primer estat a aprovar un pagament de reparacions a les víctimes d’esterilització forçada durant el segle 20. A Califòrnia es va prohibir l’esterilització forçada a les presons després que es va saber que desenes de dones havien estat esterilitzades sense el seu consentiment en els centres penitenciaris durant el 2011.
Índia: desafiaments pendents
Mentre el funcionariat de salut indi segueix en el seu afany d’investigar les causes de les 11 morts, evita reconèixer la veritable causa: Una política governamental maltusiana que promou l’aplicació del mètode d’anticoncepció definitiva en els cossos de les dones pobres i desfavorides, sense prendre en compte ni el seu consentiment informat, ni el seu benestar físic i emocional, ja que l’única cosa que semblés importar és controlar la natalitat contra vent i marea per evitar que neixin més pobres.
Foto:heroinas.blogspot.com
Aquesta realitat entrecreua diversos sistemes d’opressió que impacten de manera simultània a l’autonomia sexual i reproductiva de les dones: el racisme, l’etnocentrisme, el sexisme, el capitalisme, l’analfabetisme i el patriarcat, que col·loquen a l’esterilització com un factor de violència sistemàtica contra els cossos de les dones. A això se suma l’absència de participació i coresponsabilitat dels homes en relació a la planificació familiar. Fins a la data no s’ha aconseguit desvincular el masclisme de les capacitats reproductives masculines.
És imperatiu que el resultat de la “investigació exhaustiva”, de les morts de les dones, redundin en Veritat, Justícia i Reparació. Però també és imprescindible que el govern assumeixi un nou enfocament en el seu programa de planificació familiar, que busqui donar poder a les dones per decidir sobre llurscossos i la cura de la seva salut sexual i reproductiva, i que puguin decidir els mètodes anticonceptius que considerin pertinents, sense ser tutelades.
